Segona jornada del festival
Sabrina Carpenter entreté al Primavera Sound: ‘Espresso’ i 15 gominoles més
La diva pop de Pennsilvània va oferir un xou simpàtic i coreogràfic de colors pastel amb un repertori basat en el seu àlbum ‘Short n’sweet’ i que va incloure l’estrena en directe del seu nou senzill, ‘Manchild’, publicat aquesta setmana
El fenomen Sabrina Carpenter pren el Primavera Sound: «He tardat més de 75 hores a dissenyar-me l’‘outfit’»
Xoc de civilitzacions al Primavera a l’espera de Sabrina: de la tornada de Stereolab a la revelació Zaho de Sagazan

El de Sabrina Carpenter no va ser un bolo més del Primavera, sinó un punt i a part en la narrativa del festival, que mai havia acollit un cap de cartell tan rematadament ‘ mainstream’ en les seves dues dècades d’historial. La barreja de públics i l’encaix fàcil d’aquest xou tocat per la purpurina i els colors pastel, coronant una jornada plena d’accents rockers i ‘indie’, incideix en la idea que avui gèneres i nínxols musicals es creuen d’una manera que anys enrere hauria causat fins i tot un motí popular.
Va resultar ser un espectacle entretingut i graciós, en què aquesta petita diva de Pennsilvània va jugar amb un simulacre de transmissió televisiva retro en un escenari de varietats, amb tons daurats i vestits brilli-brilli. El seu fenomen penja sobretot d’una cançó, ‘Espresso’, però és fàcil veure-hi una simpàtica ‘pin-up’ que serveix al seu pas gominoles pop i els conquista tant a ells com a elles. La base la va posar el seu celebrat ‘Short n’sweet’ (que resulta ser el seu sisè àlbum), amb ganxos com aquest ‘I don’t give a fuck about you’ replicat a crits per les damisel·les del lloc a ‘Good graces’. Al qual ja cal sumar el notable ‘Manchild’, publicat aquest dijous i que va estrenar al Fòrum.
... com Madonna
Notícies relacionadesCarpenter va practicar el xou coreogràfic, amb canvis de vestuari i un llit rodó en què es va estirar amb els seus ballarins com Madonna al ‘Blond ambition tour’. Hi va haver guitarres acústiques a ‘Coincidence’, purpurina Disney a ‘Because I liked a boy’ i una balada, ‘Couldn’t make it any harder’, que Olivia Newton-John podria haver cantat a ‘Grease’. I un ‘cover’ universal, el número ‘disco’ ‘It’s raining men’, de The Weather Girls (del 1979, vint anys abans que naixés).
‘Please please please’ va realçar el tram final amb la seva distant frivolitat («sisplau, no em facis plorar ara que m’he maquillat tan bé»), i ‘Espresso’, la cançó per la qual molts eren allà, va tancar amb un sabor no tant de cafè concentrat sinó d’aquest refresc ric en sucre al qual costa dir que no.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ferran Olivé, tresorer del FC Barcelona: "Limak té més solvència tècnica que totes les constructores espanyoles"
- Urbanisme Les obres a l’interior de l’estació de Sants desorienten els viatgers
- TRIBUNALS La justícia reactiva la investigació de la mort d’Andic
- SANITAT València tampoc fa tots els cribratges de càncer
- Carmen Llasat, presidenta de l'Observatori de Zones Inundables de Catalunya: "El que ha passat al Montsià pot passar en qualsevol punt del litoral"
- Científic de prestigi Manel Esteller deixa l’Institut Josep Carreras després d’una auditoria per presumptes irregularitats
- A Barcelona Un cotxe es precipita a la rambla del Carmel al sortir d’un pàrquing marxa enrere
- NEGA QUALSEVOL POLÈMICA Hansi Flick, sobre Lamine Yamal: «té una actitud molt professional, en la seva vida privada no m’hi fico»
- Gir judicial Jonathan Andic, de testimoni a investigat: ¿què sabem i què no de la mort del fundador de Mango?
- Sector bancari Així va celebrar el Sabadell el desenllaç de l’opa: copes i una conga a l’oficina