Sant Jordi, com sempre

Dilluns de sol i amb el caliu de Sant Jordi, els carrers de Barcelona s'han tornat a omplir com sempre. Al matí --no s'ha d'oblidar el dia feiner-- es podia passejar amb una certa tranquil·litat entre les parades, a excepció d'algun coll d'ampolla davant de firmes puntuals i ja ben entrada la tarda als voltants de la rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia els carrers s'han col·lapsat, gràcies als endarrerits en les compres d'última hora, cosa que ja forma part de la tradició. El tall de la circulació del carrer del Consell de Cent ha facilitat moltíssim la passejada però no ha solucionat el bullici aclaparador. I és que si no hi ha col·lapse no hi ha Sant Jordi.  Així que els llibreters ho confirmen, a falta de les xifres concretes que se sabran divendres que ve perquè les parades no estan informatitzades i aquestes vendes no passen per caixa, la cosa té tota la pinta de com a mínim igualar les vendes de l'any passat. Així ho considera Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters: “Les dues últimes edicions van ser molt bones tot i ser dies festius i potser és degut al fet que vam canviar l'estratègia de comunicació. Aquest any tenim el vent molt més a favor i la sensació és que serà un Sant Jordi excel·lent”.

Tampoc és definitiva, és sabut, la llista dels més venuts feta a peu de carrer ja que divendres que ve alguna obra pot caure del podi o bé pujar alguns punts. No hi ha gaires sorpreses, la història de l'empresari de la indústria del vi, el català Jean Leon, 'La força d’un destí', de Martí Gironell, encapçala la ficció en català i la supervendes María Dueñas amb la seva història, també nord-americana, 'Las hijas del Capitán' és, de moment, la més venuda en la ficció castellana. Respecte a la no-ficció en català, tampoc hi ha sorpreses, ‘Operació urnes’ de Xavier Tedó i Laia Vicens i en castellà, ‘Las almas de Brandon’, els poemes –aquells poemes que captiven els que normalment no solen llegir poemes- amb què el guineà César Brandon va guanyar el concurs ‘Got talent’.

El director comercial de Penguim Random Hous, Patxi Beascoa, relativitza les xifres, siguin quines siguin (l'any passat es va arribar a una facturació de 20,80 milions d'euros), i ofereix una dada significativa: “el percentatge dels llibres més venuts és baixíssim en relació amb el que es ven en total i això és molt bo perquè li ofereix oportunitats a la resta”. Més una dada que no agradarà als amants de les novetats: és que durant tot l'any, però també per Sant Jordi, no s'ha d'oblidar, el 40% del que es ven són llibres de fons, en especial de butxaca. Així que, sosté, els titulars en què tal o tal és el vencedor o la vencedora de la jornada són sempre esbiaixats. “Per sort no hi ha un Sant Jordi sinó molts. Hi ha cabuda per a qui  vulgui mantenir l'esperit literari i per al que vulgui comprar el llibre de l'últim mediàtic", diu.

Aquest dilluns entre el bullici, dos moments significatius il·lustraven a la perfecció aquesta disparitat de criteris. L'argentí César Aira, un dels grans escriptors en castellà i dels més excèntrics, gairebé no ha estampat cap firma. No s'ho ha pres malament, fins i tot el divertia la situació quan se li preguntava si a més de la primera vegada com a autor per Sant Jordi també seria l'última. Com a bon argentí, el tumult no li ha vingut de nou, a la Fira del Llibre de Buenos Aires es munten tanganes pitjors i allà els autors ‘seriosos’ també han de compartir espai amb els youtubers.

Sense Beta Coqueta

L'altra imatge és la d'una lectora adolescent que tot i presentar-se a la cita amb la youtubera Elísabet Benavent, en art Beta Coqueta, molt estona abans de la signatura, s'ha mostrat a un pas del col·lapse al comprovar que ja estaven tots els números repartits i no s'hi podria acostar-se. I és que Benavent ha venut un milió d'exemplars del seu llibre ‘Fuimos canciones’ i és la quarta en la llista, de moment, de la ficció en castellà.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Divendres que ve, el gremi elaborarà una llista única en què els llibres no es classifiquen per llengües o gèneres (fa anys amb la intenció separar peres i pomes es va fer una classificació de literaris i mediàtics que va aixecar massa polseguera i va acabar morint). Potser divendres es podrà solucionar l'error de situar el llibre de César Brandon en l'apartat de no-ficció. El que escriu el guineà es pot considerar poesia o bé narrativa breu i agradar més o menys, però mai serà no-ficció, és a dir, assaig.

I una última reflexió, no gaire esperançadora. Aquest pot ser l'any del #Metoo, l'any de les dones, de les reflexions feministes, però el cert és que d'un total de 20 títols (sense comptar els infantils i juvenils) les escriptores (María Dueñas, Laura Escanes i Elísabet Benavent) només han tingut una presència del 15%, és a dir, tres, en el palmarès. Com diria Leticia Dolera --ella ho va aplicar molt desimbolta als Goya-- la llista de Sant Jordi també segueix sent “un camp de naps”.