'Fun Home': el musical sobre la identitat sexual que omple d'emocions el Condal

Una de les millors ofertes de la cartellera teatral és Fun home, un musical diferent, madur, emotiu, d’aquells que triomfen a Londres i Nova York (va obtenir 5 premis Tony) i que tenim la fortuna de poder disfrutar a la nostra ciutat. ¡Atenció! Les funcions acaben el 4 de novembre, així que només tenim un mes per descobrir-lo. El Condal ara reconvertit en Onyric segueix oferint continguts addicionals a l’espectador com la sèrie de concerts En Paral.lel i avui l’oportunitat també és única, ja que al final de la funció, el director i protagonista, Daniel Anglès i el seu equip mantindran un col·loqui amb el públic per explicar el procés creatiu d’aquest muntatge.

Fun Home impressiona des del minut zero. Quan ocupem la nostra butaca, l’escenari està en penombra mentre es projecta el cartell de l’espectacle. Crida la nostra atenció una corona de flors i un taüt situats a l’esquerra. S’apaguen els llums, puja el teló i descobrim una espectacular i gegantina escenografia que simula l’interior d’una casa atapeïda de quadros i de llibres. Posteriorment, dels seus racons apareixeran diferents peces de mobiliari i també faran de portes o finestres. D’entrada, han aconseguit sorprendre’ns. És la Fun Home, la casa divertida, però també és l’abreviatura de Funeral Home, la casa funerària.

La relació entre una dona i el seu pare a través dels anys

La protagonista és una dona que apareix amb una caixa on guarda els records del seu pare, un professor de literatura que regentava una funerària i que s’ha suïcidat. Aquesta excusa argumental serveix per anar desgranant la relació entre tots dos al llarg dels anys. Ella ha descobert que li agraden les dones i també que el seu progenitor era homosexual. Com si utilitzés el llenguatge cinematogràfic, l’obra està composta per una sèrie de flashbacks

Aquesta història és l’autobiografiad’Alison Bechdel  que va abocar en una novel·la gràfica de gran èxit. Veurem l’autora en tres moments de la seva vida, el present (Mariona Castillo), la seva infància (paper en el qual alternen tres nenes, Noa Flores –la que vam veure nosaltres– és senzillament sensacional) i la seva adolescència (Clara Solé). Els petits brillen especialment en el número músical Fun home, on ballen i canten un tema que sembla haver sigut compost per als Jackson Five. Tant aquesta escena com una altra d’ambient discotequer, on els nens també lluen, suposen els moments més desgreixants i divertits de la funció.

Els secrets inconfessats

El text parla del descobriment de la identitat sexual, però també de com mantenir-la en secret i crear un mur gairebé insalvable, de furgar en la memòria per intentar revelar qui era en realitat aquest pare, perdonar-li els errors i aprendre’n per seguir endavant. Parafrasejant un altre musical recent en què també participava Anglès com a productor, podria perfectament titular-se Tot el que no ens vam dir.

 

 

El treball de caracterització està molt cuidat. Per exemple, val la pena fixar-se en els pentinats. Alison porta cabell llarg de nena i cada vegada més curt a mesura que creix, el de la seva mare recorda a l’actriu clàssica Joan Fontaine a Rebecca i el pare el típic amb ratlla al mig i el cabell a l’esquerra. Per cert, algun espectador pot creure que Daniel Anglés ha envellit i engreixat. Un altre que pica... és una altra il·lusió del teatre. Per cert, el director aconsegueix aquí convèncer que no només és un cantant privilegiat sinó que també mostra el seu talent com a actor dramàtic.

Una altra de les sorpreses agradables és el retrobament amb Pilar Capellades, una dels quatre creadors d’El musical més petit, la companyia amb la qual es van donar a conèixer juntament amb Anglès. Feia anys que estava semiretirada dedicant-se a la docència, i tornar a veure-la en un escenari és un autèntic plaer, sobretot per als qui la descobrim el 1996 al Versus amb Jo, tu, ell, ella i Webber i Schönberg. És com tornar a coincidir amb un antic amor.

Justament el seu sol Anys i anys és el que dona pas al tram final de l’obra. És l’inicid’una muntanya russa emocional d’uns 20 minuts que aconsegueix tocar la sensibilitat de l’espectador i resulta francament difícil reprimir les llàgrimes. Les escenes següents, la conversa pare-filla, el tema Edges of the world, en què Anglès pot mostrar el gran cantant que és, ens porten al desenllaç en què ja és impossible quedar-se impassible. Al finalitzar la funció i abans dels aplaudiments, els llums s’apaguen durant uns segons, i s’agraeix, ja que és la manera de poder intentar recompondre’ns el rostre.

Experiències úniques per als fanàtics del musical

Els espectadors també poden disfrutar de la VIP experience que inclou experiències exclusives com una visita al repartiment abans de la funció i fer-se una foto amb els actors, una consumició gratuïta o un programa de luxe. Però els més fanàtics del gènere poden convertir-se en Angels o Dreamers. Els primers tindran accés privilegiat a assajos o càstings, invitacions per a les estrenes i entrades per a altres dies per als amics a meitat de preu, un sopar amb Dani Anglès i formar part d’un consell que els reunirà tots. Els segons tindran descomptes especials, accés a les rodes de premsa, un període exclusiu de venda d’entrades, invitacions per a activitats paral·leles i la samarreta d’Onyric. Una fórmula ideal per als fanàtics del musical que poden seguir pas a pas el procés de creació i, de passada, aconseguir invitacions o importants descomptes. Una experiència de somni. 

Notícies relacionades

Daniel Anglès, el noi que volia ser actriu

Una ‘a’ que vol dir ‘no’