Els artistes es rebel·len contra la censura dels nous consistoris de dretes

Els qui es presenten a les eleccions ho fan prometent un canvi a la ciutat. I un dels primers que han implicat els nous governs de Madrid i Oviedo són llistes de músics que ja no participaran en les seves festes per motius que tenen poc o res a veure amb criteris artístics. El primer va ser Def Con Dos. L’ajuntament governat pel PP i Cs amb el recolzament de Vox li va cancel·lar un concert a les festes d’un barri madrileny un dia abans amb l’argument que no és “digne” promoure l’actuació d’un grup el cantant del qual “està condemnat per enaltiment del terrorisme”. Una condemna per sis comentaris a Twitter que César Montaña, conegut com a César Strawberry, té recorreguda davant del Tribunal Constitucional.

A Def Con Dos el van seguir el cantautor Luis Pastor  que no actuaran a les festes d’Aravaca. Aquesta vegada sense un comunicat que al·legués cap causa. El govern municipal va atribuir en exclusiva a la regidora de la Junta de Districte la decisió de cancel·lar el concert, de qui es va desvincular ràpidament la responsable de Cultura, Andrea Levy –primer amb rotunditat i, a mesura que passaven les hores, afegint-hi més matisos–. Dies després, el PP municipal anunciava que no hi hauria contractes “a grups afins a Podem” a través d’un comentari de Twitter que va acabar esborrant més tard. A Oviedo, un altre consistori en mans del PP i Cs, es van cancel·lar 21 concerts que l’anterior corporació havia emparaulat amb artistes com Rozalén, Rayden o Luz Casal amb el pretext que havien trobat una proposta “més econòmica”. Però els artistes creuen que al darrere hi ha motius ideològics. Els contractes no s’havien firmat, per la qual cosa es podien cancel·lar lliurement. Les promotores de les actuacions, Ep Management i El Cohete Internacional, asseguren que hi havia un “encàrrec institucional ferm” i es declaren “víctimes d’una qüestió política”.

La cascada de cancel·lacions s’ha trobat amb un dic, i no només a l’oposició. Músics i artistes s’han afegit a la protesta a favor de la llibertat d’expressió “governi qui governi” i en solidaritat contra els que “estan patint una persecució per part dels governs de la dreta”. Ho diu el manifest firmat per músics com Joan Manuel Serrat o Sole Giménez, però també actors, productors musicals, dramaturgs i tota mena d’artistes, impulsat des del Col·lectiu Ovidi Montllor. D’altres han utilitzat les xarxes socials per afegir-se a l’onada de protestes. “Indignant que en democràcia se censurin concerts”, ha dit Ismael Serrano. “¿Ser d’esquerres ja és motiu de censura i persecució?”, s’ha preguntat Carlos Bardem. O Nega, veu de Los Chikos del Maíz i assenyalat repetides vegades per la seva relació amb Pablo Iglesias: “El més aterridor és el silenci eixordador de molts artistes amb por de mossegar la mà que, molt de tant en tant i de males maneres, els dona de menjar”. Los Fesser, que el consistori va contractar en substitució de Luis i Pedro Pastor, van declinar l’oferta quan van saber que era “per reemplaçar un altre artista que havien cancel·lat injustament”.

“La política s’està estenent a tots els àmbits de la vida diària d’una forma expansiva molt perillosa”, assegura César Strawberry a EL PERIÓDICO. La censura no és nova. Ja la van patir grups com Soziedad Alkohólika, les lletres del qual els van valer una denúncia per apologia del terrorisme de què van ser absolts el 2006. La banda va arrossegar durant anys l’estigma mentre se succeïen les pressions a ajuntaments i sales de concerts perquè no donessin cabuda a la seva música. El mateix estigma que diu que arrossega Strawberry, que ha portat al consistori davant del Constitucional per vulnerar els seus drets fonamentals.

Un caprici ideològic

Def Con Dos no va actuar a les festes de Tetuan, però l’Ajuntament de Madrid ja havia pagat el grup per endavant, per la qual cosa les arques municipals hauran de sumar a aquesta despesa la de la contractació del grup que va actuar al seu lloc. “Per un caprici ideològic han hagut de pagar el doble, això té un matís clar de malversació”, denúncia Strawberry. “Em sembla un error poder tocar en una ciutat governada per l’esquerra i no en una de dretes, hauríem de poder tocar en totes”, es lamenta. És la mateixa idea que defensava Luz Casal en una entrevista amb EL PERIÓDICO. “El poder de vegades porta com a conseqüència actituds mesquines. ‘A mi no m’agrada aquesta perquè ha dit no sé què i en prefereixo una altra que estigui més en sintonia amb mi’”. O Sole Giménez, exvocalista de Presuntos Implicados, que va denunciar a ‘El Plural’ haver “patit el veto per recolzar iniciatives que estaven en contra del partit governant”.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Perquè el veto és una arma que han utilitzat tots. L’Ajuntament de Bilbao no comptarà amb el raper C. Tangana per les seves lletres masclistes després d’una campanya a les xarxes que va superar les 15.000 firmes. El 2015, els organitzadors del Festival Rototom van cancel·lar el concert del raper Matisyahu per no pronunciar-se sobre els drets del poble palestí. Llavors va ser Esperanza Aguirre qui va parlar de “censura intolerable” i “totalitarisme”. “L’esquerra no pot caure en aquest discurs repressiu, estendre la correcció política a l’activitat artística és un error i fa el joc a l’estratègia inquisitorial de la dreta”, afirma Strawberry, en al·lusió al cas de C. Tangana.

Moltes de les cancel·lacions estan tenint un efecte mirall. Altres ajuntaments conviden els artistes vetats a tocar a les seves ciutats com a actes reivindicatius. “No es tracta d’utilitzar políticament els músics, no és el nostre paper”, assegura Strawberry. Els populars han provat de matisar les seves paraules assegurant que “no demanaran el carnet a ningú” per actuar a les seves festes, però l’alerta ja s’ha engegat. “És perillosíssim que la cultura es vinculi públicament a opcions polítiques perquè és i ha de ser independent”, assenyala el cantant.