ESTRENES DE CINE

Haifaa Al-Mansour: "La història de Mary Shelley inspirarà les dones"

La directora de 'La bicicleta verda' s'atreveix amb un biopic romàntic de l'autora de 'Frankenstein', que arriba aquest divendres als nostres cines

jgarcia43768060 barcelona  barcelon s   icult    entrevista a la cineasta ha180712170300

jgarcia43768060 barcelona barcelon s icult entrevista a la cineasta ha180712170300 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La directora de 'La bicicleta verda' canvia d’idioma, de cultura i de país a 'Mary Shelley', un drama romàntic sobre els tràngols vitals que van conduir l’heroïna titular a l’escriptura de 'Frankenstein'. El film arriba aquest divendres als nostres cines.

‘Mary Shelley’ sembla tot un canvi de sentit per a vostè: de l’Aràbia Saudita salta a Anglaterra i del present al segle XIX. ¿O no ho és tant?

Sí, sí que ho és. De fet, em vaig sorprendre quan em van oferir el projecte. ¿Què representa que havia de saber jo sobre una dona anglesa i d’aquella època? Vaig preguntar als meus agents si els productors sabien que jo era de l’Aràbia Saudita (rialles). Però després vaig llegir el guió i em va semblar increïble, i no tan diferent del que havia fet fins al moment. Al cap i a la fi, tracta sobre una dona jove a la recerca de la seva veu.

I ja havia estudiat Shelley a la universitat.

Vaig estudiar literatura, i vaig fer un treball sobre escriptores que la incloïa, però me n’havia oblidat completament. Vaig haver de tornar a començar. Vaig llegir tota mena de coses sobre ella. Com més llegia més ganes tenia d’entrar en aquest viatge i ajudar que es reconegui més la seva obra. Crec que la seva història pot inspirar les dones a avançar en la vida.

El salt al cine d’època, ¿feia vertigen?

Sí i no. Jo volia que la pel·lícula estigués viva, que no fos rígida. Vaig parlar amb els actors i els vaig dir: "No us prengueu el llenguatge gaire seriosament, fem-ho accessible". També em semblava important que els vestits, tot i que bonics, no fossin gaire exuberants. La dissenyadora de vestuari [Siobhan Cahill] va trobar unes precioses peces ‘vintage’. Però aquesta pel·lícula no es basa en els vestits. Tampoc els pentinats són rígids.

Els nois semblen sortits de ‘Crepuscle'.

Cert (rialles), però li asseguro que són pentinats de l’època. Percy Shelley es pentinava igual que el meu fill.

¿Va fer la pel·lícula pensant en un públic juvenil?

Totalment. Jo volia arribar a adolescents que estan buscant el seu camí en la vida. Mostrar una història d’èxit basada en l’activitat creativa i no en una altra mena d’ambicions. És una història d’amor, també, però sobretot parla de trobar la teva pròpia veu.

El fitxatge d’Elle Fanning va ser una mica discutit, sobretot per la seva escassa semblança física amb Shelley. 

Jo volia l’Elle tant sí com no. Buscava una actriu que fos expressiva sense esforç. I ella és subtil i elegant com a actriu. És una de les millors de la seva generació. Recordo veure-la a 'Super 8' i pensar que, fins i tot sent una nena, destil·lava maduresa. Quan la vaig veure a 'Ginger & Rosa' parlant amb aquest perfecte accent britànic, vaig acabar de saber que era la persona ideal.

Al seu costat, Bel Powley enlluerna, com sempre

És que aquests grans ulls blaus... Powley actua només amb els ulls. Pensava que era una cosa pròpia de les noies de l’Aràbia Saudita, però ella també sap fer-ho.

¿Va fer alguna mena d’investigació cinematogràfica sobre 'Frankenstein' abans de començar rodar?

Realment no, perquè la majoria de pel·lícules són sobre el monstre, una tema que jo no volia tractar. Tothom ho sap tot sobre el llibre i la seva història, però encara se saben poques coses sobre l’autora.

¿Li agradaria fer una pel·lícula purament fantàstica? A 'Mary Shelley' hi ha fragments onírics que semblen indicar-ho.

Oh, és clar. Una de ciència-ficció. D’aquestes que costen 100 milions de dòlars. ¡Sí!

Notícies relacionades

¡O una de més petita, per començar!

En realitat no jutjo els projectes pel gènere, sinó pel personatge que el representa. I si hi ha un personatge amb qui simpatitzo, sento que puc conquerir aquest gènere. Treballo un guió a través del personatge. He fet coses molt diferents: 'La bicicleta verda', una pel·lícula estrangera; 'Mary Shelley', una pel·lícula anglesa d’època, i una altra ['Desmelenada', prevista per a aquest any a Netflix] situada a la comunitat afroamericana.