Anar al contingut

FINS AL 10 DE DESEMBRE

L'art de clonar tresors bibliogràfics medievals

El Reial Cercle Artístic exposa una trentena de rèpliques exactes de valuosos còdexs medievals, obra de l'editorial de referència de Manuel Moleiro

Anna Abella

L'art de clonar tresors bibliogràfics medievals

Corria l’any 975 i al monestir de Sant Salvador de Tábara, a Zamora, hi va haver una dona que responia al nom d’Ende o En, segons les interpretacions. És probablement la primera artista il·luminadora de manuscrits de la que es té notícia a Espanya i una de les poquíssimes que en l’època hi va haver a Europa. La seva autoria del ‘Beat de Girona’ queda certificada, en llatí, al colofó d’aquest antic còdex medieval, on la qualifica de “serva de Déu”. Al costat d’ella, com a probable ajudant, figura el d’Emeteri, sacerdot. “Segurament va ser una religiosa. Al segle X la dona encara tenia cert reconeixement que s’acabaria en èpoques posteriors”, comenta Manuel Moleiro, fundador de l’editorial que porta el seu cognom, davant del clon realitzat pel seu equip d’aquest beat, l’original del qual, un dels més valuosos manuscrits amb pintures que es conserven d’aquells anys, atresora avui la catedral gironina. 

Clon, més que facsímil, perquè aquesta perfecta reproducció del ‘Beat de Girona’ mimetitza al detall l’estat dels originals, igual com la trentena de peces –entre aquestes, mapes, llibres d’hores, tractats d’herbes, alquímia, medicina o caça, bíblies o cantigues amoroses... – que l’acompanyen en l’exposició ‘El gabinet de les meravelles: còdexs il·luminats de les millors biblioteques del món’, que fins al 10 de desembre es pot veure al Reial Cercle Artístic de Barcelona. “Reprodueixen des del tipus de pell de les tapes, la classe de pergamí segons l’època, els cosits, els tancaments metàl·lics...”, però també els forats, les mossegades d’insectes, les taques o les ruptures i desperfectes soferts amb el pas dels segles, assenyala l’editor, referent des de 1991 en aquest tipus de rèpliques. 

Clon de l’'Apocalipsi i Vida de Sant Joan' / MOLEIRO EDITOR

Per poder realitzar-les l’editorial col·labora amb biblioteques, museus i centres de tot el món que custodien cada tresor bibliogràfic, des de la British Library a la Biblioteca Nacional de França, als quals trasllada un grup pluridisciplinari d’especialistes. Aquesta classe de llibres, dels quals s’editen tirades numerades i limitades a menys de 1.000 exemplars, la majoria esgotades, a més de per a col·leccionistes, compleixen la funció de posar de relleu els originals i de servir com a còpia per al seu estudi i consulta evitant innecessàries manipulacions que poden afectar la conservació de les obres que al seu dia van llegir i van fullejar només reis i reines, papes o emperadors.  

Al costat del ‘Beat de Girona’ obren la mostra unes altres dues rèpliques relacionades amb Catalunya, el singular ‘Saltiri Anglocatalà’ i el ‘Llibre de les Hores de Maria de Navarra’ (primer d’aquesta classe pintada a la península). Si la majoria de les peces es protegeixen en vitrines, algunes, com aquestes, s’exposen en faristols que permeten passar les seves pàgines. Les dues últimes van ser obres mestres de Jaume Ferrer Bassa (1285-1348), un dels artistes més influents a l’estranger, conegut com el ‘Giotto català’. 

Clon del 'Saltiri Anglocatalà' / MOLEIRO EDITOR

La importància de l’esmentat saltiri, o llibre de salms, està, explica Moleiro, en què combina dos estils diferents, el gòtic lineal anglès, perquè es va començar a Canterbury l’any 1200, i el gòtic italianitzant de Bassa, que el va acabar a Barcelona al 1340 per encàrrec de Pere el Cerimoniós.        

Però no tot són obres religioses. El ‘Tacuinum Sanitatis’, tractat de medicina que ja al segle XIV parlava que per estar sa calia cuidar cinc elements: el menjar i la beguda, el clima, l’exercici i el repòs, el son i els estats d’ànim. I, com predecessors dels prospectes farmacèutics, establia els beneficis, dosi i contraindicacions de plantes o aliments. Tanca el recorregut una sala dedicada als mapes, amb l’‘Atles Vallard’ (1547) com a estrella.     

Pintura de l’'Atles Vallard' / moleiro editor