Anar al contingut

REEDICIÓ

Els camioners d'Espinàs tornen a la carretera

La Campana recupera la novel·la 'Combat de nit', publicada el 1959, un dels títols més celebrats del seu autor

El Periódico

Els camioners d'Espinàs tornen a la carretera

El 1958, quan els llibres de ficció s’escrivien a mà als cafès, Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) es va instal·lar en una taula del Bar Salduba de la Gran Via (avui Café Doré) per redactar Combat de nit, la setena novel·la de la seva prolífica carrera literària. «Probablement, la més reeixida de totes les que he escrit», afirmaria l’autor diverses dècades després; amb seguretat, la més impregnada de realisme social, en opinió coincident de la crítica de l’època.

Han passat 60 anys des d’aquell impuls creador (l’obra va veure la llum finalment el juliol de 1959) i  La Campana acaba de reeditar Combat de nit, que avui continua sent la novel·la més celebrada d’Espinàs i és considerada un dels títols més innovadors de la narrativa catalana dels  50 i 60.

UNTROSDEVIDA //«L’home dona un cop d’ull a les tapes que s’arrengleren damunt del taulell. El bacallà arrebossat, les carxofes de llauna, les banderilles d’ou dur i anxova». Amb aquest passatge de vívid costumisme s’obre el relat de la vida a la carretera d’uns camioners en lluita amb la mecànica; una obra que alterna els monòlegs interiors dels personatges i les descripcions dels llocs que visiten amb la crònica judicial d’un accident. Aquest tipus de vinyetes tan enganxades a la realitat va fer dir a Josep Faulí, en el pròleg de la segona edició, publicada el 1971 per Proa, que Combat de nit «és un tros de vida normal i pròxima treballada amb enginy literari».

Isabel Martí, editora de La Campana, sosté, en declaracions a Efe, que aquesta és una novel·la «molt moderna, com un viatge d’anada i tornada, en què s’intercalen català i castellà, cosa que no era gens usual en el seu moment». Al seu  parer, Espinàs, que la setmana passada va fer 91 anys i amb la seva columna diària a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA es manté com el degà de l’articulisme a Catalunya, és l’escriptor que «modernitza la llengua catalana en els anys 50 i el que millor retrata aquella dècada». Martí destaca que l’obra barreja amb encert «un existencialisme molt de l’època amb una mena de realisme social italià».
Quan Combat de nit es va publicar per primera vegada, Salvador Espriu la va equiparar, «per la seva consistència», a les obres d’Antoine de Saint-Exupéry i de Georges Simenon, i Miguel Delibes la va saludar com «una novel·la reportatge comparable a les d’Ernest Hemingway». 

ANADA I TORNADA A VALLADOLID/ /Delibes va tenir, precisament, un insospitat paper en la confecció del llibre: a fi de conèixer de primera mà els detalls de la vida a la carretera, Espinàs es va presentar en un bar concorregut per transportistes i va conèixer dos camioners que es van oferir a compartir amb ell un viatge d’anada i tornada a Valladolid: 22 hores de «respectuosos silencis i paraules justes», com va escriure en una columna en aquest diari. A la ciutat castellana, l’escriptor va dormir en una pensió amb els transportistes i l’endemà, mentre ells descarregaven i carregaven, va aprofitar per dinar  amb Delibes i compartir la seva experiència.

La novel·la, que Espinàs va acabar d’escriure el desembre de 1958, està dedicada al seu «amic T-7440». No és un androide, sinó el camió on va viatjar a Valladolid.