Pablo Alborán: «Em fa pena que s'associï el reggaeton al masclisme»

Davant de l’assalt de la música urbana al cànon pop,Pablo Alborán, que ha incorporat ritmes llatins al seu quart disc, Prometo, pren com a exemplela seva amiga Rosalíaper discrepar del debat al voltant dels gèneres antics i moderns i situar el punt de tensió al cap del creador. “Les idees fresques no venen d’un estil en concret, sinó de crear música des d’on et vingui de gust,amb les arrels que et doni la gana,i de tornar-te boig en un estudi. És el que ha fet Rosalía, que ens ha donat una lliçó a tots”,explica el cantant i compositor malagueny en vigílies de la seva tornada al Palau Sant Jordi (aquest divendres a les 21.30 hores).

És la sevatercera visita a Montjuïc amb ‘Prometo’,després dels dos concerts del juny passat, i no serà l’última, ja quetornarà el 18 de maig, i arriba després de la reedició del disc en un format dedoble CD, amb versions acústiques i duets, més un DVD amb el seu últim concert a Sevilla. Entre les novetats, la trobada amb elgrup colombià Piso 21 a ‘La llave’. “Em venia de gustjugar en el terreny urbàsense desvirtuar-me ni deixar de ser jo”, explica per via telefònica Alborán, que es confessa admirador des de sempre de moltes formes de música llatina, “des de Juan Luis Guerra fins als brasilers”.

Obrint portes

A ‘Prometo’, la versió original del qual va sortir fa un any, va comptar ambJulio Reyes, un productor experimentat (Marc Anthony, Ricky Martin, Jennifer López) que el va ajudar a “obrir una mica les portes” del seu món creatiu. “Però des de la calma, sense pensar ni tan sols en l’estil”,remarca. “Simplement seient al piano i fent cançons”.

Altres duets inclosos en la nova edició apunten aAlejandro Sanz, referent en “fusionar i ser lliure per fer el que et vingui de gust”, i a la portuguesaCarminho, una cantant que, en canvi, representa certa ortodòxia fadista. “«Molt respectable, i amb aquella veu i aquella manera d’entendre la música, pot fer el que vulgui”, opina. Per la seva part, les novesversions acústiquesde cançons com ‘Tu refugio’ o aquesta “anada d’olla” anomenada Boca de hule poden semblar una retorn a l’Alborán baptismal, de veu i guitarra, que difonia les seves cançons a YouTube assegut al seu sofà blanc. Ara sembla més conscient dels riscos de la nuesa. “Com menys elements hi ha, és més difícil tot. I el silenci, si no l’has de millorar, deixa'l com està”.

Ballant sense denigrar

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Alborán no vol tenir presents les trinxeres de fílies i fòbies que genera unentorn polèmic com el del reggaeton. “Quan vaig començar, fa nou anys, em passava el mateix amb les balades”, apunta. “De sobte, la gent t’encasella i crea una controvèrsia”. Artistes com J Balvin estan donant a entendre que un altre reggaeton és possible més enllà de certs clixés sexistes. “Em fa pena que s’associï un estil al masclisme. Hi ha cançons de reggaeton que no denigren ningú i que tots hem ballat”.

Però amb els seus últims girs sonors han anatquedant fora dels seus concerts cançons de tall emotiu, d’etapes anteriors, com‘El beso’ o ‘Seré’. “El meu pare s’enfada una mica amb això; ¡són cançons que li agraden!”, confessa. Però el seu repertori continua expandint-se. ¿En quina direcció? “No ho sé, i no saber-ho em fa sentir molt lliure”, remarca. Atenció a les últimes composicions que li han sortit. “Són una mica estranyes. Ni balades, ni llatines: estan en un no lloc”.