Un tresor a 100 quilòmetres

Qualsevol grup pren o deixa de prendre moltes decisions quan munta un concert. I quan el duo Za! va anunciar que el concert del desè aniversari del seu segellGandulase celebraria alKonvent.0el que va fer, en realitat, va ser enterrar un tresor, dibuixar un mapa i convidar-nos a descobrir-lo. Dissabte al matí alguns van sortir en transport privat, altres en autobusos Alsa i gairebé 50 en un autocar contractat per a l’ocasió.

El Carles i l’Ana s’han aventurat amb l’autocaravana. El Carlos i l’Arancha han vingut des de Torredembarra, però són de Granada i van veure per primera vegada Za! el 2009. El Pablo és malagueny i, sí, ha vingut des de Màlaga. És fàcil detectar els que trepitgen el Konvent.0 per primera vegada. Els delata la cara de sorpresa que fan. Una dona telefona a la seva amiga. “¡Mira on soc!”, crida, mentre gira el mòbil i li regala una panoràmica del jardí banyat pel sol de primavera. A les taules, músics i espectadors comparteixen la paella. A l’aire, els puntejos de la guitarra acústica del madrileny Isasa s’alcen sobre els arbres. A la llunyania, el pont de la C-16 cap a la civilització.

El tresor no estava enterrat. Està a la vista. És aquest edifici abandonat i reocupat a la colònia tèxtil deCal Rosal. El tresor és aquesta trobada. El tresor són tots els aquí presents. Ara és el valencià Negre qui pessiga la seva guitarra elèctrica a ple sol, fent massatges a la nostra imaginació amb balsàmics efectes de pedal. Alguns assaboreixen el concert estirats a l’herba o sobre unes gandules. Passi el que passi a partir d’ara, arribar fins aquí ja haurà valgut la pena. Els ocells refilen. Fa olor de menta.

El més semblant a una boda

La resta dels concerts se celebraran a l’interior d’aquest convent de monges, les parets del qual acullen desenes d’obres que han anat llegant artistes que hi han estat de passada. La violinistaSara Fontánno té disc ni ganes de gravar-lo. La seva música només existeix quan ella li dona vida. I a la sala principal està aglutinant una de les audiències més nombroses i predisposades de la seva carrera. L’energia que està generant ja no es dissiparà en la resta de jornada. “Això és el més semblant a un casament que muntarem mai”, adverteixEdi Pou, bateria de Za! i també de la Sara. Que segueixi el casament, doncs.

Dos nens de tres i cinc, asseguts a primera fila amb auriculars protectors a les orelles, llancen xiulets d’entusiasme i recolzament al concert de Blood Quartet. La música no és fàcil o difícil: hi connectes o no. Gambardellatrepitgen encara més l’accelerador de partícules sòniques fins a transformar la sala en un platet votant. Hi ha molta energia acumulada aquí. ElKonvent.0és exactament això: una central d’energies. I avui el combustible és tot el cabal d’amistats generat durant una dècada al voltant de Gandula.

A la capella del primer pis,Ivana Ray Singhes disposa a relaxar la tensió amb una cerimònia de màgia col·lectiva. Primer cal construir una frase amb preocupacions dels presents. La frase serà: ‘Ens movem motivats per l’empatia’. Després, concentrar tota aquesta energia en un punt i fer levitar una persona. Seria una falta de discreció revelar què va passar després en aquesta habitació, però el que sí que està levitant ara mateix en direcció a l’escenari de Za! és un pastís de nata, el pastís del desè aniversari del segell Gandula.

Empatia o mort

Avui Za! tornen a ser tres. Tocaran el seu primer disc, ‘Macumba o muerte’. Aquesta és la raó per la qual molta gent està avui aquí. Homenots amb els braços en creu. Dones ballant a plaer. Nadons plens de ‘flow’. Algú que crida: “Mare mevaaaa!”. Una altra que riu de felicitat. I el Pau, l’Edi i el retrobat Alberto, embrancats en aquest tribalisme epilèptic i fraternal. Matemàtica de la passió. L’abraçada en què es fonen al final de la seva actuació és una abraçada de confiança cega i amor incondicional. Cap altre grup en aquest país s’abraça com ells. Tot el que fa Za! és fruit d’aquesta abraçada amb què tanquen cada actuació. I avui, encara més. Empatia o mort.

Notícies relacionades

El ressò de Pau Donés emociona

Cabaret i teatre eroticojurídic al TNC

Entre tanta música tensa i intensa, la performance del duo Sosun.Dance serà un oasi on destensar-se. Capitanejat per Estel Boada, una mena de Guillermina Motta del segle XXI, transformen la capella en una barreja de festa dels Súpers i rave disco-chochi. De volta al món Gandula, la cantant dels alemanys 13 Year Cicada pregunta: “¿Encara sou vius?”. Tampoc ells estan disposats a fer un concert de circumstàncies. Més dissonàncies. Més arrítmia. Més tensió. Més crits. Més energia. I després, Seward, que, ampliats a un sextet, sonaran com un ramat de nyus fugint d’un mar de lava.

El pastís d’aniversari reposa sobre la vella calaixera de fusta amb una placa de cocció de marbre que hi ha a l’esquerra del no-escenari. Ningú s’ha molestat a guardar-lo o partir-lo en porcions. Qui l’ha volgut tastar només n’ha hagut d’agafar un tros. Ja no en queda ni una tercera part. Com tot el que ha passat avui aquí, era per compartir.