'Predator', les rastes més cruels de la galàxia

El primer Predator (1987), estrenat entre nosaltres com Depredador, tenia molts punts a favor. El dirigia John McTiernan, que l’any següent obtindria l’èxit de la seva vida amb La jungla de cristal. El protagonitzava Arnold Schwarzenegger, que venia de ser Conan i Terminator en tantes altres sagues il·lustres del cine d’acció (McTiernan i Schwarzenegger es retrobarien el 1993 amb L’últim gran heroi, on van intentar relativitzar el fenomen dels herois del cine d’acció amb múscul).

Depredador era en el fons una producció de sèrie B però amb ambicions visuals: els seus efectes especials van ser nominats a l’Oscar. Però, sobretot, posava en escena un personatge de gran força icònica, el predator del títol, un caçador alienígena, atàvic i cruel, amb trenes de rasta, armadura fibrosa, casc d’acer, visió nocturna i boca retràctil al’estil Alien. El personatge permetia combinar en un sol film el fantàstic, el terror i l’aventura.

L’acció de Depredador té lloc en una selva centreamericana convertida en un espai ominós i inquietant a l’estil de la jungla deEl malvado Zaroff, el clàssic centrat en la caça de l’home per l’home. Aquí és el depredador d’un altre món qui que assetja i destrossa un grup de mercenaris que arriben a la zona per rescatar uns pilots capturats per la guerrilla local.

Va ser un èxit considerable en una època en què gairebé tot el que tocava Schwarzenegger es convertia en or: va costar 13 milions d’euros i en mig any ja havia recaptat prop de 85 milions a tot el món. La seqüela, Depredador 2 (1990), dirigida per Stephen Hopkins, no es va fer esperar, tot i que sense Schwarzenegger i més esperit d’entretinguda sèrie B. Entremig, la indústria del comic book es va fer seu el personatge. Va debutar en vinyetes el 1989 amb la sèrie de quatre números Predator, protagonitzada per un policia novaiorquès que és el germà del personatge de Schwarzenegger. D’entre les 22 sèries gràfiques editades per Dark Horse destaca especialment Predator: Hell and hot water (1997), dibuixada per Mark Schultz, un geni per evocar mons ferotges i antediluvians.

Notícies relacionades

'Predator' torna més dur que mai

Crítica de 'Predator': bèsties amb vis còmica

En plena efervescència dels crossovers  als còmics, no hi havia res millor, a la gran pantalla, que unir Predator amb Alien, dues forces de la naturalesa, igual d’aterridores, cara a cara. Entre l’un i l’altre, els humans no són més que titelles disposats a ser esclafats. L’especialista Paul W. S. Anderson va dirigir Alien vs. Predator (2004), amb combats antològics en plena Antàrtida, i Colin i Greg Strause ho van fer a la discreta seqüela Alien vs. Predator 2 (2007).

Però l’encant s’havia diluït tot i que havia generat films de característiques molt semblants com Outlander (2008), amb Jim Caviezel. Així que tocava realitzar un film una mica més espectacular. La sagad’Alien  va posar en mans de James Cameron Aliens (1986), amb la criatura original augmentada al quadrat. La sèrie Predator no podia ser menys. L’hongarès Nimród Antal va realitzar Predators (2010), un relat bàrbar per acumulació que invalida allò que com més, millor.