Penélope Cruz «El ballet clàssic em va convertir en una pencaire»

La carrera de Penélope Cruz se sustenta sobre la paradoxa. La madrilenya és una estrella de Hollywood i una guanyadora d’Oscar, però gràcies a mèrits artístics aconseguits gairebé exclusivament a Espanya. Així mateix, desprèn glamur clàssic cada vegada que passeja per una catifa vermella i llueix aristocràtica a les portades de 'Vogue', però el seu costat bo davant la càmera és el d’heroïna del poble; no és casual que Almodóvar la descrigués en una ocasió com a «icona proletària». I, finalment, Cruz és des d’aquest divendres flamant guanyadora del premi Donostia que concedeix el Festival de Sant Sebastià malgrat que, probablement, encara no tocaria.

«Quan em van trucar per donar-me la notícia, jo els vaig preguntar: 'Però, ¿n’esteu segurs? ¿No seria millor esperar uns anys?», recordava avui davant de la premsa l’actriu, que als seus 45 anys és la més jove a rebre el guardó en tota la història del certamen basc. «A més, com que en el fons jo soc molt almodovariana vaig pensar: '¿No deu ser que me'l donen perquè saben que em passarà una cosa dolenta?'».

Òbviament, el motiu del premi és un altre: una carrera que aviat complirà tres dècades i inclou aclamades col·laboracions amb autors com Almodóvar, Woody Allen, Fernando Trueba i Asghar Farhadi; que es compon de comèdies, 'thrillers’, 'westerns’, melodrames, tragèdies, musicals i 'blockbusters' d’acció; i que, com confessa la seva propietària, consisteix a treballar molt. «Els 17 anys que vaig passar practicant ballet clàssic em van convertir en una pencaire, i em van insuflar una disciplina gairebé militar», explica. «A més, des del principi em vaig sentir tan privilegiada per tenir l’oportunitat de dedicar-me a la feina amb què sempre havia somiat que vaig voler mostrar el meu agraïment entregant-me al 200%. Per descomptat, sempre hi ha unes pel·lícules que surten millor i altres que surten pitjor, però me les he treballat totes com si fossin la primera, o l’última».

Gràcies al saló de bellesa

L’actriu ha aprofitat la seva visita al festival per presentar el 'thriller' polític 'Red Avispa', que recrea el cas dels agents secrets cubans que el 1998 van ser jutjats als Estats Units acusats de conspiració i espionatge, i que coprotagonitzen Gael García Bernal i Edgar Ramírez.

Com ella mateixa ha recordat, que Cruz es convertís en actriu no estava previst. «En la meva família no hi havia ningú que s’hagués dedicat a l’art, així que quan els vaig dir que volia actuar va ser com si els digués que volia ser astronauta». Assegura que va començar a practicar de molt petita, amb 4 o 5 anys. «Jugava sola, i em ficava en la pell de diferents personatges; això em feia sentir-me transportada a altres mons». També va aprendre de l’ofici gràcies al temps que posteriorment va passar al saló de bellesa que la seva mare tenia a Alcobendas, i a les converses que solia tenir allà amb les clientes. No obstant, reconeix que, quan va començar davant de la càmera, no sabia res. «Quan vaig rodar 'Jamón jamón’ (1992) i 'Belle Epoque' (1992) jo era només una nena. He crescut en el cine, i això significa que gràcies al cine ho he descobert tot sobre mi mateixa, i he après a entendre les emocions i els comportaments humans».

Gràcies al cine, afegeix, ha conegut algunes de les que amb el temps s’han convertit en les persones més importants de la seva vida. Com les actrius Goya Toledo i Salma Hayek, que són entre les seves millors amigues; o per descomptat com Javier Bardem, amb qui ha treballat en vuit pel·lícules i té dos fills. «En els rodatges es creen relacions molt estretes i intenses», explica. «Recordo que després del final del rodatge de 'Jamón, jamón’ jo em vaig sentir completament enfonsada, perquè havia viscut una experiència meravellosa i vaig témer que mai més tornaria a experimentar res semblant».

Record a Bigas Luna

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

No és casual, doncs, que a Sant Sebastià hagi tingut unes paraules de record per al director d’aquesta pel·lícula, el difunt Bigas Luna. «El trobo molt a faltar, especialment un dia de celebració com aquest, perquè al cap i a la fi va ser ell que ens va donar tant a Javier com a mi la nostra primera oportunitat. Mai vam saber que estava malalt, així que no vam tenir ocasió d’acomiadar-nos d’ell. Però ell ho va decidir així i ho entenc». Així mateix, Cruz ha destacat la seva relació amb el cineasta que més ha fet per la seva carrera gràcies a títols com 'Todo sobre mi madre' (1999) i 'Volver' (2006), i amb qui ha rodat fins a sis pel·lícules. «Amb Pedro tinc una relació molt especial des del dia en què el vaig conèixer, i el cert és que la relació continua creixent, cada dia. Ara fins i tot ens podem llegir la ment». Almodóvar va ser precisament l’encarregat d'entregar-li del premi Cèsar honorífic que el cine francès li va concedir l’any passat. 

Aquest any ha sigut Bono, el líder de la banda U2, que s’ha presentat aquesta nit per sorpresa al Palau del Kursaal per entregar el Premi Donostia a Penélope, fent salts d’alegria i causant el deliri del públic, dret.