'El rey recibe', d'Eduardo Mendoza: prometedor inici d'una trilogia sobre la nostra època

Existeix un lloc comú sobre les novel·lesd’Eduardo Mendoza  segons el qual unes són serioses (‘La verdad sobre el caso Savolta’ o ‘La ciudad de los prodigios’) i altres de còmiques o burlesques (‘El laberintos de las aceitunas’ o ‘La aventura del tocador de las señoras’). El tòpic enclou un diagnòstic precís i un error per simplificació: és veritat que Mendoza utilitza dues òptiques, però és fals que aquests registres, realista i de la farsa, estiguin nítidament separats perquè a les seves novel·les serioses la visió costumista conviu i es barreja amb la mirada degradant. Baroja i Valle-Inclán es donen la mà en Mendoza, que es complau a construir mons narratius d’inspiració històrica habitats per criatures versemblants amb les quals es creuen figures caricaturesques, de noms o conductes estrafolaris, com si fossin personatges plans en un univers tridimensional.

Una de tals figures és la que dona títol a aquesta novel·la, el rei de l’antic regne bàltic de Livònia a l’exili, el príncep Tukuulo, Bobby per als amics, amb el qual entra en contacte el narrador en circumstàncies vodevilesques. Això no impedeix que entaulin una relació intermitent basada en la confiança i en les enigmàtiques peticions del príncep (o la seva esposa Queen Isabella) a Rufo Batalla, que és el nom d’un protagonista que no té res de pla. Rufo escriu la seva autobiografia des d’un imprecís present, evocant els episodis i la gent que ha marcat la seva vida, la qual cosa li permet a Mendoza prestar-li els seus propis records dels anys seixanta i primers setanta. Exactament fins al Nadal de 1973, que és quan acaba aquest primer volum d’un projecte major, una trilogia que sembla aspirar a construir el dibuix d’una època que coincideix amb la nostra. Contra un fons de fets històrics (maig del 68, primavera de Praga, Watergate, assassinat de Carrero Blanco...) i canvis socials i ideològics (l’esquerranisme revolucionari, l’alliberament sexual, la hispanofòbia generacional...), viscuts des de Barcelona i Nova York, es retalla la peripècia de Rufo Batalla, llicenciat en lletres germàniques, periodista, director de la revista ‘Gong’ a Barcelona, empleat a la delegació de la Cambra de Comerç de Nova York i, bàsicament, escriptor potencial que camina a la recerca del seu lloc al món.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Batalla pertany a l’estirp del Javier Miranda del ‘Savolta’, però el nom improbable (que pot llegir-se com una frase: Rufo enfronta les successives batalles que li van sorgint) el cita també al terreny picaresc d’altres herois de Mendoza perseguidors de la riquesa o el triomf. Després d’una arrencada molt efectiva, els episodis del relat se succeeixen sense un aparent disseny orgànic, quedant sovint sense tancament, amb el desenvolupament truncat i l’aventura oberta o avortada. Aquest tractament dels fets narratius és deliberat i acaba transmetent la sensació d’incertesa que sol acompanyar els plans de futur i fins i tot de present, desviats o suspesos per l’atzar. Davant el zigzaguejant fil de la vida del narrador, les aparicions del príncep Tukuulo, espaiades i amb funció estructural unificadora, defineixen el contrast del real amb l’imaginari o inventat, de l’atzar amb el designi.

Sent ‘El rey recibe’ la primera entrega d’un cicle novel·lístic, i un primer títol que acusa el seu caràcter de fragment d’un cos narratiu més gran, caldrà esperar que es completi la trilogia per formular un judici just. Ara per ara, ‘El rey recibe’ és un cap de pont d’allò més prometedora que ens torna l’excel·lent prosa de Mendoza, el seu do per a l’edificació del passat històric i ens deixa amb moltes ganes de conèixer les noves batalles d’aquest Rufo que té una certa retirada al mateix escriptor.