Dia Mundial

La ràdio i la glòria

La ràdio i la glòria
2
Es llegeix en minuts
Agnès Marquès
Agnès Marquès

Periodista

ver +

En un món on tot reclama la nostra atenció de manera salvatge, permeteu-me que avui dediqui aquest espai a la ràdio, ara que acabem de celebrar-ne el dia mundial. Es conforma a ser escoltada. I en aquesta renúncia a incloure-ho tot hi ha una forma subtil d’elegància. No és en el centre del saló ni ens abstreu del món emportant-nos d’una història a l’altra cada deu segons, amb una successió infinita d’estímuls.

La ràdio habita l’espai amb discreció. És una mena de fil invisible que travessa la cuina, el cotxe, el despatx, sense expulsar res del seu lloc. També les converses familiars. És un personatge secundari.

Mentre prepares el sopar i li demanes al teu fill que faci la motxilla per a l’endemà, aquesta veu t’explica que el president del Govern rebrà l’alta en els pròxims dies i que Donald Trump no sé què. Hi ha una intimitat molt particular amb la ràdio.

Com no pretén desconcertar-te, la ràdio és el territori de la imaginació. Podríem dir, deixant-me portar una mica, fins i tot que és territori de llibertat. Perquè sense escenografia ni maquillatge, el to, el ritme i els silencis fan que et construeixis una casa a mida on les pauses les completes amb el teu propi pensament. La ràdio et dona espai. Simplement, emet i tu decideixes si estàs o no. Hi ha una idea de llibertat gairebé romàntica en aquest pacte.

Notícies relacionades

Alhora, també és un espai per a la comunitat. Ho vam veure el dia de la gran apagada. La ràdio no falla mai i això és gairebé revolucionari. De fet, com una revolució, sí, el directe radiofònic és fràgil, i per això és tan viu. Sempre pot passar qualsevol cosa, no hi ha xarxa, només confiança en la paraula, en el temps i en l’oient: suspendre el judici i deixar que l’altre desplegui el seu relat. La ràdio és l’art de la conversa sostinguda i tot el ventall infinit d’inflexions i matisos.

La seva grandesa és aquesta condició d’acompanyant. Pots estar tot el dia sentint-la i escoltar-la només de tant en tant. És una amistat que no et reclama cada dia, però que sempre està allà quan la necessites. La glòria és un dia en què no pots dormir i decideixes encendre la ràdio, i hi trobes algú que et parla i que t’explica coses, i que et rep amb la naturalitat de sempre, fins i tot sabent que, més aviat que tard, acabaràs tancant els ulls i volant a la casa dels somnis.