Joan Vilà exhibeix 35 escultures acoblades creades amb eines reciclades

"Sense saber-ho vaig anar a buscar objectes a la mateixa platja, però ell va quedar-se amb les millors". Ell és Joan Miró, ni més ni menys, i el que parla, Joan Vilà (Barcelona, 1959). La frase és real i metafòrica. Real perquè és conegut que l’autor de 'Les Constel·lacions’ passejava per la Peixerota recollint objectes que després col·leccionava o utilitzava per a les seves escultures acoblades; el mateix fa ara Vilà. I metafòric perquè Miró "era un geni" i qui parla es defineix com a "algú que tot just comença". 

Esmentar l’artista internacional davant de Vilà és obligat, doncs a més de compartir platja, afany col·leccionista i tècnica escultòrica, comparteixen Mont-roig com a lloc d’estiueig i de treball. "No hi ha cap altre vincle amb Miró més enllà d’haver coincidit en alguna missa als Masos", apunta Vilà, que aquest estiu, fins a l’11 de setembre, celebra exposició al poble del Baix Camp, al lloc on fins que es va obrir el Mas Miró era, per descomptat, el Centre Miró i ara és sala expositiva. 

Aixades, claus i politges 

Vilà exhibeix 35 escultures. Totes realitzades amb material reciclat: ferro i fusta, que l’artista ha recollit durant anys. A la platja i al camp. Aixades, politges, frontisses, portes, panys i claus antigues, jous, garbells, rasclets i escombralls, dalles, pales, pics i arades que acobla i converteix en figures humanes o animals. 

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Així amb un higròmetre, un tros de somier, uns fleixos de barril, barnilles de ferro i aixades de dues puntes Vilà és capaç de crear un gat; i amb l’auricular d’un telèfon, aïllants de porcellana i més barnilles, una formiga. Per al cap d’una africana, s’apanya amb una talla de fusta, tres femelles, ceràmica i fibres d’un raspall. "Busco el realisme, començo amb un objecte al que li veig la forma, per exemple, en un bidó de combustible veig un cos, després busco les cames, els braços...". El bidó és de llauna, per descomptat, "mai utilitzo el plàstic, només per embolicar les escultures quan viatgen".

La mostra porta per nom 'Serafins i altres éssers afins'. El títol fa referència a la primera escultura que va fer Vilà, que va batejar com el carrer on vivia la seva tieta: Pere Serafí. Les següents va decidir continuar anomenant-les serafins, perquè li va agradar la idea que fossin àngels que porten un do als humans. De serafins n’hi ha cinc, després estan els Guerrers, els Ioguis; i mig món animal; gats, gossos, flamencs, lleons... I continuarà així, no en va afirma: "Estic posseït i abduït per l’escultura".