Luis Pastor: "La dreta es mou per revengisme"

Luis Pastor tenia previst actuar el 8 de setembre a les festes del barri madrileny d’Aravaca, però fa uns quants dies l’empresa promotora, amb la qual havia firmat un contracte mesos enrere, li va fer saber que tant el seu recital com el del seu fill Pedro (també cantautor, amb quatre discos en el mercat) se suspenien per indicació consistorial. El trobador extremeny s’ho pren amb filosofia: diu que actuarà d’una manera o una altra a Aravaca, perquè així ho volen els veïns, mentre accepta la invitació de l’Ajuntament de Barcelona d’afegir-se a la programació de la Mercè.

¿Quin motiu li van donar per suprimir el recital?

L’empresari ens va dir que el nou consistori no veia bé les nostres actuacions. No se’ns va donar cap raó política. Pot semblar una decisió presa pels nous regidors d’Aravaca, però jo crec que és una ordre que ve de l’Ajuntament de Madrid. També han suspès el pregó que havia de fer un grup de dones a Lavapiés, per massa polític. Les ficades de pota d’aquest nou ajuntament són una rere l’altra.

El grup municipal del PP de Madrid va anunciar aquest dijous a través de Twitter que no contractaria “grups afins a Podem ni condemnats per haver humiliat víctimes del terrorisme”. Un missatge que després va ser esborrat.

No estic al corrent d’això, però jo crec que s’estan retratant i que ja són descarats. Això no és només la prohibició d’uns cantautors, sinó que amenaça d’estendre’s com una manera de fer política cultural. És un problema nacional i polític.

Fa uns quants dies, van caure 21 concerts de les festes de Sant Mateu, a Oviedo (ajuntament, com el de Madrid, ara en mans del PP i Ciutadans). Una de les artistes afectades, Luz Casal, deia a aquest diari que aquestes coses li han passat sempre i que no es produeixen en un únic espai polític.

A mi em contracten poc tant els uns com els altres. No visc de les administracions, sinó del públic, de la gent que em veurà als locals. A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou. A mi aquests anys no m’ha contractat ni Podem ni el PSOE. Han manat a Madrid i jo no he cantat a Sant Isidre, ni tampoc jo he trucat a la seva porta. La qüestió és que la cultura funciona d’una manera aleatòria i que no hi ha cap plantejament cultural estructurat en cap grup polític, sigui de dretes o d’esquerres. Suposo que es tracta de programar qui sigui en el candeler, qui surti més en la foto... En els últims 30 anys, la cultura ha anat desapareixent de les festes de barris i ciutats. I, més encara, a l’estiu. Jo ara treballo menys que a l’hivern. Però el problema no està en mi, sinó en el que s’intueix que vindrà.

¿A què es refereix?

La dreta torna al poder a Madrid movent-se per revengisme, per destruir el que van fer corporacions anteriors. Cas flagrant: Madrid Central. Van entrar forts, forts: “El primer que traurem és Madrid Central”. I després no poden, perquè Europa no els ho permet i els multaran. I perquè ens asfixiarem en aquesta ciutat. Hi ha un acord de tres partits i un d’aquests, Vox, a l’ombra, marca possiblement el to, el ritme i la marxa marcial. Tot i que el PP no és la primera vegada que fa aquestes coses. Jo cantava en ajuntaments d’Extremadura i potser em contractaven fins i tot més els del PP que els del PSOE, però després que el 2003 em signifiqués amb el ‘No a la guerra’, cap ajuntament del PP em va tornar a contractar. Un d’Extremadura fins i tot em va declarar ‘persona non grata’.

¿La música, la cultura, estan massa subjectes a la consigna partidista i a la política de fronts?

Als vaivens, sí. Els motius són revengistes. Però s’equivoquen; no hi ha raons de base. Jo tinc una història que a la dreta no li agrada, però el meu fill fa quatre dies, té una posició ideològica, però, com que ha de ser un ciutadà, amb el seu pensament... Aquesta setmana, a tres policies municipals, feixistes, que deien barbaritats en les xarxes, el senyor alcalde els ha tornat la seva porra, la seva pistola i el seu uniforme. I es dedicaven a lloar Hitler i a dir que Carmena hauria d’haver mort en l’atemptat del 1977 a Atocha. Si un raper o qualsevol diu una cosa així , estaria sent jutjat, i a la presó o a l’exili, tal com estem.

Vostè ha anunciat que pensa actuar igualment a les festes d’Aravaca.

Bé, ho diuen els veïns, no és que ho digui jo amb actitud prepotent. Hi haurà un concert alternatiu. Hem convidat el grup [Los Fesser] que ens havia de substituir i que s’ha negat a actuar. De fet, podria venir a cantar qualsevol, tots els companys que siguin aquell dia a Madrid.

