Jan Fabre i les puntades de la realitat

No és la primera vegada que el tòtem del teatre contemporani Jan Fabre es veu enmig d’un escàndol. Mai va ser tan greu, ni de bon tros, com l’acusació d’abusos i assetjament sexual feta al setembre per 20 extreballadors de la seva companyiaacusació d’abusos i assetjament sexual . Per aquesta raó, diumenge van conviure de manera pacífica una desena de manifestants pro-boicot amb el públic que es va acostar al Teatre de Salt per veure dins de Temporada Alta 'The Generosity of Dorcas',Teatre de SaltTemporada Alta'The Generosity of Dorcas', un solo de dansa protagonitzat per Matteo Sedda en què es van veure alguns seients buits. El ballarí va voler mantenir-se al marge de la polèmica i va difondre un escrit en què afirmava que no tenia constància de les pràctiques atribuïdes al director de la peça i acabava amb el desig de poder actuar amb tranquil·litat. I així va passar.

Notícies relacionades

L'artista belga Jan Fabre, acusat d'assetjament sexual

Escàs seguiment de la protesta contra Jan Fabre

Dorcas, l’única dona deixebla de Jesús, utilitzava els seus dots de costurera per ajudar les vídues. Per això veiem sobre l’escenari centenars de fils multicolors que sostenen agulles de cosir. Sedda, com a personificació escènica de Dorcas, va arrencant una agulla rere l’altra i les clava al seu vestuari per oferir-lo, posteriorment, al públic peça a peça. La gestualitat no té res de mítica o sagrada; més aviat té un to de cabaret i pantomima que juga a l’androgínia. La reiteració d’estructures i l’exigència física creixent tan pròpies del llenguatge de Fabre van forçant una ritualització de l’‘striptease’. Plàstic, simple, lineal.

El context importa

Ni rastre de la transgressió, profunditat i ambició d’altres peces, com ara 'Mount Olympus', l’orgiàstic muntatge de 24 hores de durada que –si no es cancel·la abans per novetats en el cas– atracarà al Lliure al juny. No trobem grans dosis de preciosisme ni tampoc un intent de connectar amb la realitat. Fa temps que les tendències d’un teatre més compromès amb els problemes i les formes del present han passat per sobre d’aquesta manera tan abstreta d’entendre la creació i la direcció. Al final, un aplaudiment més llarg i afectuós del que corresponia a la peça va agrair a Sedda la seva entrega i el seu esforç en un context tan advers.