Anar al contingut

L'APORTACIÓ CATALANA A LA PRINCIPAL FIRA D'ART

Ens tornen bojos les estàtues

Catalunya aterra en la Biennal de Venècia amb 'Perdre el cap (ídols)', una substanciosa i divertida mostra sobre la intensa relació emocional de l'home amb les estàtues

Mauricio Bernal

Ens tornen bojos les estàtues
Ens tornen bojos les estàtues
Ens tornen bojos les estàtues

/

Deia, aquest dimecres, Pedro Azara, comissari de l’exposició que presenta Catalunya en la Biennal de Venècia, que el títol escollit per a la mostra, ‘To lose your head (idols)’ (Perdre el cap, ídols), remet a dues formes d’extraviament de la testa, el de les estàtues quan són decapitades i el dels homes quan decapiten les estàtues, ja que, al cap i a la fi, ¿no s’ha de perdre una mica el cap per treure-li el seu a un monument? Vist per complet el projecte produït per l’Institut Ramon Llull per als ‘Eventi collaterali’ de la Biennal, s’hauria de dir que Azara i l’ampli grup d’artistes que han treballat amb ell també han perdut el cap: de manera atrevida, de manera joiosa, de la manera que qualsevol espectador amb ànsies de veure una cosa diferent espera que la perdi un artista. Catalunya es presenta a la gran fira d’art que comença aquest dissabte a la ciutat italiana amb una proposta substanciosa.

"Es tracta d’un fenomen curiós i alhora universal", diu el comissari de la mostra, Pedro Azara

Al fons de l’hangar de les antigues drassanes de l’illa de San Pietro on s’ha instal·lat la mostra, en un racó, hi ha una màquina expenedora. De lluny, sembla una màquina d’aliments. Quin detall. Però no és d’aliments. El que el visitant hi pot adquirir són pots d’orina, cartutxos de dinamita, ous, ciris, pedres, encenedors, flors i esprais de pintura, entre altres coses. L’orina, la dinamita, les pedres, els encenedors i els esprais ja s’entén per a què són: destruirem estàtues. Els ciris i les flors: les venerarem. Perquè exactament aquest és el tema de l’exposició: la relació de l’ésser humà amb les estàtues i la seva disposició bipolar, gairebé esquizofrènica, a o bé rendir-los homenatge o bé abominar-les. El primer, fins a considerar-les objectes d’adoració; el segon, fins a tallar-los el cap.

Aventures als canals

“És un fenomen universal –va declarar Azara a l’inici d’un recorregut guiat per a periodistes–. Allà on hi ha imatges naturalistes es produeixen aquest tipus de reaccions emocionals que van des de l’adoració fins a la destrucció. Les imatges són tan poderoses que aconsegueixen neutralitzar la nostra capacitat de raciocini. Aquest és l’argument que sustenta l’exposició, que estudia una sèrie de casos que es van produir a Catalunya. Es tracta d’analitzar un fenomen curiós, però universal, que s’ha produït des de la nit dels temps fins avui”. Hi subjau el mateix mecanisme mental en l’acció de decapitar l’estàtua de Saddam Hussein que en la d’estavellar ous contra la de Franco, però, també, en la de tocar amb fervor un pas de Setmana Santa. Què tenen les estàtues que ens tornen bojos.

Una màquina expenedora ofereix pots d’orina i cartutxos de dinamita per odiar, o flors i sirians per voler

Una exposició així és necessàriament i literalment una exposició monumental. El cos central de ‘To lose your head (idols)’ són quatre estàtues amb històries d’amor o odi a sobre que han viatjat directament des de Catalunya per a l’ocasió, primer amb camió fins al port de Venècia i des d’allà amb barca fins a les drassanes. Hi va haver dosis d’aventura: el Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament del Gremi de Marejants de Tarragona, obra de Salvador Martorell, “va hi arribar enmig d’una tempesta considerable amb un onatge que feia entrar aigua dins de la barca”, segons va explicar Azara. És l’obra cridada a representar la devoció: el comissari va recordar que "és el pas més important de la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant", un esdeveniment al qual "acudeixen 110.000 persones en una ciutat de 100.000 habitants", i va remarcar que ell mateix hi va assistir fa dues setmanes i podia "corroborar la devoció que suscita".

