'Dark', nous viatges pel forat de cuc

L’útil recurs del “¿què tenim fins ara?”, tan utilitzat en les sèries policials per resumir la trama i aclarir la ment a l’espectador, és especialment necessari a ‘Dark’, un drama de ciència-ficció en què abunden no només personatges i accions, sinó també versions alternatives dels personatges, línies temporals, paradoxes i reflexos.

Quan la primera sèrie original en alemany de Netflix va arribar a les pantalles el desembre del 2017 molts es van afanyar a comparar-la amb ‘Stranger things’, potser pel fet de presentar un grapat d’adolescents i pares confosos per fenòmens que escapen a la seva comprensió; potser perquè també s’utilitzaven llanternes.

En realitat ‘Dark’ remetia, sobretot, a una altra classe de models: era una espècie d’híbrid entre el gastat subgènere del ‘nen desapareix en una comunitat amb massa secrets’ (d’acord, Will també desapareixia al començar ‘Stranger things’) i la ciència-ficció de viatges en el temps, amb les últimes temporades de ‘Perdidos’ com a probable patró de base. El director Baran bo Odar i el coguionista Jantje Friese (que ja havien unit forces en el ‘thriller hacker’ ‘Who am I: Ningún sistema es seguro’) volien trencar-te el cor mentre et petar el cap.

Personatges memorables

Aterrada pràcticament sense avisar, ‘Dark’ s’ha convertit en una sèrie de culte per cobrir, en un any sense ‘Westworld’, aquesta necessitat comunitària d’una sèrie-puzle, una obsessió que posi a prova nostra capacitat per embastar cada detall i que ens permeti deixar algú amb la boca oberta a Reddit. Per als més interessats en els personatges, ‘Dark’ en tenia alguns de memorables, enfrontats a drames interpersonals i interdimensionals amb un atractiu estoïcisme germànic. Això s’assemblava molt al serial ‘prestige’. Colors profunds no exempts de simbolisme, ritme mesurat, direcció més cinematogràfica que televisual: tot allò ajuda a la fascinació.

‘Bienvenido al futuro’

Fins i tot quan gairebé estaves perdut, no podies deixar de mirar. En els moments de confusió confiaves que, en algun moment, algun personatge es pararia a preguntar: “¿Què tenim fins ara?”. Justament el que fa l’investigador Clausen (Sylvester Groth) en el quart episodi de la segona temporada, que ha arribat aquest divendres a Netflix: “¿Què opina vostè de tot això?”, pregunta al seu company Wöller, tan confós com ell pels misteris de la petita localitat de Winden. “Una cova empassapersones, una central nuclear amb un director que clarament oculta alguna cosa, una inspectora que desapareix quan pot i un poble ple de persones que es menteixen, es traeixen i s’enganyen i que l’única preocupació que té és ocultar sigui com sigui el que està passant”.

Bon ‘recap’, Herr Clausen. Però li va faltar parlar (cert, encara no ho ha descobert) sobre la importància de les diferents línies temporals, passat, present i futur, en aquest cas de persones desaparegudes. Al final de la primera temporada, el jove Jonas Kahnwald (Louis Hofmann) havia anat a parar a un paisatge postapocalíptic on una noia el rebia amb un amable “benvingut al futur” deixant-lo inconscient després. L’embolic del temps s’enreda encara més en els nous episodis, en els quals, a més d’assistir a l’intent de Jonas d’evitar la catàstrofe albirada (una mica com Número 5 a ‘The umbrella academy’, observem l’origen de la societat secreta responsable del caos a Winden.

Neutralitzar el passat

Notícies relacionades

'Years and years': El populisme en l'era distòpica

Les sèries clau de la setmana del 24 de juny

La pregunta essencial és: ¿Srviran d’alguna cosa els esforços de Jonas? ¿Com es trenca la impertorbabilitat d’un univers, que segons la sèrie és predeterminat i incanviable? Al principi ‘Dark’ va explorar la confrontació entre el determinisme i el lliure albir; es preguntava si el passat pot neutralitzar-se o si no només és impossible sinó que estem condemnats a la repetició cíclica de tot l’anterior. Però conforme avançava l’acció, es va anar revelant com un depriment assaig sobrel’eternalisme, corrent filosòfic segons el qual el futur ja existeix i tots els punts en el temps estan connectats. El passat no es canvia, i el futur tampoc.

Continuar estirant del fil (d’Ariadna) durant molt temps sembla un risc (ja en aquesta segona temporada cal aturar gairebé a cada minut per recapitular, fins i tot amb l’ajuda de Clausen), de manera que els creadors donaran punt final a l’aventura amb la tercera temporada, que sempre ha constat en el pla de la sèrie. Es començarà a rodar ben aviat i s’espera poder veure l’any que ve: res d’esperar fins al 2021 i ni de bon tros fins al 2052. No passarem massa temps en la foscor.