El nou rap de carrer, una generació sense lligams

És una generació sense lligams i això és el millor que pot passar-li a un artista. No té lligams la nova generació del rap espanyol, perquè és completament autogestionària. No necessita la indústria, ells són la indústria gràcies a la tecnologia. 

Però també és una quinta sense lligams amb una tradició, perquè a Espanya el rap senzillament no ha existit fins ara (és una hipèrbole, és clar, però petita). Són com un meteorit caigut del cel, la qual cosa els permet picotejar sense complexos d’aquí i d’allà, del rock radical basc, de la rumba calorra, del reggaeton, de la salsa, de la música disco... Del que els dona la gana. Ja pot dir Loquillo que li importen un rave el rap i els rapers amb els seus embolics amb la llei. A ells sí que els importen un rave Loquillo i tot el rock i el pop decrèpit espanyol, músiques que, al cap i a la fi, no han mogut ni un dit des de les seves torres d’ivori per la fornada encoratjada durant la crisi. L’únic que saben aquests nanos de Loquillo és que és un senyor que va vestit d’una manera estranya i que va vendre la seva imatge al Banc de Sabadell quan creixia el drama dels desnonaments hipotecaris.

Notícies relacionades

Les guerrilles del rap de carrer prenen els grans escenaris espanyols

Ayax i Prok, els campions del rap de l'Albaicín

Això ens porta a una altra falta de lligaments: les polítiques. Ja no és que no confiïn en les autoritats ni en els partits polítics, és que no respecten ni les unes ni els altres, cosa molt normal si has vist com els teus pares o els dels teus amics perdien la feina, o fins i tot la casa.

Finalment, amb prou feines té lligaments tecnològics aquest reemplaçament. Ostres, el mòbil és el nou cul, tothom en té un, i allí hi ha gairebé tot el que necessiten per començar a crear. Una col·lecta per comprar en un basar a un preu que fa riure un altaveu autoamplificat amb connexió ‘bluetooth’ i ja poden muntar allà on vulguin una bona festa. Els altoparlants en qüestió fan un sorrollàs formidable (la qualitat del so és un concepte d’allò més carca). Des de l’època del 'doo wop' que no existia una música de carrer tan pura i lliure. La nombrosa presència de noies en l’actuació d’Ayax i Prok a Razzmatazz és un indicador inequívoc que el rap de carrer està destinat a triomfar.