MEMBRE D'UNA SAGA IL·LUSTRE

Eagle-Eye Cherry, la música com a llar

El cantant i guitarrista sueco-nord-americà, fill de Don Cherry i germà de Neneh Cherry, estabilitza la seva carrera amb 'Streets of you', el disc que presenta al festival Strenes, de Girona

zentauroepp47455533 barcelona     21 03 2019     icult    el m sico de jazz  eag190405135846

zentauroepp47455533 barcelona 21 03 2019 icult el m sico de jazz eag190405135846 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Va entrar en el ‘show business’ amb tot a favor: cognom patrici i un primer senzill, ‘Save tonight’, èxit global el 1997. Però Eagle-Eye Cherry va acabar saturat i mirant de retrobar les raons de la seva vinculació a la música. Les temàtiques del seu últim disc, ‘Streets of you’, que va sortir a la venda l’octubre passat, sonen a la història de la seva vida. “Cançons sobre canvis, sobre deixar una mica enrere i tornar a casa”, explica el músic suec-nord-americà, que aquest dissabte ofereix un concert únic a Catalunya, a Girona (Teatre Municipal), dins del festival Strenes.

El fill del trompetista free-jazz Don Cherry (mort el 1995) i germà petit de Neneh Cherry es dirigeix “a tot el món” en la peça ‘Streets of you’, un lluminós ‘up-tempo’ pop amb guitarra acústica, ja que “qualsevol es pot identificar amb la història d’un desengany amorós, quan tot et recorda a aquesta persona, no veus escapatòria, però una cançó et fa sentir lliure i et brinda un nou començament”, explica Eagle-Eye. “És així com em sento en la música”, afegeix. El propòsit final és “que la gent digui: ‘Sí, sé exactament de què m’estàs parlant’”.

Un canvi de cicle

El disc arriba sis anys després de ‘Can’t get enough’, que al seu torn va trencar una pausa d’uns altres nou anys. Llargs silencis. “Amb els meus primers tres discos em vaig ficar en una voràgine de promoció i gires, i necessitava un respir. Els meus amics havien deixat de trucar-me, la meva vida privada se’n ressentia. Però no esperava que aquell període s’allargués tant”, explica Eagle-Eye Cherry, la vida del qual ha basculat entre Estocolm, on va néixer i viu en l’actualitat (“un lloc tranquil i bo per compondre, però previsible”) i Nova York, que va ser la seva llar de joventut.

Podria semblar que, pels seus antecedents familiars, el seu futur professional estava determinat, però Eagle-Eye Cherry es va interessar primer per l’art dramàtic i va arribar a actuar en pel·lícules com ara la comèdia de Dudley Moore ‘Arthur 2’ (1988). Neneh Cherry es preparava llavors per al seu trencador debut en solitari, ‘Raw like sushi’ (1989). “Recordo quan experimentava a la Gran Bretanya amb Rip, Rig + Panic. El que feien apuntava cap a moltes de les coses que es fan actualment. Però l’important de Neneh és que no pots confondre-la amb ningú: li sona”, destaca. “I m’ha marcat molt la seva posició distant davant de la fama, la seva manera de tenir els peus a terra”.

Els consells paterns

Quan es va decidir per la música i va llançar el seu primer àlbum, ‘Desireless’ (1998), el tràfec de les gires va ser per a ell “una cosa molt familiar” que el transportava a la seva infantesa. “Vaig complir els sis anys al Japó, en un dels ‘tours’ del meu pare, i de petit era normal per a mi estar en moviment”. Però la música de Don Cherry és lluny del seu cap. “Coses grosses”, replica. “Però tinc presents els seus consells: ‘Fes-ho simple’, deia, i ‘no imitis ningú, no intentis sonar com Miles Davis, sigues tu mateix’”.

Notícies relacionades

La guitarra acústica, “més atemporal que l’elèctrica”, va ser la seva aliada per trobar el seu so, alimentat, assegura, per trobadors com ara Bob Dylan, Neil Young i Tom Petty. El seu èxit sobtat va cridar l’atenció de Santana, que el va fitxar per al seu popular ‘Supernatural’ (1999). El guru mexicà li va recordar el seu pare, assegura. “Era igual d’espiritual”.

Superats els seus anys més dubitatius, Eagle-Eye Cherry ha trobat la manera de conviure amb la música, prenent-se la composició com una feina quan la seva vida familiar (és pare d’una nena) li ho permet. “Abans encenia espelmes, cremava encens, obria una ampolla de vi i em deia: ‘¡He de ser creatiu!’. Ara ho disfruto sense tot això”, explica. Així, ¿no passaran tants anys per al pròxim treball? “Doncs no ho sabria dir, perquè això dels discos potser caldrà replantejar-ho: a Suècia, el 85% de la música ja és en ‘streaming’ i només trobes alguns discos al súper o a la gasolinera”.