Anar al contingut

CRÒNICA

Ringo Starr, l'eco de la 'beatlemania'

El músic i el seu All-Starr Band van evocar el grup de Liverpool al Palau Sant Jordi amb un repertori de signe variat culminat per 'With a little help from my friends'

Jordi Bianciotto

Ringo Starr, l'eco de la 'beatlemania'

JOAN CORTADELLAS

Ringo Starr va crear el 1989 el seu All-Starr Band per poder anar pel món sense dependre de l’encert (inestable) de la seva obra en solitari, provant de compartir el focus amb altres músics famosos i entretenint les audiències amb repertoris molt oberts: clàssics dels Beatles associats a la seva veu i figura, explicades mencions als seus discos propis i ‘hits’ dels col·legues enrolats a la formació. Concerts, sí, un punt dispersos, però es tracta, sobretot, de veure i sentir la proximitat d’un dels dos únics ‘beatles’ que ens queden. Escoltin, un respecte.

Xut de mitomania, doncs, aquest dimarts al Palau Sant Jordi. Ringo Starr, exercint de llegenda pròxima i entrant en acció sense pompa en la rockera ‘Matchbox’, de Carl Perkins. Informal i empàtic, ben conservat als gairebé 78 (els complirà el 7 de juliol) i convidant-nos a “passar-ho bé i escoltar una mica de bona música”. Amb tota la seva llegenda a sobre, Ringo va atraure 4.200 persones (el Sant Jordi es va formatar com a amfiteatre per a 5.000). ¿Poc per a un ex ‘beatle’ o molt per a un músic sense gairebé èxits propis? Allà al costat, al Sant Jordi Club, la rampant estrella Camila Cabello aplegava un nombre semblant de fans.

Clàssics propis i aliens

L’All-Starr Band té alguna cosa de luxosa orquestra de fira en la qual cadascú va mostrant els seus petits tresors.  Així, després que Ringo rescatés el seu ‘It don’t come easy’, el fràgil fil conductor ‘beatle’ i post-Beatles es va anar creuant primer amb viatges a 10cc cortesia del guitarrista Graham Gouldman (‘I’m not in love’) i rescats de Santana dirigits pel teclista Gregg Rolie: un ‘Evil ways’ en el qual Steve Lukather, fi ‘guitar hero’, va clavar el registre del mexicà preparant el terreny per als seus propis èxits, els de Toto, com el clàssic AOR ‘Hold the line’. Els coneixedors dels àlbums de Ringo Starr (que n’hi ha) es podrien sentir decebuts, però aquesta ha estat sempre la naturalesa de l’All-Starr Band.

Acomodat a la bateria en aquests números d’entretemps, Ringo va prendre la veu cantant a la petita parcel·la ‘beatle’ central que va culminar amb un ‘Yellow submarine’ corejat pel públic dempeus. Fogonades de passió: crits d’“I love you, Ringo!” correspostos per un “I love you too!”. Paios d’edat madura corrent fins a l’escenari per fer-se un ‘selfie’ o agitar un cartell abans que el servei de seguretat els convidés a ocupar el seu seient. Vestigis de ‘beatlemania’.

El tram més intens, al final: 'I wanna be your man’ i ‘Act naturally’, ressuscitant velles essències ‘beatle’, l’emotiu mig temps de ‘Photograph’, amb George Harrison en la memòria, i la cançó que serveix amb safata la metàfora a l’All-Starr Band, ‘With a little help from my friends’, enllaçada amb un fragment coral de ‘Give peace a chance’. Ringo, fent el gest de pau i amor amb els dits i apuntant al cel amb l’índex, pensant potser en aquests amics que ja no hi són però que continuen inspirant-lo i animant-lo a mantenir dempeus el seu parc d’atraccions particular.