estranya peripècia

Capitana Marvel, la història d'una superheroïna feminista que al principi va ser home

Un recorregut per la complicada biografia del personatge de còmic que aquest divendres arriba als cines

fcasals47223126 icult  comic capitana marvel  c mic190307175827

fcasals47223126 icult comic capitana marvel c mic190307175827

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Abans que un personatge, Captain Marvel és un rang, un d’assumit per torns per fins a set personatges, tant masculins com femenins, l’últim Carol Danversl’encarnat per Brie Larson en el 'blockbuster' que aquest divendres arriba als cines.Brie Larson

¿Sona complicat? Doncs la història de l’esmentada marca ni tan sols va començar amb Marvel. Al principi, durant els anys 40 i 50, Capità Marvel va ser una creació de C. C. Beck i Bill Parker per a Fawcett Comics. Era l’alter ego de Billy Batson, un petit orfe que es convertia en superheroi adult quan cridava "¡SHAZAM!".

Tot i que ara potser necessiti presentació, aquest Capità Marvel, també heroi de serial, va arribar a vendre més que Superman. Picada per això, National Comics (el que després seria DC) va aconseguir treure'l de circulació el 1953, adduint semblances raonables amb Clark Kent. I no obstant, M. F. Enterprises es va atrevir a llançar un altre Captain Marvel el 1966. Va durar quatre números.

Un any després, Marvel assegurava terreny presentant el seu primer Capità Marvel, un soldat alienígena, conegut entre els seus com a Mar-Vell (tal qual), infiltrat entre els terraqüis com a científic. Quan DC va recuperar el Capità Marvel de Fawcett a començaments dels 70, va haver de publicitar-lo amb el famós '¡SHAZAM!' que no el va posar oficialment com a nou nom fins al 2011.

I llavors va arribar la Carol

Quan la vam conèixer, cap al 1968, Carol Danvers no tenia poders, més enllà de la seva habilitat com a pilot, ni gaire cosa important per fer. Era tan sols un personatge secundari en les aventures de Mar-Vell, i després d’un accident amb un dispositiu Kree (el deliciosament anomenat Psicomagnetró) se la va apartar de l’acció.

Però el 1977, quan Marvel buscava la seva Wonder Woman, la va elegir a ella. En aquell accident que la va deixar malferida, es va informar, Danvers havia fusionat la seva genètica amb la de Mar-Vell i havia adquirit poders sobrehumans. (La minisèrie 'La vida de la Capitana Marvel', acabada de publicar a Espanya, assegura que l’accident només va accentuar uns poders que ja tenia per ser filla d’una altra soldat Kree infiltrada).

Danvers es va convertir en Ms. Marvel, la superheroïna feminista que el món necessitava. Va canviar l’exèrcit per una revista de dones (a imatge i semblança de la 'Ms.' de Gloria Steinem) i va ensenyar del que era capaç el sexe suposadament feble, ensenyant el melic, fos com fos.

Aquell vestit escarit no és l’única indicació del relatiu caràcter progressista de Stan Lee. Als 80, una trama d’Els Venjadors va convertir la pobra Danvers en amant enamorada del seu propi fill d’una altra dimensió, l’inefable Marcus, que se la va emportar a la seva terra i la va tornar a deixar embarassada per després tornar-la al nostre planeta sense records. Malgrat tot, la Carol va voler tornar amb el Marcus. 

La resurrecció del 2012

També maltractada al seu pas per La Patrulla-X (la mutant Rogue li va robar els seus poders), la nostra heroïna no va guanyar la dignitat merescuda fins a principis d’aquesta dècada, quan va passar de Ms. Marvel a Capitana Marvel i el seu destí va quedar en mans de la guionista feminista Kelly Sue DeConnick. (El títol de Ms. Marvel va anar a parar a la realment meravellosa Kamala Khan, el primer personatge musulmà amb sèrie pròpia a Marvel).

Notícies relacionades

En fons i forma, Danvers era més agressiva i fantàstica que mai. El gran Jamie McKelvie ('Phonogram', 'The wicked + the divine') va dissenyar un nou vestit menys sexuat i inspirat pel passat militar del personatge. DeConnick la va convertir en heroïna descarada, proactiva, impulsada per un afany de superació realment contagiós. Naixia amb ella Carol Corps, comunitat de fans (sobretot) femenina i feminista que es va proposar esborrar la misogínia del 'fandom' del còmic.

"La Carol cau tota l’estona", va dir DeConnick en entrevista amb la web 'Polygon', però sempre es torna a aixecar. Solem dir el mateix del Capità Amèrica. Però el Capità Amèrica s’aixeca perquè és el correcte. La Carol s’aixeca per dir: 'Foteu-vos’".