'Mala broma', la comèdia més negra de Jordi Casanovas

Quan la broma no surt bé, l’humor pot ser mortal. Així que, ¿es poden fer bromes de tot? L’obra Mala broma és el resultat d’una sèrie de preguntes sense respostes clares sobre els límits de l’humor. L’autor d’aquesta comèdia negra, Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), ofereix des d’avui i fins al 6 de maig vinent, a la Sala Muntaner, aquesta peça carregada d’intriga, successos i comèdia arriscada interpretada per Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz.

    «L’humor el fem servir diàriament per socialitzar, però optar per un tipus de gràcia pot determinar la teva personalitat», va explicar Casanovas en la presentació. La narració flueix al voltant de tres personatges amb tres tipus de personalitats diferents. Ernest i Òscar encarnen Ernest i Òscar, dos amics que es retroben 20 anys després. En un únic espai –la casa d’Anna (Anna Sahun) i el seu marit, Òscar–, l’esperada cita es convertirà en una vetllada plena de successos tràgics. «Els protagonistes aniran tocant constantment els límits de l’amistat, l’amor i la moral, arribant a generar escenes dramàtiques amb un toc còmic i humor amb un toc tràgic», va aclarir el director, Marc Angelet. 

INGREDIENTS POLÍTICS

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Mala broma és una extensió de l’obra Idiota, que es va presentar també a la Sala Muntaner el 2015 i en què els personatges es feien preguntes sobre temes actuals. Però en aquest cas, l’autor pretén plantejar un debat sobre el discurs dels tres intèrprets, «en lloc d’una conclusió evident». En consonància, un dels ingredients clau que va gestar el text va ser la victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units celebrades el novembre del 2016 que  van portar el magnat a la Casa Blanca. Casanovas va percebre que les paròdies que es feien sobre el milionari estaven en constant dualitat: «No estava clar si la gent reia pel que deia el president o per la paròdia elaborada sobre aquest personatge. Al final, semblava que es feien acudits molt animals que no transmetien cap denúncia política».

Amb un tema arriscat en un muntatge aparentment convencional, l’obra de Casanovas dirigida per Angelet reflexiona sobre acceptar, o no, els acudits; sobre si les tragèdies poden ser a la vegada humorístiques i sobre si en l’humor és necessari posar certs límits.