Big Red Machine, l'emotiu laboratori de Bon Iver i Aaron Dessner

Probablement un dels cinc artistes més influents i imitats dels últims quinze anys, Justin Vernon, més conegut com a Bon Iver, porta un cert temps fugint de la seva pròpia ombra, seguint abans els seus instints més temeraris que la fama o els diners. Potser una mica espantat pel doble Grammy del 2012 i el que podia suposar aquest grau de fama, al disc '22, a million' del 2016 va radicalitzar el seu intens folk experimental en lloc de buscar més Grammys. I amb el projecte Big Red Machine, que comparteix amb Aaron Dessner, component de The National, defuig qualsevol idea de protagonisme per agafar el rol d’una peça més, central però no única, en un puzle creatiu que celebra la col·laboració, l’experiment i l’intercanvi d’idees.

'Big Red Machine', el seu disc de l’any passat, va passar una mica desapercebut, malgrat tots els noms cèlebres que hi apareixien en els crèdits. Potser perquè les seves cançons no busquen l’emoció directa i confessional del primer Bon Iver, ni l’èpica trista però musculosa de The National. Es basen molt en la recerca de friccions perfectes, en la confusió de l’orgànic i electrònic, en la improvisació i l’èxtasi casual. Com a cap de cartell de la jornada inaugural gratuïta del Primavera Sound, semblava una elecció arriscada, però qui aconseguia sintonitzar amb l’onada (còsmica) del projecte segurament va sortir meravellat del Fòrum.

Si a l’àlbum Vernon deixa que la seva veu soni nua, sense gaires filtres, dimecres es va recolzar en l’Auto-Tune fins i tot per als comentaris entre una cançó i la següent. Des de la inicial 'Gratitude', el grup va deixar clara la seva intenció de gairebé reconstruir les cançons en lloc de reproduir-les sense més ni més, com si ningú els estigués veient i tinguessin temps per cremar el local d’assaig. L’ancoratge emocional són les veus de Vernon, limítrofes amb el ‘flow’ de Kanye West en la meravellosa 'Lyla', primera de diverses cançons en les quals la gran cantautora emo-folk Julien Baker (no se la perdin avui dijous, a les 17.00 h., a l’Auditori Rockdelux) va ajudarBella Blasko amb els cors.

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Alguns temes nous semblaven per polir, formes lliures a la recerca d’una estructura una mica més ferma. D’altres de ja coneguts, com el gospelià 'Hymnostic' i aquest 'Deep Green' de pols electrònic reptant, són petits clàssics per descobrir, temes a l’altura dels millors ‘hits’ de Bon Iver. El cim absolut del concert potser va ser 'OMDB', lament esquinçat per un hipnòtic pols ‘dub’.    

Aquella mateixa tarda havien passat per l’escenari MOW, jove artista madrilenya de pop més nocturn que vespertí; el grup pamplonès de rock de garatge Melenas; la nova promesa del dreampop Hatchie, o el xicano Omar Banos, àlies Cuco, amb un pop de dormitori, tenyit de R&B i soul, que va créixer en directe en direccions de 'jam band'.