Segona jornada del festival

Sabrina Carpenter entreté al Primavera Sound: ‘Espresso’ i 15 gominoles més

La diva pop de Pennsilvània va oferir un xou simpàtic i coreogràfic de colors pastel amb un repertori basat en el seu àlbum ‘Short n’sweet’ i que va incloure l’estrena en directe del seu nou senzill, ‘Manchild’, publicat aquesta setmana

El fenomen Sabrina Carpenter pren el Primavera Sound: «He tardat més de 75 hores a dissenyar-me l’‘outfit’»

Xoc de civilitzacions al Primavera a l’espera de Sabrina: de la tornada de Stereolab a la revelació Zaho de Sagazan

Sabrina Carpenter entreté al Primavera Sound: ‘Espresso’ i 15 gominoles més
1
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

El de Sabrina Carpenter no va ser un bolo més del Primavera, sinó un punt i a part en la narrativa del festival, que mai havia acollit un cap de cartell tan rematadament ‘ mainstream’ en les seves dues dècades d’historial. La barreja de públics i l’encaix fàcil d’aquest xou tocat per la purpurina i els colors pastel, coronant una jornada plena d’accents rockers i ‘indie’, incideix en la idea que avui gèneres i nínxols musicals es creuen d’una manera que anys enrere hauria causat fins i tot un motí popular.

Va resultar ser un espectacle entretingut i graciós, en què aquesta petita diva de Pennsilvània va jugar amb un simulacre de transmissió televisiva retro en un escenari de varietats, amb tons daurats i vestits brilli-brilli. El seu fenomen penja sobretot d’una cançó, ‘Espresso’, però és fàcil veure-hi una simpàtica ‘pin-up’ que serveix al seu pas gominoles pop i els conquista tant a ells com a elles. La base la va posar el seu celebrat ‘Short n’sweet’ (que resulta ser el seu sisè àlbum), amb ganxos com aquest ‘I don’t give a fuck about you’ replicat a crits per les damisel·les del lloc a ‘Good graces’. Al qual ja cal sumar el notable ‘Manchild’, publicat aquest dijous i que va estrenar al Fòrum.

... com Madonna

Notícies relacionades

Carpenter va practicar el xou coreogràfic, amb canvis de vestuari i un llit rodó en què es va estirar amb els seus ballarins com Madonna al ‘Blond ambition tour’. Hi va haver guitarres acústiques a ‘Coincidence’, purpurina Disney a ‘Because I liked a boy’ i una balada, ‘Couldn’t make it any harder’, que Olivia Newton-John podria haver cantat a ‘Grease’. I un ‘cover’ universal, el número ‘disco’ ‘It’s raining men’, de The Weather Girls (del 1979, vint anys abans que naixés).

‘Please please please’ va realçar el tram final amb la seva distant frivolitat («sisplau, no em facis plorar ara que m’he maquillat tan bé»), i ‘Espresso’, la cançó per la qual molts eren allà, va tancar amb un sabor no tant de cafè concentrat sinó d’aquest refresc ric en sucre al qual costa dir que no.