Crítica de 'Nuestro tiempo': una aparatosa teràpia

El nou treball del mexicà Carlos Reygadas és el retrat d’un matrimoni que intenta imitar les esquerdes en la seva relació a través d’una incursió al sexe extramatrimonial que resulta ser desastrosa quan ell es mostra incapaç de controlar la seva gelosia i el seu sexista instint de possessió. Els protagonistes de la pel·lícula són el mateix Reygadas i la seva dona, Natalia López; els fills de la parella, així mateix, hi apareixen encarnant els fills dels seus personatges; en altres paraules, resulta inevitable suposar que les dinàmiques maritals desenvolupades a‘Nuestro tiempo’ tenen alguna cosa d’autobiogràfiques. Si això és cert, resulta especialment cridaner el poc partit que el director en treu, especialment considerant l’èpica durada de la pel·lícula.

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Una vegada la inseguretat i la gelosia del marit han sigut convenientment establertes, donen lloc a una successió de llargues escenes repetitives. Sens dubte, part de la sensació de claustrofòbia que generen és deliberada, però no resulten particularment il·lustratives respecte allò que la parella esperava obtenir del poliamor, o el motiu pel qual no avorten l’experiment una vegada queda en evidència que no funciona. Els suposats assumptes de capçalera de la pel·lícula –l’obsessió, el desig carnal, l’ego masculí– no són prou explorats.  

D’altra banda, ‘Nuestro tiempo’ supleix aquestes carències a través de la seva capacitat per oferir poesia visual. Queda clar en aquest bonic pròleg protagonitzat per nens i aparentment descontextualitzat; en una seqüència estesa que transcorre durant un concert de timbal; en nombrosos plans de toros que es barallen violentament o maten una mula, i que funcionen com a metàfora no només de l’instint masculí de possessió, sinó també de la tensió que genera la vida marital; i en la sorprenent imatge d’una 'drag queen’ maquillada a la manera d’un membre de KISS que dona esgarips entre les restes d’una festa plena d’alcohol i cocaïna.