'Mary Shelley': la dona i la seva criatura

Frankenstein o el modern Prometeu, cimera de la literatura gòtica i romàntica del segle XIX, ha generat pel·lícules de tota índole. Adaptacions com les realitzades per James Whale, Terence Fisher i Kenneth Branagh. Ficcions entorn de la gestació de la novel·la en una tempestuosa nit en què es van citar Mary Shelley, Lord Byron, Percy Shelley i John Polidori: remant al vent de Gonzalo Suárez és de les més destacades. Altres ficcions sobre el director del primer Frankenstein cinematogràfic, James Whale: Déus i monstres. No podia faltar, l’any del 200è aniversari de la publicació del llibre, un biopic sobre Mary Shelley.

Notícies relacionades

Nausicaä porta el còmic a la Sagrada Família

Ser pare en contra de la llei

El millor de la pel·lícula de la directora saudita Haifaa al-MansourHaifaa al-Mansour, en la seva primera temptativa nord-americana, resideix en els paral·lelismes de signe autobiogràfic establerts entre l’escriptora i la més coneguda de les seves creacions, que no l’única. Va fer biografies, llibres de viatges, poesia i relats curts; Cuentos góticos, publicada per Valdemar el 1993, és una bona selecció dels seus èxits en el camp de la literatura fantàstica.

El personatge recupera en pantalla les credencials feministes que li han sigut atorgades des de la dècada de 1970. És, doncs, un film molt adscrit a la reivindicació empresa pel cine quant a temes de gènere, però també un drama que estableix una sòlida relació entre qualsevol artista i la seva obra. No és un film “sobre l’autora de Frankenstein”, sinó el retrat d’una escriptora que va promulgar l’amor lliure, va mantenir una relació amb un dels poetes cimera del romanticisme condicionada per les traves socials i va abocar a les pàgines del seu llibre sobre el modern Prometeu algunes de les frustracions que va tenir en la seva baquetejada existència.