Luis Miguel, el gènere és ell

En els seus trenta anys i escaig de carrera, Luis Miguel ha sabut conrear el fervor popular passant per sobre dels canvis d’estil, ja fos apropant-se al pop lleuger dels seus inicis, la sensualitat funky, la balada fogosa, el bolero o el mariachi. Per sobre dels gèneres hi ha un intèrpret de volt alt i una figura escènica que continua transmetent magnetisme. I que es pren els concerts com una experiència exigent, sense escatimar recursos, com vam poder observar al seu pas, aquest diumenge, al Palau Sant Jordi, on va acabar estirant el repertori a plaer.

Parlem d’un ídol que tot just sortir a escena es planta en silenci mirant a les grades per disfrutar de l’ovació. Així va ser al Sant Jordi (lluny del ple: 6.000 persones) després d’una espera de 53 minuts capaç de tombar qualsevol (el motiu: s’havia d’esperar que deixessin de penetrar a la sala els rajos de llum solar). Arrencada al suau galop funk-pop de ‘Si te vas’ i ‘Tú solo tú’, molt de radiofórmula dels vuitanta, conduint a les balades ‘Devuélveme el amor’ i ‘Por debajo de la mesa’, aquesta d’Armando Manzanero. Peces en les quals Luis Miguel, acompanyat de metalls i cors, va lluir el seu raig de veu i va fer udolar els fans amb els seus cops de caràcter interpretatiu, elegants sense ser encartonats.

La proximitat del mite

Luis Miguel ja era un cantant adult abans de tenir edat per ser-ho, i s’espavila com un clàssic, utilitzant un micro amb cable, com els melòdics dels 70, i acollint-se al romanticisme en cada vers. Allò dels ‘medleys’ és una mica anacrònic, i ell en va fer fins a tres, empalmant tornades i estirant el truc de pujar la tonalitat per fer-ho tot més grandiós, com a ‘La incondicional’. A més de reviure unes cançons, es tractava d’oferir la proximitat del mite vivent, la llegenda del qual ha sigut ara realçada per la sèrie de televisió de Netflix. Un Luis Miguel que caminava fins a la vora de l’escenari per fer un petó a una nena que els seus pares alçaven en braços com una ofrena.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

El bolero, un gènere que ell va contribuir a rehabilitar per als joves de fa dues dècades, es va obrir pas en brillants acostaments a ‘La barca’ i ‘El reloj’. Però a ‘La mentira i ‘Contigo en la distancia’, a veu i piano, Luis Miguel va cantar escoltant-se massa, jugant amb la seva veu i estirant síl·labes amb modulacions en falset.

Però el millor encara havia d’arribar: l’entrada en escena dels14 mariachis que el van treure de l’entotsolament. Com si les trompetes, guitarrones i arpes tinguessin un efecte màgic, Luis Miguel va treure forces per fondre’s, lluint el seu somriure triomfador, amb l’esperit de ‘La bikina’, ‘No discutamos’ o ‘Si ens deixen’. Sumant cançons camí ja de les dues hores i mitjana de sessió, va tancar amb un bis amb l’últim ‘medley’, el dels seus èxits de joventut, de ‘Decídete’ a ‘Cuando calienta el sol’, per recordar les seves arrels, quan pocs haurien endevinat que la seva bona estrella seria tan duradora.