L'obra de Velázquez visita Barcelona per primera vegada

És un dels grans artistes universals que transcendeix la història de l’art. Pocs s’hi poden comparar. Ja que són pocs els que han assolit el seu virtuosisme i les seves aportacions amb el pinzell. Va liderar el segle d’or espanyol i va ser, a més, precursor de la pintura moderna (per als impressionistes francesos era un referent). La seva genialitat es troba tant en el seu ús de la taca, com en la seva manera de tractar els temes i el seu atreviment a barrejar diferents tradicions. És Diego Velázquez (Sevilla, 1599-Madrid, 1660). El gran pintor barroc resideix a Madrid, el Museu del Prado custodia un terç de la seva producció, i no ha exposat mai a Barcelona. Fins ara. El 16 de novembre aterrarà a CaixaForum ambVelázquez i el segle d’or. 

‘El príncep Baltasar Carles, a cavall’, (1635).

Serà una exposició centrada en l’artista barroc, però no totes les peces seran seves. Amb la seva firma arribaran set teles. I de les set, sis no s’han vist mai a Barcelona. Sí que va viatjar al MNAC ‘L’adoració dels reis mags’, el 2005. Va lluir a l’exposició que el Palau Nacional va dedicar a Caravaggio. No és el cas de ‘Mart’, una de les teles més espectaculars que ocuparan les parets de l’antiga Casaramona. Velázquez va pintar a mida natural el déu de la guerra amb un soldat com a model i l’escultura Ares Ludovisi com a inspiració. Un déu nu més abatut que guerrer que va tenir com a destinació decorar la Torre de la Parada, el pavelló de caça de Felip IV.D’allà en va sortir també Isop, un altre dels olis que vindran. 

La resta de les peces amb la firma del sevillà que es veuran a CaixaForum seran: Felip IV, Juan Martínez Montañés, Bufó amb llibres i El príncep Baltasar Carles, a cavall. I totes surten del Prado. Com del museu madrileny sortiran també les teles d’altres autors del segle d’or que acompanyaran Velázquez en el seu viatge: mestres espanyols com Ribera, Zurbarán i Murillo, i europeus de la talla de Tiziano, Rubens, Giordano, Brueghel el Vell i Van Dyck. Amb tot aquest cartell al davant, Elisa Durán, directora adjunta de la Fundació La Caixa, parla de «cita indiscutible dels amants de l’art». Ho fa amb causa perquè una altra d’aquestes cites indiscutibles fetes conjuntament amb la pinacoteca madrilenya: Goya. Llums i ombres va reunir gairebé 294.000 visitants i és la segona més vista en la història de la institució. 

Retrospectiva de Max Beckmann

Velázquez és un imperdible, però no és l’únic del programa de CaixaForum.Un altre dels que cal anar a veure sí o sí és Max Beckmann (1884-1950), un dels grans pintors alemanys de principis del segle XX que no ha tingut mai una gran retrospectiva a Barcelona, i al qual és difícil veure a la ciutat.CaixaForum, conjuntament amb el Museu Thyssen Bornemisza, presentarà les principals obres d’aquest expressionista de vida turmentada: va servir en la primera guerra mundial, el règim nazi va titllar la seva obra de degenerada i va acabar vivint en l’exili, als EUA, on va morir d’un atac de cor anant a la inauguració d’una exposició seva. 

En la mateixa època, però a l’altra punta d’Europa, a París, se centra l’exposició que obrirà el curs: Tolouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre. Un viatge per la capital francesa en què l’artista d’Albi actua de catalitzador de l’explosió creativa i avantguardista que va sorgir al barri parisenc a cavall dels segles XIX i XX. Més enllà en el temps i l’espai se situa l’exposició que CaixaForum presentarà amb fons del Museu Britànic: Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran. Una evidència que totes les societats, també les antigues, han estimat els objectes preciosos i què les falsificacions no són una cosa pròpia de la contemporaneïtat. Brillarà, i mai més ben dit, el tresor d’Oxus, filigranes d’or i plata de Pèrsia. 

