CRÒNICA DE CONCERT

Ayax i Prok, amb el puny alçat

El duo rap granadí va demostrar una energia inesgotable i respecte als clàssics, en la primera de dues actuacions a Razzmatazz

zentauroepp43394164 raperos ayax prok razzmatazz180518220515 / FERRAN SENDRA

zentauroepp43394164 raperos ayax prok  razzmatazz180518220515
zentauroepp43394155 raperos ayax prok  razzmatazz180518220432

/

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tot i que coneguts, sobretot com a part del selecte grapat de rapers que ha rebut l’atenció de l’Audiència Nacional, els granadins (ara residents a Madrid) Ayax i Prok no basen el seu repertori només en la crítica social més explícita. A les seves cançons també parlen d’amor, família i música, sempre, això sí, desd’una consciència de classe obrera que ho converteix tot en polític.

Tenen, dit d’una altra manera, un cançoner prou variat per marcar-se una actuació de gairebé dues hores sense que l'avorriment tregui el cap. De fet, divendres, a Razzmatazz, amb prou feines hi va haver tràfec entre la pista i la barra, potser també perquè una ampolleta d’aigua ja costava tres dolorosos euros.

Ajuda a la diversió que, al contrari que alguns cantants de trap, ells no tirin de playback i es deixin realment la pell sobre l’escenari. En el cas d’Ayax, el mèrit és doble perquè encara pateix seqüeles de la topada que va patir fa una setmana amb la policia. "No puc posturejar tot el que m’agradaria –va dir al principi– però ja faré una dedicatòria després als qui m’ho han fet".

Aquesta cançó dedicada és 'Polizzia', la del famós vers "¿De qué sirven los maderos si no es para hacer fuego?". Per aquest tema (juntament amb el seu videoclip, en el qual sortien agents de la Policia Local, gravats sense permís) van acabar als jutjats, però el cas es va desestimar al març. Els germans continuen ara tocant el seu èxit en directe. I quan diuen això de “levanta el puño, compañero, si estás hasta los huevos”, cap fan es creua de braços.

Però compte amb treure el concepte 'one hit wonder' (o flor d’un sol èxit). A Razzmatazz els espectadors, en general molt joves, gairebé tantes noies com nois, se saben totes les cançons, incloent-hi 'Spirit', extreta del disc que Ayax acabava de treure aquest mateix divendres. Cada peça se celebra des del primer 'beat’, o millor, el primer mastegot: els ritmes són de rap hardcore en tota regla, totalment dels noranta, sota el clar influx dels Violadores Del Verso. La veu ronca d’Ayax pot recordar Kase, tot i que també té alguna cosa del grunyit gutural de Busta Rhymes.

Notícies relacionades

L’entrega del duo és total des del principi amb 'De Graná hasta Maracay' i fins al final amb 'Mi barrio huele a Widow’ malgrat certs contratemps. En el cas d’Ayax, al cert malestar físic s’hi uneix una mala decisió de vestuari: aquest peto texà que, en un moment se n’adona que "és molt gruixudet". D’altra banda, els focus torraven els germans i a Blasfem, el seu ‘DJ’ de confiança. Quedava la resignació i, en el cas dels MC, treure’s la samarreta, gest rebut amb sensual entusiasme per bona part del públic.

En total van ser, el que hem dit, gairebé dues hores d’actuació, sense playback a la vista i moltes ganes de gresca pacífica. Els qui vulguin repetir o provar, tenen una altra oportunitat l’1 de juny a la mateixa sala. Encara queden entrades. Encara.

Temes:

Música Concerts