45 segons amb Marilyn despullada

‘Vides rebels’ és una de les pel·lícules més desoladores de la filmografia de Marilyn Monroe. Acumula capes i capes de tristesa. Va ser el seu primer paper dramàtic per a un gran estudi, l’última pel·lícula que va estrenar abans del seu suïcidi, també va suposar el punt d’inflexió de la seva ruptura amb Arthur Miller. A més va mostrar el rostre deformat de Montgomery Clift després de l’accident automobilístic que va marcar el seu declivi i va acabar sent el treball pòstum de Clark Gable que va tenir un infart poc després de l’últim cop de claqueta. En el seu moment, el rodatge de la pel·lícula dirigida per John Huston al desert de Nevada va acaparar l’atenció de la premsa i allà la fotògrafa Inge Morath, deixebla de Cartier Bresson, va realitzar fotos prodigioses. Potser és el rodatge més documentat de la història del cine.     

Però encara hi ha lletra petita per descobrir en aquesta pel·lícula que Miller va escriure per a la seva dona, atrapada en la seva inseguretat i les seves addiccions, amb la intenció expressa (i això és el més sorprenent) que sortís de la depressió. L’enèsima biografia sobre Marilyn, aquesta vegada escrita per Charles Casillo, un periodista nord-americà que es declara malaltissament obsessionat per l’actriu, aporta, cosa rara a aquestes altures, una curiosa novetat. El llibre, ‘Marilyn Monroe: The private life of a public icon’, s’ha posat a la venda als Estats Units aquest dimarts i s’hi esmenta l’aparició d’una escena perduda, de la qual se’n coneixia l’existència però es creia destruïda, el descart d’un nu de l’actriu, que hagués format part de la pel·lícula ‘Vides rebels’ i de la qual Huston va decidir prescindir.

El productor el va guardar 

El descobriment es va realitzar quan Casillo va entrevistar Curtice Taylor, fill del productor de la pel·lícula, Frank Taylor, i aquell li va revelar que el metratge, amb so i perfectament muntat i que en total té una durada d’uns 45 segons, havia sigut guardat pel seu pare i ell mateix també l’havia conservat des de la seva mort el 1999.

Inge Morath / Magnum 

Poderós objecte de desig en els anys 50 i 60, Marilyn no va tenir objeccions d’aparèixer nua en diverses sessions fotogràfiques i fins i tot circula una pel·lícula porno que presumiblement va protagonitzar (hi ha dubtes que sigui realment ella) quan era menor d’edat. El Codi Hays, una norma d’autocensura imposada pels productors de Hollywood més o menys fins a 1960, no permetia mostrar nus a la pantalla, al contrari del que succeïa a Europa. ‘Vides rebels’ va ser estrenada el 1961. Huston, gran director, encara no s’havia adaptat als aires renovadors que arribaven d’Europa i li disgustava la nuesa si considerava que no era estrictament necessària. Pocs anys més tard va incloure un nu masculí a ‘Reflejos en un ojo dorado’ però en aquest cas funcionava com a detonador de la sortida de l’armari del personatge que encarnava Marlon Brando.

El que es veu en el muntatge final de ‘Vides rebels’ és a Gable que entra, decorosament vestit, a l’habitació on Marilyn dorm, s’intueix que despullada sota els llençols. Ell l’acaricia i la besa i després s’allunya. El que aporta de més l’escena trobada és a l’actriu havent de realitzar aquest número clàssic de prestidigitador barat que consisteix a posar-se una bata alhora que se subjecta el llençol que tapa púdicament el pit. L’actriu, que intentava ser jutjada per la seva interpretació i no com un símbol sexual, senzillament es desfeia del llençol i es posava la bata deixant el seu cos al descobert. Va haver de repetir la presa diverses vegades.

L’ànsia de la indústria per despullar Marilyn va culminar a ‘Something’s got to give’, la que hagués sigut la seva següent pel·lícula si no s’arriba a interposar el flascó de barbitúrics que se la va endur definitivament. Era una tornada a la comèdia i a la pel·lícula inacabada pot veure’s, aquesta vegada sí, un nu de l’actriu, en què hauria sigut potser el primer d’una estrella en el ‘mainstream’ de Hollywood.

Tensions a flor de pell 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

‘Vides rebels’, on es percep la fragilitat i el dolor de l’actriu de forma patent, va ser també a més de trist una olla de pressió de tensions. I la major part d’elles van haver de veure, clar, amb la inestable Marilyn. Motius no n’hi faltaven. Prenia pastilles per dormir i píndoles per despertar-se. Arribava tard sistemàticament als rodatges. Un costum. Billy Wilder que l’havia dirigit a ‘Ningú no és perfecte (Con faldas y a lo loco)’ li va agrair amb molta broma els retards perquè en aquestes pauses havia aconseguit llegir ‘Guerra i pau’. Huston, que tenia fama de colèric, es va armar de paciència, mentre Gable s’ho prenia amb filosofia. Potser pensava al seu contracte que especificava que cada hora extra d’espera era remunerada a preu d’or.

El desequilibri de l’actriu s’anava fent tan evident que el rodatge es va haver de suspendre durant 10 dies per un col·lapse nerviós pel qual van internar Marilyn a una clínica. I mentrestant, l’equip continuava cobrant. A la seva tornada les discussions amb Arthur Miller cada vegada eren més explosives. Ell va començar a apropar-se a aquella austríaca de cabell curt, Inge Morath, que no deixava de fer fotos i que acabaria sent la seva tercera i definitiva esposa després del divorci amb l’actriu. De fet, la fotografia que va realitzar Morath del moment previ a l’escena ara trobada dona fe de la nuesa original de l’actriu. Quaranta i cinc segons que acaparen titulars i tornen a posar en funcionament aquest miratge eròtic que va ser Marilyn. ¿Què passarà amb el fragment?  De moment, no se sap.