ESTRENES DE CINE

'Nuestra vida': al laberint del poliamor

Carlos Reygadas estrena 'Nuestro tiempo', retrat d'un matrimoni que intenta posar pedaços als descosits de la seva relació a través d'una incursió en el poliamor que resulta ser desastrosa

estrenos de la semana trailer de nuestro tiempo 20xx / periodico

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Des que es va donar a conèixer internacionalment amb 'Japón' (2002) i a través de títols com 'Batalla en el cielo’ (2005), 'Luz silenciosa' (2007) i 'Post tenebras lux' (2012), el mexicà Carlos Reygadas s’ha refermat com un dels directors més divisius que existeixen; els seus detractors solen descriure aquestes pel·lícules com a pretencioses i autoindulgents. Ell atribueix aquestes crítiques a la incapacitat de la gent per entendre res que no encaixi en les fórmules narratives convencionals. "La intenció del cine hauria de ser simplement presentar situacions, i deixar que l’espectador omplís els buits amb els seus propis sentiments, els seus pensaments, els seus valors i els seus principis. Però el públic està acostumat a veure pel·lícules només per passar l’estona, i per això necessiten directors com Spielberg, que els diuen el que han de pensar i sentir en cada moment”. El cine que ell fa és com la pintura, assegura, una obra davant la qual l’espectador podria passar-se hores o fins i tot dies buscant interpretacions.

Reygadas acaba d’estrenar a Espanya 'Nuestro tiempo’,retrat d’un matrimoni que intenta posar pedaços als descosits de la seva relació a través d’una incursió en el poliamor que resulta ser desastrosa.Tot i el que suggereixen els seus 173 minuts de metratge, ell insisteix que no ha intentat explorar les dinàmiques de poder que s’estableixen en les relacions entre homes i dones. “Més que de les idees de control i possessió, he volgut parlar del contradictori que és l’ésser humà, posant els meus personatges en una situació complicada i observant com cada un s’hi enfronta”.

En tot cas, resulta impossible no considerar la incapacitat del marit protagonista per controlar la seva gelosia i el seu instint de possessió com un cas de masculinitat tòxica i sexista. “Els homes tradicionalment han vist les dones com un objecte de desig, i elles estan acostumades a ser desitjades”, matisa. “Suposo que és per això que la majoria de consumidors de pornografia són homes. Les dones estan més aferrades a la realitat”.

Interpretada per ell i la seva família

Donat que els intèrprets principals de la pel·lícula són el mateix Reygadas i la seva dona, Natalia López –i que els fills de la parella, així mateix, hi apareixen encarnant els fills dels seus personatges–, és temptador suposar que les dinàmiques conjugals plantejades a 'Nuestro tiempo’ tenen alguna cosa d’autobiogràfiques. No obstant, el mexicà insisteix que no és el cas. “Va ser una decisió pràctica, perquè des del principi vaig saber que tardaria diversos anys a completar el projecte i, per tant, rodar amb la meva família facilitaria el procés. Sé que molta gent no em creu, i no ho entenc. Quan la gent veu una pel·lícula de Charlot, no els dona per pensar que Charles Chaplin fos un rodamon”.

Natalia López i Carlos Reygadas, en l’estrena de ‘Nuestor tiempo’ a Venècia / REUTERS

Notícies relacionades

Així mateix, Reygadas rebutja atribuir finalitats metafòriques a les nombroses imatges de violència animal que apareixen a la pel·lícula –toros que lluiten entre si o que cauen per un barranc, una mula que és esbocinada– alternades amb escenes que deixen clara la competició que dos homes estableixen per l’amor d’una dona. “Si les meves pel·lícules són violentes és simplement perquè el món és violent. El que passa és que solem normalitzar la violència sempre que estigui regulada. Portem samarretes fetes per nens a Bangladesh sense objeccions, i ens encanta menjar hamburgueses, tot i que, això sí, si veiem una vaca sent sacrificada ens dol moltíssim”.

‘Nuestro tiempo’ va ser estrenada mundialment a la passada Mostra de Venècia, on va obtenir una acollida tèbia per part de la crítica i va ser incapaç de fer-se un lloc en el palmarès. Malgrat estar acostumat a guanyar premis als grans festivals de cine gràcies a les seves ficcions, Reygadas treu ferro a aquest relatiu fracàs. “Les meves pel·lícules, com totes les altres coses, acabaran desapareixent d’aquest planeta, així que aquestes coses no m’importen. L’únic a què aspiro és que mentre existeixin, durant uns quants anys, algunes de les poques persones que les coneixen puguin enriquir les seves vides una miqueta gràcies a elles”.