Pilar Jurado substitueix Hevia com a presidenta de la SGAE

107 dies és tot el que ha durat José Ángel Hevia al capdavant de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE). El president que havia de frenar la intervenció ministerial de laSGAE ha sigut destituït aquest matí per la junta directiva, que, tot seguit, ha escollit la compositora i soprano Pilar Jurado com a nova mandatària de l’entitat. És la segona dona que presideix la societat de gestió en els seus 120 anys d’història i la sisena persona que ocupa aquest càrrec des que el 2011 va ser detingut el patriarca de l’entitat: Teddy Bautista.

La de dimecres ha sigut una jornada de màxim suspens. Similar a la d’aquests conclaves vaticans en què s’elegeix nou Papa a porta tancada mentre desenes de milers de fidels (o socis) esperen pacientment un veredicte davant del qual no tenen ni veu ni vot. Al migdia la fumata blanca ha apuntat per primera vegada per la teulada del palau de Longoria, la seu central de l’SGAE. Així s’anunciava la destitució d’Hevia. La intervenció ministerial encara està en curs, però es podria dir que el cessament del gaiter és el primer efecte d’aquesta amenaça de l’equip de José Guirao. S’ha consumat amb 22 vots a favor, 12 en contra i un en blanc. Hora i mitja després, fumata blanca de nou per anunciar aquesta vegada que la soprano madrilenya sumava 22 vots i, per tant, desbancava el guionista sevillà Antonio Onetti, que només n’obtenia 12.

Jurado ha format part durant 14 anys del consell d’administració i de la comissió permanent de l’Associació d’Intèrprets i Executants (AIE), és la directora institucional d’Arts Escèniques de la Fundació SGAE i ha sigut membre del Consell de la Música del Ministeri de Cultura i del Consell de Cultura de la Comunitat de Madrid. Com a membre del Col·legi de Gran Dret, el de dramaturgs i coreògrafs, la seva experiència tant en el si de l’entitat com en òrgans vinculats al Govern pot ajudar a millorar la deteriorada relació entre la SGAE i el ministeri, un dels aspectes que han precipitat la caiguda d’Hevia. Però igual que en les més recargolades intrigues dels palaus vaticans, aquí res és el que sembla a primera vista. Si Jurado és avui la nova presidenta de l’entitat, també ho és gràcies al recolzament d’una desena d’aquests directius del Col·legi de Petit Dret que la comissió deontològica va assenyalar perquè tenien conflicte d’interessos al percebre gran part dels seus ingressos a través de les matinades televisives.

Mandat breu i turbulent

El d’Hevia ha sigutun dels mandats més breus que es recorden. Les eleccions del 26 d’octubre, per a les quals tots els experts pronosticaven una victòria de Teddy Bautista, van ser guanyades per un grup de músics alineats amb les editorials televisives i la controvertida maquinària de la roda. Al capdavant d’ells, José Ángel Hevia, que dies després va ser nomenat president de l’entitat. Però l’equip de l’asturià no va aconseguir tirar endavant la reforma dels estatuts i l’aprovació dels comptes a finals del desembre, en un sabotatge dels autors alineats amb les editorials de les discogràfiques que buscaven propiciar la intervenció de ministeri. Això va ser el principi del final.

Notícies relacionades

La intervenció de la SGAE

Diversos motins incendien una SGAE a punt de la intervenció governamental

També ha sigut una de les presidències més turbulentes. No només per la famosa junta en la qual Hevia pretenia defenestrar el secretari general de la SGAE i, al no aconseguir-ho, va esclatar en insults, sinó per maniobres impulsives com ara denunciar empreses de socis de primer nivell, com Alejandro Sanz, Joaquín Sabina i Pau Donés, de Jarabe de Palo, sense comptar amb l’aprovació de la junta directiva. No obstant, el motiu que adduïen diversos directius per secundar la moció de censura que avui ha acabat amb el seu acomiadament és la seva matusseria per negociar amb el Ministeri de Cultura. Tres mesos després d’accedir a la presidència, la intervenció de la SGAE no només no s’ha frenat, sinó que el ministre José Guirao ja n’ha formalitzat la petició a l’Audiència Nacional.

Aquest últim és només un dels molts i greus fronts que haurà d’atendre la nova presidenta. També, l’amenaça d’expulsió de la SGAE per part de la CISAC, l’organisme internacional que aglutina les entitats de gestió. I, per descomptat, a aquesta guerra interna que es lliura des de fa anys entre les editorials televisives i les de les discogràfiques i darrere de la qual cal ubicar moltes de les maniobres internes que han tingut lloc en els últims mesos i algunes de les quals encara s’estan dissenyant als passadissos més foscos de l’entitat, i fins i tot lluny de palau.