¿Tot això li porta records d’altres temps?

Vinc de ser prohibit, ja amb el meu primer disc. Els cantautors, per tot el que significàvem en el franquisme, venim d’allà, i a mi ja no em sorprèn res. Però el que està passant és d’aquest temps, i no només al nostre país. El feixisme cavalca al seu aire, d’Amèrica cap a baix, i a Europa, a països com Itàlia. I a Espanya, Vox són els desmamats del PP, cansats de ser gavines. Que estan en el seu dret. Però és una realitat que ens toca afrontar.

Després de la cancel·lació d’Aravaca, l’Ajuntament de Barcelona li va oferir actuar en la Mercè. 

Jordi Turtós (programador de Mercè Música) es va posar a la nostra disposició. Però no només Barcelona: Móstoles, Alcorcón, Zamora... Aquesta setmana no paren de trucar de llocs per oferir-se perquè cantem. M’està sortint més feina que abans. I ho dic als periodistes: “Caram, vaig publicar un llibre sobre la meva vida en vers (‘¿Qué fue de los cantautores?’, 2017) i no em donàveu ‘chance’”. No em portaven a recitar Als programes de televisió, ni em convidaven a parlar del llibre...

I, ara, sí.

Ara, sí. Però, bé, això ja sabem com funciona.

El periodista Gabriel Jaraba va escriure a Twitter: “Al convidar Luis Pastor, l’alcaldessa de Barcelona no fa més que reprendre la tradició: va gravar els seus dos primers discos a la nostra ciutat en una editora catalana perquè a Madrid no li feien cas. Era el 1972-73".

Bravo, que bé. Sí, és veritat, és reprendre, perquè durant anys jo he sentit que les portes de la cultura a Barcelona i a Catalunya estaven tancades, però com ho estaven les de Madrid. Jo no canto en la Mercè des del 1987, quan vaig actuar davant la catedral. Sí, tampoc l’esquerra ha tingut interès, i per una realitat que transcendeix l’aspecte artístic.

Els seus dos primers ‘singles’, ‘La huelga del ocio’ (1972) i ‘El niño yuntero’ (1973), els va gravar a Barcelona amb el segell Als 4 Vents, d’Àngel Fàbregas.

Jo tenia 20 anys i això no ho he oblidat. Jaraba estava sempre acollint tots els que passàvem per Barcelona en aquells anys, tota la gent d’esquerres. Sempre he dit que Barcelona llavors, per a un xaval com jo, era la meca, mentre que Madrid era la província. Era un lloc enlluernador. Vaig estar vivint aquí gairebé un any i els meus records són molt macos, encara que em prohibissin cançons i d’11 només poguessin sortir-ne cinc, i que no sabés què passaria amb la meva vida. La realitat del cinturó industrial de Barcelona, dels moviments veïnals, els barris obrers... va ser el caldo de cultiu del qual va sortir el meu primer disc.

¿En aquesta invitació per cantar en la Mercè després de 32 anys veu oportunisme?

Home, en la política hi ha oportunisme, això està clar, i un sent que és al mig i que pot ser utilitzat com una pilota de ping-pong que es tiren uns als altres. Però jo tinc la meva consciència. Potser aquí el meu fill no opina el mateix que jo, però més enllà de la possible utilització, estic disposat a anar allà on m’invitin. I, si em truqui gent d’esquerres, per a mi molt millor. No em trucaran de Ciutadans, ni del PP ni, encara menys, de Vox. Jo vull treballar i que la gent conegui el treball que he fet aquests anys. Aprofitaré el reclam. M’han fet una publicitat que no l’hauria fet jo ni amb tots els diners que em deixessin.

La seva última obra és el disc llibre ‘El viaje del elefante’ (2017), amb cançons compostes a partir de poemes de José Saramago. ¿N’hi ha un altre en camí?

Podria tenir tres discos més, però no tinc diners per gravar-los. En tinc compost un sobre poetes canaris, un altre de Miguel Hernández i un altre amb cançons enterament meves. Ara, si vull, puc penjar les meves cançons a internet, però em ve de gust rematar i gravar algun disc més. Potser el que m’ha passat m’ajudi a poder ajuntar dinerets i gravar-ne un. És així. Qui no es consola és perquè no vol.

Notícies relacionades

Els artistes es rebel·len contra la censura dels nous consistoris de dretes

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

El seu concert en la Mercè serà precisament a l’avinguda de la catedral, on va actuar el 1987.

Sí, llavors vaig actuar amb una banda, sis o set músics. Ara vaig amb la meva guitarra i amb Lourdes [Guerra], que canta amb mi. Aquell concert el tinc clavat, va ser molt especial i formava part d’una programació en la qual hi havia Serrat. Sí, és un record bonic amb què tornar a Barcelona.