El D’A honra Mia Hansen-Love

El premi D’A, que atorga des de fa uns anys el festival cineastes rellevants, ha sigut en aquesta edició per a Mia Hansen-Love, una directora que ja va participar en la primera edició del D’A, fa 15 anys. Ahir, després de l’entrega del guardó honorífic, l’autora de L’avenir va mantenir un diàleg amb el crític Philipp Engel al teatre del CCCB. Ho va fer davant un públic entregat a la causa d’una directora que ha fet de l’emoció delicada i la franquesa les seves senyes d’identitat.

"Jo no podria fer un film sobre personatges que no m’agradin. No vull dir que hagin de ser amables, però no podria fer una pel·lícula sencera sobre algú menyspreable".Es tracta de tota una declaració de principis per a algú que defineix com el tret més important del seu cine que "mai filmaré en contra dels personatges".

Així ho ha fet a Un amour de jeunesse, El pare dels meus fills, Eden, L’avenir o la lluminosa Una bonita mañana, el seu últim film estrenat. "En els meus rodatges gairebé mai hi ha conflictes. Crec en la confiança, i això és el que permetrà donar als actors el millor de si mateixos", assenyala. Ha treballat amb Isabelle Huppert, Léa Seydoux, Vicky Krieps, Tim Roth i Mia Wasikowska, entre d’altres, sempre en especial estat de gràcia.

Cine sense violència

La violència, del tipus que sigui, no cap en el seu cine: "Hi ha idees pròpies a què em mantinc fidel. No vull deixar entrar la violència a les meves pel·lícules. La violència existeix, per descomptat, però no li vull donar espai", va comentar de manera categòrica. "Em refereixo també a la violència emocional. Jo busco aquesta intensitat d’una altra manera, film rere film, i encara tinc molt camí per fer. No soc ingènua, la vida és cruel, però busco una certa llum, entendre la vida a partir de les seves contradiccions. Admiro molts directors que tracten la violència, però jo busco amb els meus films aprendre a viure millor".

No accepta la idea que el seu cine sigui autobiogràfic, tot i que Eden estigui basada en les experiència com a DJ del seu germà Sven i el personatge de Huppert a L’avenir pugui ser un reflex de la seva mare, professora de Filosofia. "El que sí que m’interessa és la memòria, és molt important. Vaig filmar la meva àvia en una escena documental per a Una bonita mañana poc abans que morís".

En el cine per atzar

Notícies relacionades

Cap Butaca Buida es referma amb un nou rècord de 81.513 espectadors

Les mans invisibles de Balenciaga

Va arribar al cine per atzar, quan va interpretar un dels personatges principals de Finales de agosto, principios de septiembre d’Olivier Assayas, que després seria la seva parella durant diversos anys. Llavors en tenia 17 i la van escollir quan els responsables del càsting van fer proves a l’escola on ella assistia. "Va ser una experiència col·lectiva. Quan era adolescent estava molt perduda i, de sobte, al plató, tot es va agitar. Des d’aleshores, quan estic molt temps sense rodar ho trobo a faltar".

Prepara des de fa cinc anys una pel·lícula molt ambiciosa i complexa sobre Mary Wollstonecraft, escriptora i filòsofa feminista i mare de Mary Shelley. Va dir que li agrada molt el cine que es fa a Espanya i va citar Jonás Trueba, Jaume Claret i Carla Simón. Precisament, la directora de Romería escriu en el fullet de mà del festival barceloní que "hi ha universos cinematogràfics que prefereixo no trepitjar, però n’hi ha d’altres on m’hi quedaria a viure eternament. El planeta Hansen-Love és un refugi: un lloc profund i complex, però que també és càlid i joiós".