Les avantguardes vindran de la mà de la col·lecció de l’IVAM, i l’art contemporani, de la col·lecció de La Caixa. La primera oferirà una relectura de la creació de les primeres dècades del segle XX; la segona incidirà que la pintura, en contra del que es creu, no ha mort sinó que va canviant i reinventant-se constantment. Aquí, a més, hi haurà l’oportunitat de veure les noves adquisicions de la col·lecció, que ja suma mil peces de 400 artistes. 

Picasso per dos

La programació de la resta de museus de la ciutat per a aquesta tardor també arriba carregada de noms propis. Alguns, com Pablo Picasso són habituals a Barcelona, no fallen mai; d’altres, com Francis Picabia i Lee Miller, costen més de veure a la ciutat. I n’hi ha, com Jaume Plensa, que acumulen anys sense una presència que no sigui a l’espai públic. Tots tindran la seva exposició, el geni malagueny per partida doble i el mag de l’escultura després de molts anys de no entrar en un museu públic.

Una de les peces de Francis Picabia que es veuran a la Fundació Mapfre. 

El tret de sortida el donarà Pablo Picasso a casa seva. El museu del carrer de Montcada, el 21 de setembre, inaugurarà 'Picasso descobreix París’, una mostra amb peces impressionistes i simbolistes del Musée d’Orsay que ajudarà a entendre l’impacte que va experimentar el jove artista durant els dos primers viatges que va fer a la capital francesa. Carrière, Delacroix, Manet, Tolosa-Lautrec, Degas, Cézanne i Gauguin, entre altres, van ser els artistes que el geni va veure i les seves obres són les que penjaran de les sales del Picasso al costat de les peces del malagueny.

Picasso, tot i que un Picasso més madur, serà també un dels dos protagonistes de l’exposició que prepara la Fundació Mapfre. L’altre cap de cartell serà Francis Picabia, i la tesi de la mostra consistirà a demostrar que, malgrat que aparentment són dos artistes antitètics, entre les seves creacions hi ha més similituds de les que es puguin veure a simple vista. Allà hi ha, per exemple, les espanyoles amb pinta i mantellina que va pintar el francès i el retrat que el malagueny va fer d’Olga Khokhlova de la mateixa manera. L’exposició s’obrirà a l’octubre. Abans que altres noms propis arribin a escena: Lee Miller i Stanley Kubrick.

Dues dècades d’espera

'Bathing Feature [Banyador]' (1941), de Lee Miller.  

La primera ocuparà la Fundació Miró a partir del 31 d’octubre amb el títol “Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya”, acompanyada d’altres noms clau del moviment surrealista a les illes, com Max Ernst, Picasso (una altra vegada Picasso), Leonora Carrington, Man Ray, Yves Tanguy, Maruja Mallo, Salvador Dalí... I Miró. Amb aquest últim, la fotògrafa nord-americana va mantenir una estreta relació que va culminar amb l’exposició del 1964 de Miró a la Tate Gallery. Stanley Kubrick, el seu món creatiu i les seves pel·lícules, entre les quals les obres mestres 2001: Una odissea de l’espai (1968), La naranja mecánica (1971), Barry Lyndon (1975) i El resplandor (1980), regnaran al CCCB des del 24 d’octubre.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Plensa tardarà a arribar, ho farà al novembre. Tot i que, de fet, els seus seguidors fa més de dues dècades que l'esperen. L’última mostra de l’escultor espanyol més internacional a la seva ciutat va ser a la Fundació Miró el 1996. L’actual es farà al MACBA i recorrerà la seva carrera des dels anys 80. Monogràfiques seran també les mostres de La Virreina dedicades a Duen Xara Sacchi, Lorenza Böttner, Ignasi de Solà-Morales i Jordi Ribalta.

En tres moviments, el cinetisme, el pop art i la nova figuració centraran les seves exposicions de tardor la Pedrera i el MNAC. El Palau abordarà les propostes creatives de Catalunya durant la segona meitat dels 60 a partir de Francesc Artigau, Robert Llimós, Evru, Antoni Llena, Antoni Miralda, Norman Narotzky...; i a l’edifici de Gaudí explicaran en què consisteix l’art en moviment amb peces firmades per Alexander Calder, Leandre Cristòfol, Marcel Duchamp i Mona Hatum, entre d’altres.