Anar al contingut

QUÈ FER AVUI A BARCELONA

Neix un festival de cine per canviar els tòpics sobre la gent gran

La Gran Pantalla ofereix sessions gratuïtes de curts i llargmetratges i fòrums fins al pròxim diumenge

Montserrat Carulla serà homenatjada i es podran veure films com 'Una pastisseria a Tòquio' o 'Caras y lugares'

Eduardo de Vicente

Neix un festival de cine per canviar els tòpics sobre la gent gran

Un dels públics que segueix habitualment la litúrgia d’assistir el cine és el de la gent d’edat més avançada. N’hi ha prou amb comprovar que habitual que és veure el típic grup de senyores que van juntes a les sales a la primera o la segona sessió. La seva fidelitat mereixeria ser premiada i, per fi, algú recorda aquest sector de la població, ja que avui neix el Festival de Cine La Gran Pantalla dedicat a ells. Però, que quedi clar, no està orientat només a la gent d’aquesta edat, ja que tothom és benvingut perquè la intenció és canviar la percepció que en tenim d’ells. Seran quatre dies de sessions gratuïtes (s’han de reservar les entrades prèviament) als Cinemes Girona amb projeccions de llargmetratges i curtmetratges en VOSE, cinefòrums i un homenatge.


  

La directora artística i de programació del certamen, Katherina Harder, ho defineix com “un espai de diàleg, de trobada, de reflexió i de lleure. Un lloc per compartir històries, apreciar-les, veure’ns-hi reflectits i mirar-nos amb dignitat”. I és que aquest esdeveniment que avui s’inaugura pretén desmuntar els constants prejudicis i estereotips sobre les persones grans i oferir noves mirades alegres i positives sobre el procés d’envelliment.

Julita Salmerón va aconseguir el mono que desitjava però una mica agressiu.

Inauguració amb una dona molt peculiar

Per començar s’inaugurarà el festival aquesta tarda (a partir de les 20 hores) amb un simpàtic documental guanyador del Goya, ‘Muchos hijos, un mono y un castillo’. És un reportatge familiar rodat per l’actor Gustavo Salmerón (‘Mensaka’, ‘Fuera del cuerpo’) a major glòria de la seva mare, Julita Salmerón. Aquesta dona explica la seva vida des de la seva joventut en la qual somiava tenir molts fills (en va tenir sis), un mono (que va resultar una mica agressiva) i un castell. Va complir tots els seus desitjos, però també va haver d’enfrontar-se a moltes dificultats. És el retrat d’una persona carismàtica amb una certa síndrome de Diògenes, ja que ho guardava absolutament tot.


  

Un personatge amb una peculiar filosofia de la vida i la mort, que toca el piano, que guarda regals sense obrir i que té un pessebre muntat pràcticament tot l’any. Va ser falangista perquè estava enamorada de Primo de Rivera però està en contra de la monarquia i culpava Franco de la desgràcia familiar. I té un insòlit element que serveix de nexe d’unió durant tot el film: la recerca d’unes vèrtebres de la seva àvia que no troben. Vaja, una cosa així com una versió aristocràtica de ‘Carmina o revienta’, un homenatge a una mare molt singular.


  

Llargmetratges documentals i de ficció

La secció oficial inclou quatre llargmetratges, dos d’ells documentals. ‘Jericó, el infinito vuelo de los días’ és una cinta que descriu la vida quotidiana de diverses dones d’aquest poble colombià, les seves trobades i divertides converses. La mexicana Aquí sigo retrata a diverses persones majors de 90 anys a través del món. Éssers anònims amb una gran vitalitat que segueixen endavant sense rendir-se per demostrar als altres que continuen sent vius.


  

Un dels dos films de ficció va ser un petit gran èxit a les sales de cine d’autor. Es tracta d’’Una pastisseria a Tòquio’que engega com una comèdia sobre un home que contracta una entranyable anciana perquè l’ajudi en el seu negoci, ja que té una recepta secreta per elaborar els dorayakis, aquests pastissets que tant agraden als nens. Però més val que no ens confiem, ja que, a mig metratge, fa un gir i es converteix en un drama. ‘Kaddish for a friend’ explica la inesperada relació entre un jove que ha crescut en un camp de refugiats palestins odiant els jueus i el seu veí, un ancià immigrant rus que, casualment, és jueu.


  

Dos interessants cinefòrums

També hi haurà dues sessions amb cinefòrum. La primera és la basca ‘En 80 días’ (80 egunean), de José Mari Goenaga i Jon Garaño i va suposar el debut dels realitzadors de‘Loreak’ i la premiada ‘Handia’. Explica el retrobament en un hospital entre dues amigues d’adolescència. Recorden els vells temps i es diverteixen juntes fins que una d’elles descobreix que l’altra és lesbiana, cosa que provoca el conflicte. El film servirà per parlar dels problemes de la gent gran homosexual. L’altra cita és Menopausia rebelde, un curt que servirà per parlar sobre la sexualitat quan el cos envelleix i trencar els estereotips.


  

De Montserrat Carulla a Agnès Varda

Es projectaran 16 curtmetratges sobre temàtiques diverses i hi haurà un homenatge a una de les nostres grans actrius, Montserrat Carulla. Nascuda el 1930, ha destacat per la seva impecable trajectòria en teatre, el món del doblatge i en el cine. Una dona compromesa amb el seu temps que rebrà el premi honorífic durant la cerimònia de cloenda en la qual es projectarà la deliciosa Caras y lugares, el documental nominat a l’Oscar amb què va tancar la seva filmografia Agnès Varda, la realitzadora de pel·lícules com Cleo de 5 a 7 Sense sostre ni llei.

L’actriu Montserrat Carulla sera homenatjada en aquest certamen. / ADRIANA DOMINGUEZ

El film s’ocupa del viatge que fan la directora i el jove fotògraf JR recorrent els pobles francesos fent fotografies gegants dels seus veïns que enganxen a les parets i es converteixen en murals de grans dimensions a l’aire lliure. Les fotos que fan són sempre en blanc i negre, cosa que dona una força molt particular a les façanes. Són visualment molt impactants, petites grans obres, en molts casos, peribles.

JR i Agnès Varda posen al costat d’una de les seves fotos a 'Caras y lugares’.

Resulta especialment divertit el contrast entre tots dos. Ella és una anciana de 88 anys molt especial, que porta el cabell tenyit de dos colors (sembla que porti una gorra) i molt baixeta, cosa que la fa semblar un follet, mentre que ell és un artista de carrer d’uns trenta anys sempre protegit per les seves ulleres de sol i el seu barret. És un gran homenatge als professionals que es dediquen al món de la fotografia, la seva inspiració, la seva lluita artística i les seves idees i una bona manera d’acomiadar-nos d’aquesta genial cineasta recentment morta i també un esplèndid colofó a aquest original certamen que mereix tenir continuïtat.

  


   

        ítem
   

   

       

La Gran Pantalla: Festival de Cinema de la Gent Gran

Lloc: Cinemes Girona (Girona, 175).

Horaris: veure cartellera.

Preu: entrada lliure, prèvia reserva en aquest enllaç.

Més informació: lagranpantallafestival.elparlante.es