CRÒNICA
Roger Mas, en el seu jardí de les delícies
El trobador va refinar el seu art de la cançó a l'Auditori amb la posada en escena de la seva poètica nova obra, 'Parnàs'
zentauroepp42543679 barcelona 16 03 2018 festival barnasants concierto de roge180317163014 /
La personalitat que Roger Mas imprimeix a cada text deixa una empremta tan profunda que els que hagin escoltat Parnàs associaran per sempre aquells poetes amb la seva veu i el seu món de sonoritats. Una sensació que es fa més viva si és possible després de recitals com el d’aquest divendres a l’Auditori, sala 2 («la que sona millor i a més us tinc aquí al voltant»), on el cantautor va presentar l’obra en el marc de Barnasants.
Mas assumeix sense embuts aquesta categoria, la de cantautor, i aprofundeix cada vegada una mica més en l’oceà de subtileses que cobreix l’aliança d’harmonies, textures i versos. Un art de la cançó que, a Parnàs, se serveix de textos aliens, del jardí dels poetes, que poc tenen en comú més enllà del fil invisible de la música imaginada que va créixer al cap del trobador.
Peces que van sonar en la seva integritat, començant per Si dolce ‘e ‘l tormento, música de Claudio Monteverdi, i entrant en el Miquel Martí i Pol més juvenil pel vibrant carril de Les clares rutes, alçada sobre el majestuós piano de Xavier Guitó i el contrabaix d’Arcadi Marcet. Una altra cançó per incloure al grans èxits del futur, tocada per l’aura màgica de la flauta de Míriam Encinas Laffitte, instrumentista que ha aportat nous colors i insinuacions anímiques a l’univers de Mas, i que va acompanyar altres cançons amb el llaüt oriental anomenat dilruba.
MÍSTICA I TEXANS
Parnàs no és un promontori inaccessible i també inclou autors de carn i ossos que tenim molt a prop. Com Toni Gol i Antoni Vidal, poetes en samarreta i texans, que van alçar la veu compenetrant-se amb les parcel·les mentals obertes per les cançons. Perquè les composicions de Mas solen sortir del pentagrama i constituir una realitat paral·lela: allà va estar, a la segona part del concert, el cicle que va conduir d’Al·leluia a Capfoguer, i aquelles Ruïnes d’Empúries de desenllaç psicodèlic.
Notícies relacionades
Mas va combinar aquest material, incloent-hi la desarmant Jordi i el festí popular final de Borrasqueros de Canalda, dues peces més que han vingut per quedar-se, amb cites a Irredempt, incursions tel·lúriques (Caminant, Plus ultra) i repesques d’altres fites com El dolor de la bellesa, amb el seu sardanisme psicòtrop. Repertori que apel·la a l’amor sublim i a la tenebra, com correspon a aquest jardí de les delícies al qual ens convida el cantautor de Solsona.
- Successos Cau el "gran banc clandestí" de la màfia xinesa més activa a Catalunya: blanquejaven un milió d'euros setmanal
- Política i moda Deixeu de grapejar-nos
- ELS EFECTES DEL TEMPORAL Trobada a Paiporta la víctima mortal de la dana número 223
- Crisi al Pròxim Orient "Ho van destruir i ho van cremar tot"
- Champions Amb Pajor, el Barça no perdona i es classifica per a quarts
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Santa Llúcia omple Manresa de tradició
- OCAFÚ A Barcelona la cuina gallega parla amb honestedat
- Ruta amb història Peralada, un viatge fins a l’edat mitjana
- AGENDA DE BARCELONA El Nadal brilla a Barcelona