Visitant Camarón

Les altres tres són aquí per representar l’odi, el menyspreu, l’afany de destrucció, com es vulgui veure. Són el monument als caiguts de Genaro Iglesias, instal·lat a la plaça Mercadal de Balaguer durant la dictadura i retirat el 1982 per les seves connotacions franquistes (actualment és en un dipòsit municipal); ‘Record d’un malson’, de Joan Brossa, que representa el cap decapitat de l’exalcalde de Barcelona Josep Maria de Porcioles servit amb safata (i “que s’ha anat exposant i retirant contínuament”, va recordar Azara), i el monument a Lluís Companys obra de Francisco López instal·lada des del 1998 al passeig de Sant Joan de Barcelona, víctima fins en tres ocasions d’agressions en forma de pintades. Un col·lectiu d’artistes del barri va dur a terme al seu dia una intervenció en actitud Jackson Pollock sobre el rostre perquè la consideraven avorrida.

En la mostra s’exposen quatre estàtues amb les seves històries d’amor o odi i se’n documenten moltes més

Ja que no són les úniques estàtues exposades a l’espai públic de Catalunya que han sigut abominades o adorades, l’exposició inclou una part de documentació d’altres monuments que en el seu moment van ser notícia. Els retalls de premsa exposats en una taula llarga són eloqüents: "Barcelona acomiada la ‘Victoria’ de Franco"; "Els turistes van a la Mina a veure l’estàtua de Camarón"; "La Minerva de Marés desencadena polèmiques a Tossa de Mar"; "Els independentistes de Maulets fan caure l’escultura dels caiguts de la Diagonal"; "Busquen entre col·leccionistes el cap de l’estàtua de Franco". Estan ordenats segons les cinc maneres en què, segons la mostra, s’expressa la relació amb les estàtues: adoració, destrucció, anul·lació, mutació i deshonor.

Dinamita a 50 euros

Tornant a la màquina expenedora, sobra dir que no és al seu racó només perquè és encantadora. Funciona. Els visitants en podran treure un pot d’orina i, si volen, ruixar alguna de les estàtues exposades. ¿Realment? “Que ho intentin”, diu Azara somrient. De moment, l’orina, no, però, sí, els ous, la pintura –i també les flors– estan sent utilitzats pels qui s’apunten a la cercavila de l’artista Marcel Borràs, ‘Ella s’apropia en present’, que complementa l’exposició. Una actriu –Marta Aguilar– es passeja per San Pietro fent d’alguna de les estàtues exposades o documentades a la mostra, convidant la gent a interactuar tal com ho han fet en la vida real els seus amants o detractors. Se li poden tirar flors. O pintar amb esprai. És una estàtua. "Bé, és millor que ser a la mina", reia l’actriu després de la representació d’aquest dimecres, tota plena d’ou i pintura.

Els cartutxos de dinamita costen 50 euros.

És possible que no esclatin.

Perdre el cap pot ser divertit.

Un llibre d’autor i un audiovisual

L’exposició de les estàtues transportades des de Catalunya i la 'performance' de Marcel Borràs són dues de les quatre potes del projecte català a Venècia. Les altres dues són el llibre d’artista en el qual participen David Bestué, Lúa Coderch, Lola Lasurt, Daniela Ortiz, Perejaume i Francisco Torres, que representa "un llarg assaig visual i textual" entorn de la relació de l’home amb les estàtues, i l’audiovisual ‘OJOS/OJOS/OJOS/OJOS’, d’Albert García-Alzórriz, filmat en part en el dipòsit municipal d’estàtues de Via Favència, a Barcelona. Aquell lloc en què, per cert, es va inspirar l’arquitecte Tiziano Schürch per al disseny de l’espai a Venècia.