Igualtat
El masclisme no es cancel·la
Rosalía estrena gira, però dies abans es va disculpar pel que va opinar en una entrevista. No reconeixia els casos de maltractaments relatats per les exparelles de Picasso. Aparco aquest debat, que cansa, de si cancel·lar artistes o no. Ja sabem el dilema i és donar voltes sobre el mateix. Però cansa més veure com aquests casos s’instrumentalitzen. Normalitzem que es pot donar una opinió. I al seu torn opinar sobre aquesta opinió. Normalitzem que les persones són respectables però no sempre les idees. Que si l’opinió és un insult o desinformació es pot assenyalar. I que si opinem sense saber s’agraeix, com fa Rosalía, reconèixer-ho amb honestedat, assumir l’error i avançar amb l’ànim d’aprendre. Qui vulgui continuar en l’error, el problema ja és seu. Dit això, ara, unes reflexions.
Primer, algunes qüestions. No siguem hipòcrites. ¿Com es prendrà consciència d’aquest assumpte quan tota l’estructura cultural, museística i mediàtica està protagonitzada per ells? ¿On són els llibres sobre aquests fets de venda als museus? ¿Quants assajos feministes compreu cada any? ¿Quants vídeos d’historiadores es fan virals quan narren el que hi ha darrere de moltes obres d’art? Depenem del fet que una influencer amb mig milió de seguidors decideixi tractar-lo perquè se senti. Si sabem més del Picasso artista que del Picasso home és perquè durant molt de temps no se’n va parlar. I per conèixer els casos de Marie-Thérèse Walter, Jacqueline Roque o Dora Maar ja hi has d’aprofundir per decisió pròpia.
Segon, algunes veritats incòmodes. Podem encetar un meló delicat. Sorprèn veure com corregeixen Rosalía algunes feministes que s’han posat de perfil quan homes del seu entorn han sigut assenyalats. Feministes afins a partits, per exemple. Feministes en pòdcasts o programes amb masclistes, a canvi d’un minut de glòria. O anònimes que m’adverteixen que són feministes però que no informi de X cas perquè l’assenyalat és el seu amic o familiar. Fins i tot víctimes que neguen altres víctimes.
Notícies relacionadesTercer, uns detalls històrics. Vivim en un patriarcat del qual no podem escapar. Feministes en relacions molt lletges, malgrat saber la teoria. Feministes que en la història discrepaven amb d’altres, de vegades amb punyalades deshonestes, com en qualsevol altre moviment. Feministes que adorem però que de vegades ens sorprenen amb declaracions a favor d’altres formes d’opressió a les dones, convençudes de mites com el de la lliure elecció o cultural. Jo hi vaig estar un temps i tot és aprenentatge. De vegades triguem mitja vida a ser feministes i obrir els ulls.
La nostra història és tan plena de contradiccions, errors, matisos, fins i tot en referents i teòriques, com per treure la guillotina amb altres sense aquest recorregut. Ni santificar ni cancel·lar: opinar, entendre, qüestionar i avançar amb honestedat, tot i els errors. Això sí, el masclisme mai perd el temps qüestionant-se a si mateix. Potser aquí hi ha la nostra fragilitat i la nostra força.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
