Muse surten victoriosos del seu concert a San Mamés

El clímax de la MTV Music Week Bizkaia, gairebé una setmana de concerts a Baracaldo, Durango, Getxo i Bilbao, ha sigut explosiu, èpic i purament de ‘blockbuster’. Muse, banda maximalista on n’hi hagi, va actuar dissabte a l’estadi de San Mamés davant de 35.000 persones; una bona massa de fans, potser també uns quants curiosos (a 5 euros l’entrada, incloent-hi també Berri Txarrak i Crystal Fighters, aquest concert MTV World Stage Bilbao sortia a compte).

En meitat de la febre renovada per Queen, es pot assenyalar que la banda liderada per Matt Bellamy (veus, guitarra) podria ser el més semblant a aquells que existeix en l’actualitat (d’acord, els mateixos Queen segueixen en marxa, però sense Freddie Mercury i sense gravar temes nous, o sigui, d’aquella manera). Com la Reina, la Musa cultiva un rock desvergonyidament Gran, amb veus teatrals, més grans, molt més grans que la vida; riffs i solos de guitarra amb vocació de llegenda, i influències bastant diverses.

Al seu nou disc, aquest ‘Simulation theory’ del qual fa gairebé any i mig que treuen senzills i que veurà la llum, per fi, el 9 de novembre, s’han deixat temptar per l’ubic revival dels vuitanta, tant en el musical (aquestes línies de sintetitzador estil Moroder) com en l’estètic (si els resulta familiar l’estil de la portada, serà perquè és obra de Kyle Lambert, creador de l’art promocional de ‘Stranger things’, que és per tot arreu).

Làsers a discreció

Fins a quatre temes d’aquest disc, pel que sembla, sense grans afanys conceptuals, revers del dens ‘Drones’ del 2015, van tocar ahir a la nit per primera vegada a Espanya. Després de rescatar ‘Psycho’ de l’anterior disc, van entomar el nou single ‘Pressure’, un tema rock bastant directe i a la geniva, basat en la concatenació de riffs guitarrístics, però d’altra banda amb enorme arpegi de sinte en la tornada. Just després van assaltar ‘The dark side’, amb alguna cosa de banda sonora de terror feta amb sintetitzadors i també del ‘Self control’ de Laura Branigan. Llavors, l’aparell visual de Muse ja estava a ple rendiment: làsers a discreció que dibuixaven línies hipnòtiques sobre les parets de l’estadi.

Els altres dos temes nous que van sonar, ‘Thought contagion’ i la gospeliana ‘Dig down’, podrien ser els més polítics del lot: el primer parla sobre l’estupidesa del pensament de grup i com de fàcilment s’estén avui dia qualsevol classe d’informació, veraç o al contrari, mentre que el segon sembla un lament per la presència de cert personatge a la Casa Blanca (“quan Déu decideix mirar cap a un altre costat/ i un pallasso pren el tron/ hem de trobar algun camí”).

Bateria de ‘hits’ 

Notícies relacionades

Premis MTV EMA, des de Bilbao per al món

Camila Cabello arrasa en els premis MTV EMA de Bilbao

Va ser un concert amable i generós, perquè tot i que es van colar alguns temes de ‘The 2nd law’ –reconeguem-ho, el seu pitjor disc–, van sonar pràcticament tots els ‘hits’ més esperats, de ‘Plug in baby’ a ‘Time is running out’, passant per ‘Supermassive black hole’ i la seva barreja indecentment efectiva d’hedonisme funk i energia metall. Van tancar fastos de forma especialment èpica, amb ‘Knights of Cydonia’ precedida de la picada d’ullet a l’‘Hombre con una harmonica’ de Morricone.

L’oferta del MTV World Stage Bilbao es va completar amb Berri Txarrak, veterana banda rock navarresa la intuïció melòdica de la qual i vigor transcendeixen qualsevol barrera lingüística (canten en eusquera), i Crystal Fighters, el grup dance angloespanyol de ritmes tribals i tornades corejables, cada vegada amb un so més clar en directe.