Anar al contingut

TOPONÍMIA MUSICAL (1)

El Gato Pérez balla a la corba del Morrot

La cançó del rumber amaga una història que no és poca cosa: la de la Terra Negra, amb els seus fantasmes i misèria

Lucía Lijtmaer

El Gato Pérez balla a la corba del Morrot

Que la rumba parteix d’un enclavament molt concret de Barcelona és, com a mínim, una cosa coneguda. És per això que, per parlar de rumba i lligar-la amb la ciutat de Barcelona, la cosa queda àmplia i eixuta. Fa falta detallar-ho. Baixar al barri. Traçar línies i sobretot corbes, moltes corbes, amb el compàs.

La rumba té tal llistat d’espais relacionats amb la ciutat que la cosa dona per a enciclopèdia. Però potser, pel seu ritme juganer i salat, la rumba també juga a fet i amagar. A donar-te pistes, però no a ensenyar totes les cartes. Per això, d’entre totes les rumbes relacionades amb topònims, triem avui 'La corba del Morrot' de Gato Pérez.

La lletra descriu exactament de quin espai es parla, però amaga gran part de la seva història: a mig camí del port, on Montjuïc i el Prat es fonen en terreny guanyat al mar. Això diu. Aquí va el que amaga. La història del Morrot no és poca cosa: durant segles, al seu voltant s’hi van situar els horts que proveïen els mercats de Barcelona. Per arribar-hi s’havia de creuar la zona de les carboneres, on es descarregava el carbó vegetal –ara on neix l’avinguda del Paral·lel, a la plaça Drassanes–, i que era coneguda com la Terra Negra, una zona deprimida, espai habitual de veïns, prostitutes i rumbers gitanos, on no s’atrevia a entrar la policia durant els anys més durs del franquisme. Diuen que per les seves terres vagava el fantasma del virrei Dalmau de Queral i Codina, ajusticiat pels pagesos el 1640, quan intentava fugir de la població creuant precisament la Terra Negra. No ho va aconseguir. Diuen també que va ser linxat just a la plaça de la Carbonera i que, durant dècades, la gent anava a llançar pedres a aquest lloc, en commemoració de la mort de l’odiat virrei.

En aquest escenari s’alça el Morrot, única punta de llança del penya-segat de Montjuïc, que deixava pas a Casa Antúnez, que després seria conegut com a Can Tunis. En tota aquesta història, en tota aquesta corba balla el Gato Pérez, just en la distància més curta des del cel i des del mar.

Temes: Música