Anar al contingut

ESTRENA A BCN

'Inconsolable', un duel lluminós al Romea

Fernando Cayo interpreta el monòleg de Javier Gomá, primera obra teatral del premiat filòsof

Marta Cervera

'Inconsolable', un duel lluminós al Romea

periodico

Enfrontar-se a la mort de manera lúcida, sense caure en el sentimentalisme però des d’una profunditat commovedora. Això és el que intentarà cada nit Fernando Cayo al Romea amb 'Inconsolable', primer text teatral del filòsof Javier Gomá (Bilbao, 1965), Premi Nacional de Literatura en la modalitat d’assaig. A partir d’aquest dimecres i només fins diumenge, l’actor recorrerà tots els estats pels quals el mateix Gomá va travessar en els primers dies de dol després de morir el seu pare. "És una obra escrita sense un llenguatge pedant, ampul·lós ni arcaïtzant", afirma l’autor que tenia 50 anys quan va passar tot. Com sol fer, havia estat apuntant idees i pensaments des del dia de la terrible notícia i hi va recórrer per crear una peça plena de colors, sentiments i fins i tot notes d’humor. 

"Utilitzo un llenguatge que tothom entén però una mica millor del que se sol utilitzar al parlar per descendir a les profunditats més fosques  i desconsolades". Malgrat la duresa del tema, tot reverteix en un cant a la vida. Pensar en la mort serveix per "incloure colors, trets i percepcions a la teva pròpia existència". Ho ha explicat molt bé Gomá en una roda de premsa al Romea al costat del protagonista del muntatge i el director de l’obra, Ernesto Caballero, responsable del Centre Dramàtic Nacional.

"Als 50 un ja sap de què va tot; per això cal agitar les fonts de l’entusiasme per recuperar l’idealisme, que ja no és fruit de la ingenuïtat sinó de l’aprenentatge", ha assenyalat Gomà, autor de 'Tetralogia de la ejemplaridad’ i 'Filosofía Mundana' (Galaxia Gutenberg). "La mort està molt present en la nostra societat. La veiem diàriament als informatius, les pel·lícules i sèries i els videojocs. Tot i això, la mortalitat, la consciència del teu propi final, és una cosa que ignorem".  

En escena Fernando Cayo es transforma en aquest fill que, armat de coratge i valor, reverteix la tristesa per la pèrdua del pare en una llumniosa visió de tot el que li queda per davant. "No és un text convencional. És una d’aquelles obres que t’arrosseguen", ha destacat Caballero. L’escenografia canviant dissenyada per Paco Azorín sintonitza amb les diferents fases que passa el protagonista.

"Aquesta peça té més pulsió vital que teatral perquè té poca màscara. En realitat no és teatre, per això toca tant a la gent", afirma Cayo. Per a l’actor, que ja ha protagonitzat sis monòlegs, aquesta obra és diferent a tot. "És una experiència que aporta molta llum, tant per a mi com per al públic." Que ningú no tingui por d’enfrontar-s’hi.         

Temes: Teatre

0 Comentaris
cargando