La SGAE es juga el futur en el seu dia de la veritat

Aquest dijous és el dia de la veritat per a la SGAE; l’enèsim dia de la veritat. Però aquesta vegada, per partida doble. Avui expira el termini de tres mesos que va donar el Ministeri de Cultura a la Societat General d’Autors i Editors per complir els requisits que evitarien la seva intervenció. I aquest dijous també se celebra l’assemblea en la qual els socis han d’aprovar els nous estatuts modificats a la normativa europea. Superar aquest primer examen permetria a la junta superar el primer dels tres punts que exigeix el Govern. Els altres dos són modificar el sistema de repartiment per limitar les grans sumes de diners que tornen a les televisions a través de, entre altres vies, la música de matinada i elegir una nova junta mitjançant eleccions amb vot electrònic, un mecanisme que va quedar prohibit en els comicis del mes d’octubre que van proclamar president José Ángel HeviaJosé Ángel Hevia.

En l’assemblea de dijous sí que es pot exercir elvot electrònic. Més ben dit, es podia, ja que el termini va expirar divendres passat. I només es podia votar si es tenia DNI electrònic. Aquesta trava legal, que no es va aplicar en l’assemblea del mes de juny, també ha sigut criticada pel Ministeri de Cultura, que la considera innecessària. LaSGAEexplica que així vol evitar manipulacions del vot i que en l’assemblea del juny se’n van registrar 294 des d’una mateixa IP, però l’escàs marge entre la comunicació que seria necessari el DNI electrònic i el límit per votar (només una setmana) fa que molts socis ho vegin com una maniobra bruta per dificultar el vot als contraris a la junta d’Hevia, alineada amb les editorials televisives.

Un altre gest molt criticat és la campanya a internet amb què la SGAE ha estat sol·licitant insistentment elvot positiu. Els missatges en xarxes socials, els 'banners' a Youtube i les insercions publicitàries en tota mena de pàgines web han sigut constants aquests dies. Tot, és clar, sufragat pel conjunt de socis, independentment que estiguin a favor o en contra del sí. Resulta que la cançó que il·lustra el vídeo de la campanya és de Miguel Chastang, membre de la junta. Es titula 'Blood and pain'. Sang i dolor.

El secret de les preassemblees

La setmana passada es van celebrar preassemblees territorials en diferents punts de la península. Han sigut trobades que la junta de la SGAE ha aprofitat per exposar els seus arguments a favor de l’aprovació dels nous estatuts i del repartiment del mes de desembre, que no contemplava encara el límit del 20% que s’imposarà als diners que les televisions poden recuperar per música emesa de matinada. L’anterior president de l’entitat, José Miguel Fernández Sastrón, ha denunciat que no s’hagin fet públics els resultats de les votacions en les preassemblees. Potser perquè vaticinaven una desfeta.

A Barcelona, els socis van rebutjar els nous estatuts per 651 vots contra 194 sís. El repartiment dels ingressos del mes de desembre va ser tombat per una majoria més aclaparadora: 707 comptar 81. A Sevilla, també va guanyar el no, tot i que per una diferència més ajustada. A Galícia, València i el País Basc, en canvi, va guanyar el sí als estatuts, mentre que el repartiment va ser rebutjat. Fonts de la junta de la SGAE asseguren que després de la desfeta catalana, les forces han quedat una mica més igualades. El gruix dels vots s’emetran dijous mateix, ja sigui de forma presencial o per delegació de vot. La moneda encara està en l’aire.

Notícies relacionades

Els socis dinamiten la SGAE

La societat internacional d'autors sanciona la SGAE i planteja la seva expulsió

La junta de la SGAE ha demanat el sí a la desesperada, suplicant un vot de confiança i amenaçant que un resultat negatiu causaria la pràctica desaparició de l’entitat. És just el que desitgen molts dels opositors, principalment, els músics alineats amb les editorials de les discogràfiques, que s’estan organitzant per presentar els màxims vots negatius. Però en la SGAE, a més dels músics, hi ha dramaturgs, coreògrafs, cineastes i guionistes que s’han vist afectats per unes guerres de poder en les quals tenen molt a perdre i poc a guanyar. Per això, veus de pes com la del dramaturg Fermín Cabal demanen des de la vicepresidència de la SGAE un vot positiu als estatuts per poder acabar amb la roda des de dins.

La incertesa del dia després

Per aprovar els nous estatuts són necessaris dos terços dels vots. Un 51% de sís no donaria una victòria legal, però podria suavitzar la intervenció del govern. I fins i tot en el cas que el Ministeri de Culturadecideixi iniciar-la, el procés implicarà uns passos judicials previs i la recerca de mecanismes perquè, en paral·lel, les obres dels autors no quedin en els llimbs. Perquè la maquinària d’identificació i recaptació ha de continuar funcionant perquè després arribin els repartiments. És el dia de la veritat per a la SGAE. Potser el més transcendental de la seva història. Però encara han d’arribar més dies de la veritat.