ÒBIT

Mor D. A. Pennebaker, patriarca del rockumental i el videoclip

El realitzador va dirigir el mític documental 'Dont look back' sobre Bob Dylan del 1965

zentauroepp49320769 icult190804204529

zentauroepp49320769 icult190804204529 / Kathy Willens

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

En l’actualitat el documental sobre rock, que fins i tot té la seva pròpia denominació, 'rockumental', és gairebé un gènere en si mateix i té una gran popularitat. Podrien semblar cosa del present, però en realitat es remunten als anys 60 quan cineastes comMartin Scorsese, Michael Wahleigh i D. A. Pennebakerho van reformular. Dijous passat va morir als 94 anys Donn Alan (D. A.) Pennebaker, segons va anunciar el seu fill aquest diumenge. El director sempre serà recordat per haver dirigit el ja mític ‘Dont look back’ , llançat el 1967, que va capturar per a la història l’última gira de concerts acústics de Bob Dylan pel Regne Unit el 1965. La pel·lícula va batre rècords de taquilla en aquell moment i va permetre al cineasta emular el seu admirat Jean-Luc Godard a partir de qui va desenvolupar l’estil del ‘direct-cinema’, en el qual va intentar reflectir la realitat de la manera més objectiva possible, sense obviar la possibles imperfeccions o errades tècniques.

De fet, la pel·lícula en certa manera va inventar la fórmula del que més tard es coneixeria com a videoclip amb la famosa obertura en la qual Dylan, en un carreró, mostra en una sèrie de cartells la lletra de 'Subterranean Homesick Blues' mentre sona la cançó.

Tres anys més tard Pennebaker va dirigir 'Monterrey pop', un registre del festival que el 1967 va catapultar les carreres de Janis Joplin i Jimi Hendrix.  El 1973 el documental ‘Ziggy Stardust’ i ‘Spiders From Mars’ va capturar el concert en el qual David Bowie es va acomiadar del seu alter ego extraterrestre.

No obstant, com a documentalista, Pennebaker estava molt més interessat al principi de la seva carrera per la política. De fet el 1960 ja s’havia donat a conèixer per ‘Primàries’, que va seguir la carrera de John F. Kennedy a la Casa Blanca. El 1994, juntament amb Chris Hegedus, la seva tercera dona i col·laboradora des del 1970, també va filmar la campanya presidencial de Bill Clinton amb ‘The war room’, que li va valer una nominació als Oscars.

A Pennebaker, que abans d’acceptar el projecte de ‘Dont look back’ gairebé no coneixia Dylan, li agradava recordar els frecs que va tenir amb el músic. Dylan, pel que sembla, va veure el documental en una projecció de molt mala qualitat a Hollywood i va avisar el realitzador que se celebraria una nova projecció i després li diria totes les coses que s’havien de canviar. L’endemà, Dylan va anar amb una llibreta, on suposadament havia d’apuntar les errades. Al final de la nova projecció va estendre la llibreta a Pennebaker i totes les pàgines eren en blanc.

A Barcelona 

Notícies relacionades

El 2010, el realitzador va acudir al festival In-Edit de Barcelona amb la seva dona i allà va donar mostra d’una gran vitalitat. Llavors va recordar com va tenir l’oportunitat de dirigir la pel·lícula del macroconcert de Woodstock, però va rebutjar l’oferta que finalment va ser acceptada per Michael Wadleigh. La raó del seu rebuig és que no li agradaven tots els músics que hi participaven i en especial es va queixar de l’absència de Bob Dylan o Janis Joplin.

El 2012, Pennebaker va rebre un Oscar honorífic per la seva trajectòria. Cinc anys més tard en una entrevista assegurava: “La meitat de les coses que em van passar, que recordo i que van ser realment bones, no van ser més que un cop de sort”.

Temes:

Bob Dylan Cine