UNA ENTITAT EN CRISI

Els socis dinamiten la SGAE

La junta d'Hevia no aconsegueix aprovar els estatuts i queda en mans del Ministeri de Cultura, que ha de concretar si intervé l'entitat

Els socis dinamiten la SGAE

JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Nando Cruz

Ni la campanya per internet, ni les traves per exercir el vot electrònic, ni les amenaces de què un no podria enfonsar la SGAE han sigut suficients perquè la junta de José Ángel Hevia hagi pogut aprovar els nous estatuts que va exigir el Ministeri de Cultura i que donarien un respir a l’entitat. La derrota ha sigut ajustada. Feien falta dos terços dels vots i n’han obtingut 58%: 13.074 vots a favor davant 9.220 en contra i 242 abstencions. El resultat deixa la pilota a la teulada de José Guirao que, una vegada complert el termini que va donar a la SGAE per adaptar els seus estatuts a la normativa europea i de constituir una junta elegida en unes eleccions en les quals el vot electrònic fos legal (cosa que encara no ha succeït), haurà de decidir si intervé l’entitat o no.

Allò d’avui ha sigut un sabotatge en tota regla. Un de tants que ha viscut l’entitat en els últims anys. Per lògica, aquestes modificacions dels estatuts eren beneficioses per als socis, ja que dotarien de més transparència l’entitat i augmentarien els mecanismes de control. No obstant, l’assemblea s’havia convertit en un examen per a la junta d’Hevia. Aprovar els seus estatuts significava donar-li un vot de confiança. Tombar-los era una manera de forçar la seva caiguda donant més arguments encara al Govern per intervenir l’entitat. Els socis han dinamitat la SGAE per només un 8% de vots. La diferència és tan ajustada que probablement el controvertit vot electrònic hagi sigut crucial. 

En l’assemblea sí que s’ha aprovat la modificació del repartiment d’ingressos que imposarà el Congrés i que limitarà al 20% la quantitat de diners que les televisions poden recuperar a través dels programes musicals que emeten de matinada. No obstant, també s’ha rebutjat el repartiment d’ingressos que es va fer al desembre i que no contemplava encara aquesta limitació del 20%. La victòria del no, per 11.617 vots per 9.870 sís, dona la mesura de com estan d’ajustades les forces entre els autors alineats amb les televisions i la nova junta i els autors alineats amb les discogràfiques i que volen enderrocar-la.

Un panorama incert

El panorama a partir d’avui és més incert que mai. Caldrà veure si les editorials de les discogràfiques multinacionals i independents inicien el procés de retirada de repertori nacional per crear una nova entitat de gestió o per traslladar aquest repertori a una entitat estrangera. També caldrà veure si les multinacionals apliquen l’1 de gener la retirada del seu repertori internacional. I, sobretot, caldrà veure la reacció del Ministeri de Cultura.

Notícies relacionades

La SGAE continua sumant jornades negres al seu historial recent. Moltes d’elles, fruit d’aquesta guerra cruenta entre les editorials de les discogràfiques i les de les cadenes de televisió, que actualment dominen la junta. Tant unes com d’altres es juguen molts diners ja que gestiona amplis percentatges dels drets dels seus autors. No obstant, els autors, són els que més han de perdre en aquesta guerra pel control de la SGAE. Per no parlar de dramaturgs, cineastes, guionistes i coreògrafs, que se senten eternament desatesos per una entitat que només governa per a qui més recapten: els músics.

És per això que algunes veus clamen per l’expulsió de les editorials d’aquesta societat concebuda originalment per defensar els autors. Així, l’E de SGAE tornaria a ser d’Espanya i no d’Editors, com es va acordar el 1995. Tant aquest com en altres temes sobre la SGAE, el PSOE té informació de primera mà. El primer president de la Fundació Autor, creada per la SGAE el 1997, va ser el pare de l’actual president del Govern, Pedro Sánchez.