'Sobre ruedas': el patetisme d'un faldiller

Franck Duboscés un d’aquests còmics francesos que fa dècades que es guanya el reconeixement del públic als escenaris, en els xous televisius i en un bon grapat de pel·lícules d’èxit que han contribuït a convertir-lo en un dels actors més rendibles en l’actualitat. Per això, després d’escriure i protagonitzar ‘Camping’, que va arrasar la taquilla del seu país d’origen, l’actor va pensar que havia arribat el moment de complir un dels seus somnis de la infància, dirigir una pel·lícula.

“Quan era petit perseguia tothom amb la meva càmera de super-8. Sempre m’ha agradat explicar històries, però pensava que el director havia de ser una mica així com el cap, tenir el control absolut de tot, i jo no tenia gaires ganes de fer això”, explica Dubosc en la seva visita a Madrid per presentar la seva òpera prima, ‘Sobre ruedas’.“No obstant, la vellesa m’ha tornat més inconscient i quan vaig començar a escriure aquesta història em vaig adonar que era una oportunitat que no podia malgastar. A més, vaig pensar que podria disfrutar molt amb els actors i treure’ls partit, d’això sí que tinc experiència”.

A ‘Sobre ruedas’, el mateix director interpreta un madur galant superb i mentider, director d’una gran empresa i que està acostumat a lligar amb noies joves. “El típic malparit masclista”, diu. Fins que un dia, fent-se passar per una persona discapacitada, coneix una noia i es veu obligat a portar aquesta mentida fins a les últimes circumstàncies, una cosa que encara el posarà més en dubte quan s’assabenti que la seva germana va de veritat amb una cadira de rodes.

Juntament amb Dubosc trobemAlexandra Lamy(‘Historias de una indecisa’), que en els últims temps s’ha convertit en una de les grans dames de la comèdia francesa. Ella interpreta Florence, una dona forta malgrat haver perdut la mobilitat a les cames, que és jugadora professional de tennis, virtuosa del violí i té una actitud optimista davant de les adversitats de la vida. L’actriu no ho nega, era un personatge difícil d’abordar. “Sempre tenia por que em diguessin que ho hauria d’haver fet una persona amb una minusvalidesa real i que jo era una farsant”, explica. “Per això em vaig esforçar més que mai, per fer-ho de veritat creïble. Vaig practicar diversos mesos amb la cadira de rodes i no vaig voler que hi hagués dobles, ni tan sols en les escenes en les quals jugo a tennis”.

Qüestió de mirada

Notícies relacionades

Sílvia Pérez Cruz: "Vaig cantar a la cimera progressista perquè la pau va primer"

"Que ens recomani Sánchez ens agrada i no ens agrada"

Franck Duboscva començar a escriure aquesta història quan la seva mare va quedar impedida en cadira de rodes. Es va adonar que la discapacitat es trobava als ulls dels altres i que es tractava d’una qüestió de mirada. Això, unit a la seva passió per la comèdia romàntica clàssica i al seu desig d’arriscar-se amb alguns tocs d’incorrecció política, van ser el germen d’aquesta pel·lícula en la qual la comicitat conté un punt de reflexió.

“L’humor no sempre ha d’utilitzar-se per burlar-se de les persones”, diuAlexandra Lamy. “Serveix precisament per posar de manifest alguns temes sensibles que ens fan pensar”. “A mi em sembla bé que en l’era del #MeToo sigui la nostra responsabilitat revisar certs arquetips masclistes. Això ha posat les coses al seu lloc”, continua Dubosc. Per a tots dos, l’interessant de ‘Sobre ruedas’ és de quina manera capgira la figura del triomfador i del faldiller i el converteix en un ésser profundament patètic mentre que la dona es mostra poderosa i segura de si mateixa malgrat no poder caminar. “Al final, la persona realment discapacitada és ell”, culmina Dubosc.