CRÒNICA DE CONCERT
Ayax i Prok, amb el puny alçat
El duo rap granadí va demostrar una energia inesgotable i respecte als clàssics, en la primera de dues actuacions a Razzmatazz
Tot i que coneguts, sobretot com a part del selecte grapat de rapers que ha rebut l’atenció de l’Audiència Nacional, els granadins (ara residents a Madrid) Ayax i Prok no basen el seu repertori només en la crítica social més explícita. A les seves cançons també parlen d’amor, família i música, sempre, això sí, desd’una consciència de classe obrera que ho converteix tot en polític.
Tenen, dit d’una altra manera, un cançoner prou variat per marcar-se una actuació de gairebé dues hores sense que l'avorriment tregui el cap. De fet, divendres, a Razzmatazz, amb prou feines hi va haver tràfec entre la pista i la barra, potser també perquè una ampolleta d’aigua ja costava tres dolorosos euros.
Ajuda a la diversió que, al contrari que alguns cantants de trap, ells no tirin de playback i es deixin realment la pell sobre l’escenari. En el cas d’Ayax, el mèrit és doble perquè encara pateix seqüeles de la topada que va patir fa una setmana amb la policia. "No puc posturejar tot el que m’agradaria –va dir al principi– però ja faré una dedicatòria després als qui m’ho han fet".
Aquesta cançó dedicada és 'Polizzia', la del famós vers "¿De qué sirven los maderos si no es para hacer fuego?". Per aquest tema (juntament amb el seu videoclip, en el qual sortien agents de la Policia Local, gravats sense permís) van acabar als jutjats, però el cas es va desestimar al març. Els germans continuen ara tocant el seu èxit en directe. I quan diuen això de “levanta el puño, compañero, si estás hasta los huevos”, cap fan es creua de braços.
Però compte amb treure el concepte 'one hit wonder' (o flor d’un sol èxit). A Razzmatazz els espectadors, en general molt joves, gairebé tantes noies com nois, se saben totes les cançons, incloent-hi 'Spirit', extreta del disc que Ayax acabava de treure aquest mateix divendres. Cada peça se celebra des del primer 'beat’, o millor, el primer mastegot: els ritmes són de rap hardcore en tota regla, totalment dels noranta, sota el clar influx dels Violadores Del Verso. La veu ronca d’Ayax pot recordar Kase, tot i que també té alguna cosa del grunyit gutural de Busta Rhymes.
Notícies relacionadesL’entrega del duo és total des del principi amb 'De Graná hasta Maracay' i fins al final amb 'Mi barrio huele a Widow’ malgrat certs contratemps. En el cas d’Ayax, al cert malestar físic s’hi uneix una mala decisió de vestuari: aquest peto texà que, en un moment se n’adona que "és molt gruixudet". D’altra banda, els focus torraven els germans i a Blasfem, el seu ‘DJ’ de confiança. Quedava la resignació i, en el cas dels MC, treure’s la samarreta, gest rebut amb sensual entusiasme per bona part del públic.
En total van ser, el que hem dit, gairebé dues hores d’actuació, sense playback a la vista i moltes ganes de gresca pacífica. Els qui vulguin repetir o provar, tenen una altra oportunitat l’1 de juny a la mateixa sala. Encara queden entrades. Encara.
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Alves, submís davant el jutge i desafiador al sortir de presó
- Max Espargaró, el ‘mecànic’ de qui es refia el papa
- El canvi d’horas’encalla a Europa
- L’IVA al 21% torna al gas i el de la llum seguirà almenys fins a l’estiu
- Dubtes tributaris ¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Salaris Aquest és el sou d’un militar a Espanya
- Neteja ¿Per què la gent està tirant sal pel lavabo a la nit?: el truc que evita moltes malalties
- Una cullerada de mel al dia: així canviarà el teu cos si la prens