La intervenció de la SGAE

La història de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) està jalonada d’episodis foscos i de pràctiques com a mínim dubtoses. La més coneguda va ser la que va provocar l’acusació per apropiació indeguda de Teddy Bautista en el marc del’operació Saga, un delicte que encara està pendent de resolució judicial. El mateix Bautista es va presentar l’any passat per renovar el càrrec de president, que va abandonar el 2011, però no va entrar en la llista dels nous components de la junta directiva, que van escollir José Ángel Hevia, sospitós al seu torn de ser un dels beneficiaris de l’anomenada ‘roda de la música nocturna’, també sota investigació judicial i epicentre del terratrèmol que afecta l’entitat de gestió de drets d’autor. Per fer-nos una idea del problema, una sola dada: entre el 2006 i el 2011, el 70% de la recaptació generada en televisió es concentrava en músiques emeses de matinada, amb l’1% d’audiència; en l’actualitat, representa el 40%, amb abundants beneficis per a determinats socis de la SGAE, en una trama ordida amb l’aquiescència d’editores de televisió i empleats de cadenes estatals i autonòmiques.

Aclarir les normes de repartiment dels drets i revertir els efectuats el 2018, duts a terme sense ratificació de l’assembleageneral, reformar els estatuts per acordar-los a la llei de propietat intel·lectual i a la normativa europea, i implantar el vot electrònic entre els associats són les demandes reiterades que el Ministeri de Cultura va efectuar el setembre del 2018 amb una peticiód’apercebiment judicial, desatesa pels gestors actuals. Després de dubtar entre retirar la llicència a la SGAE o intervenir-hi a través dels jutjats, el ministeri ha optat per aquesta última mesura, sol·licitada al’Audiència Nacional  per “reparar o corregir els incompliments greus detectats” i per regularitzar el funcionament institucional amb la remoció dels actuals òrgans de govern i a través de la figura d’un gestor interí que aclareixi la gestió duta a terme fins ara. És una intervenció dràstica, motivada per “raons d’urgència” que pot topar amb la lentitud judicial i amb la imminent cita electoral, però que era imprescindible si tenim en compte el caos d’una entitat amb múltiples interessos trobats i que gestiona uns 300 milions d’euros anuals.