Mor Andy González, guitarrista del llegendari conjunt barceloní Los Salvajes

Andy González, guitarra solista de Los Salvajes, ha mort aquest dimecres als 72 anys com a conseqüència d’un infart fulminant. Allunyat de la música professional però no dels seus amics músics, González vivia a Sitges.

Los Salvajes van ser, potser amb permís dels també barcelonins Los Cheyenes, el grup més dur i de carrer de la fornada de conjunts espanyols de la dècada de 1960. Hi va contribuir força la seva estada de gairebé un any a Alemanya el 1964, on es van rodar en clubs com abans havien fet The Beatles. “Nosaltres vam anomenar aquell període ‘la metamorfosi’ –diu un afectat Delfín Fernández, bateria de la banda–. Abans d’anar a Alemanya érem un grup elegant que feia versions dels Shadows i de la cançó italiana. A la tornada, érem la bèstia que la gent coneix”. Bandes com Los Brincos, Los Sírex o Los Mustang no volien ni sentir parlar de formar part del mateix cartell que Los Salvajes perquè en escena se’ls menjaven. 

González era fill del barri de La Torrassa, a l’Hospitalet, igual que Sebastián Sospedra (sota). Completaven la formació clàssica de Los Salvajes l’esmentat Fernández, Francisco Miralles (guitarra rítmica), tots dos del Poble-sec, i Gaby Alegret (veu), del Raval. Més de barri, impossible.

A la seva tornada d’Alemanya, Los Salvajes van fitxar per EMI, segell en què van coincidir amb Los Mustang, també de Barcelona. Els dos grups van replicar a Espanya, versions incloses, la (suposada) rivalitat entre els Rolling Stones i els Beatles. No s’ha d’assenyalar quin paper feia cadascú. Però convé assenyalar que la idea de titular ‘La neurastènia’ l’embogida lectura de Los Salvajes del número ‘19th nervous breakdown’ va ser de la companyia discogràfica, per bé o per mal, no està gaire clar. 

A més de fer versions, Los Salvajes van firmar un clàssic gran del pop espanyol, 'Soy así', immortal declaració de rebel·lia individual, i l’himne generacional 'Es la edad’, entre altres cançons. “La primera reflecteix la nostra part Stones i la segona, la nostra part Who”, diu Fernández.

Notícies relacionades

Jordi Casanovas: "Molts homes prefereixen la nostàlgia al progrés"

El ‘boom’ dels ‘artistes convidats’ a les marques

El ‘fuzz’ i la distorsió caracteritzaven la guitarra del desaparegut. “Com que aquí no hi havia material, l’Andy s’ho muntava per aconseguir els efectes que buscava. Això al principi. Després va començar a col·laborar amb la firma Sinmarc, una espècie de competència espanyola de Fender, perquè li fessin el que necessitava”, diu Fernández.   

González va deixar Los Salvajes el 1969: el músic ja no podia demanar més pròrrogues per ajornar el servei militar. Poc després es va dissoldre la primera encarnació de la banda. El guitarrista no va participar en posteriors etapes del grup i no li va anar gens malament en el negoci de la construcció. No obstant, mantenia una relació estreta amb la majoria dels membres de Los Salvajes. “Jo l’anomenava ‘l’assessor’ –diu Fernández–. Dilluns que ve teníem previst fer un dinar de Los Salvajes i fa dues setmanes vam estar junts de calçotada. Han sigut gairebé 60 anys d’amistat...”.