El Col.legi d'Arquitectes proposa un viatge a l'Exposició Universal del 1888

Molts barcelonins nascuts el segle passat recordaran la importància que van tenir per a la ciutat els Jocs Olímpics del 1992 que van suposar, més enllà dels aspectes esportius, una profunda remodelació de la ciutat, sobretot al Port Olímpic. També al segle XX, l’Exposició Internacional del 1929 va suposar grans canvis a la muntanya de Montjuïc, però gairebé ningú recorda el més antic d’aquests precedents, l’Exposició Universal del 1888. Ara, el Col.legi d’Arquitectes de Catalunya pretén resoldre aquest oblit amb una petita exposició que commemora els 130 anys de la seva celebració.

La mostra, que pot veure’s a l’entresolat de la seva seu a Barcelona, ofereix uns 70 documents, majoritàriament plànols d’alguns dels recintes utilitzats que han sigut copiats i reproduïts en versió facsímil ja que hi havia riscos que es poguessin deteriorar. L’Exposició es va obrir el 8 d’abril i va finalitzar el 9 de desembre del 1888 i es va dur a terme majoritàriament en el Parc de la Ciutadella però també es va ampliar pel nord a tot l’actual passeig Lluís Companys i fins i tot es va construir per a l’ocasió el cèlebre Arc del Triomf. I el que molts desconeixen, també va tenir una prolongació en sentit sud i va arribar fins al mar. Gràcies a aquesta reestructuració va néixer el passeig Colom, el famós monument al navegant al final de les Rambles i l’actual Moll de la Fusta.

La primera font màgica amb jocs de llums

Resulta curiós descobrir els plans originals, molt esquemàtics, això sí, dels edificis que es van crear al parc com l’Umbracle, l’Hivernacle, el Palau de les Ciències, el de la Indústria o el de les Belles Arts. Però el més sorprenent són els dissenys dels kioskos, alguns encara actius tot i que reconvertits. Segons l’anunci oferien “cervesa alemanya Salvator i sandvitxos”. També es poden veure els plans de la monumental font màgica, que combinava els salts de l’aigua amb els jocs de llums, i fins i tot la seva sala submarina. El seu inusitat èxit va provocar que el 1929 es repetís un espectacle similar a Montjuïc que segueix en funcionament, però el mèrit de la idea original era del 1888.

Completen aquesta mostra unes imatges de les galeries de màquines, el viaducte sobre el ferrocarril, la guia itinerària i descriptiva que s’entregava als visitants i algunes instantànies, obra de Pau Audouard, que va ser el fotògraf oficial de l’esdeveniment i un dels retratistes catalans més importants de finals d’aquell segle. Casualment, aquests dies (només fins demà) pot veure’s a la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56) una altra exposició complementària i molt completa dedicada a aquest fotògraf pioner i creatiu. Com són relativament a prop l’una de l’altra, podeu aprofitar i visitar totes dues.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Audouard, que va morir fa un segle, era conegut com a “el fotògraf artista”, ja que havia estudiat pintura, però va haver d’abandonar-la quan va morir el seu pare i va haver d’encarregar-se del negoci familiar. Va començar en un modest taller i va acabar amb un estudi en la Gran Via retratant els inicis de l’arquitectura modernista, a la burgesia catalana i les obres teatrals de l’època.

Un viatge pel temps fins al segle XIX per una Barcelona que començava a llaurar-se un nom internacional, a dibuixar la seva fisonomia, a assumir reptes importants i a obrir-se al món, com corroborarien els futurs actes del 1929 i el 1992. Per saber qui som sempre és imprescindible saber d’on venim.