‘L’illa del tresor’, el ‘Quixot’ dels llibres d’aventures

La literatura ens ha fet arribar moltes novel·les d’aventures i de pirates, i algunes de molt bones, però en el cànon de les històries immortals del gènere n’hi ha una que oneja dalt de tot del pal, per sobre de la resta. La seva immortalitat ve de la mestria narrativa de l’autor, Robert Louis Stevenson.

L’illa del tresor, la història que ha captivat la imaginació de milions de lectors i que perdura amb els anys, gràcies a l’emoció de la seva narrativa, els seus personatges inoblidables i els seus temes, perquè si bé hi ha relats d’aventures publicats en la mateixa època que resulta avui dia difícil de recordar, L’illa del tresor mai ha perdut el seu poder de seducció, des de la primera pàgina, per atrapar el lector entusiasta. Una força derivada del geni narratiu de Stevenson i de la revelació pura i precisa dels seus personatges i les seves trames.

L’illa del tresor continua sent una obra mestra de la novel·la d’aventures, tan grandiosa avui com ho va ser fa més d’un segle. És aquesta vigència que ha portat Alba Editorial a recuperar aquest clàssic etern, amb una nova traducció al castellà de Marta Salís i d’unes expressives il·lustracions d’Edmund Dulac

A L’illa del tresor apareix tot el que se li exigeix a una història de pirates i tresors amagats: batalles al mar, setges, assalts, saquejos, fugues atrevides, duels i terribles tempestes, amb uns personatges en què aflora l’honor, el valor, l’amistat i l’amor, però també la traïció i la set de venjança.

"¡Or!¡Or!"

Robert Louis Stevenson (Edimburg, 1850-Samoa, 1894) va ser un escriptor que va basar l’èxit d’aquesta novel·la en l’ús de poderoses imatges, que serveixen al lector per alimentar una fantasia desbordant que l’empeny cap a metes que el cos no està destinat a assolir, però sí la ment. D’aquesta ment poderosa de Stevenson van sorgir els grans personatges de llegenda, capaç de fascinar generacions de joves i adults: el jove Jim Hawkins, el capità Billy Bones, el capità Smollett, al comandament de la Hispaniola, Perro Negro i sobre tot John Silver el Largo, i el seu lloro que repeteix una vegada i una altra "¡Or! ¡Or!".

Silver és un dels pirates més famosos de la literatura universal. Astut, carismàtic i moralment ambigu, cosa que el converteix en un personatge complex, amable i roín, que es va fer voler fins i tot per l’autor ja que al final de la novel·la aconsegueix fugir.

La novel·la se situa en l’Edat d’Or de la Pirateria, un període comprès entre finals del segle XVII i principis del XVIII, quan la pirateria va florir al mar Carib i l’oceà Atlàntic. El text s’inspira en una època en què el trànsit marítim entre les potències europees i les colònies a ultramar era assidu. Van sorgir llavors els vaixells pirates, plens de criminals i aventurers que assalten les naus a la recerca de les càrregues valuoses d’or i plata que transportaven. Robaven la càrrega i no tenien gaires contemplacions amb la tripulació.

La trama de L’illa del tresor segueix el jove Jim Hawkins, a la costa anglesa cap a 1750, que descobreix un mapa del tresor al cofre d’un pirata mort, Bill Bones, que portava un temps allotjat a la posada de l’Almirall Benbow que regentava el seu pare.

Aquest descobriment l’empeny a un perillós viatge amb el doctor Livesey i el seu amic Squire Trelawney per trobar el tresor enterrat de l’infame capità Flint. Lloguen el vaixell Hispaniola, comandat pel capità Smollett, i aviat descobreixen que la tripulació està dividida: una part segueix l’astut Long John Silver, contractat com a cuiner, però amb l’ambició secreta d’apoderar-se del tresor.

Traïcions, perills i dilemes

El viatge fins a l’illa transcorre sense problemes, però aquests sorgiran una vegada desembarcats a terra ferma. A mesura que s’introdueixen a l’illa, Jim es veu embolicat en un motí dels homes de Silver i ha d’esquivar traïcions, perills i dilemes morals en alta mar i a la misteriosa illa fins que finalment descobreixen el tresor i aconsegueixen recuperar-lo amb l’ajuda del nàufrag Ben Gunn, que l’havia amagat en una cova.

L’illa del tresor ofereix tot el que un aventurer podria voler: un misteriós vell mariner que busca refugi en una fonda remota, un pirata coix amb un lloro a la recerca del mariner, un mapa del tresor que cau a mans d’un nen i el perillós viatge a través del mar cap a una illa a la recerca d’un botí, només per descobrir que en la tripulació s’ha infiltrat tota una colla que s’amotinen i el seu líder coix i amb el lloro a l’espatlla.

Notícies relacionades

Charli XCX diu al món que no li agrada la fama

Un programa transversal per retre homenatge a la ciutat

Stevenson va publicar la novel·la l’any 1881 en diverses entregues a la revista Young Folks, sota el títol: The Sea Cook: A Story for Boys (El cuiner del vaixell: una història per a nois), però no va tenir cap ressonància. Tot va canviar amb la primera edició com a llibre el 1883. Stevenson li va canviar el títol i aquest es va convertir en un èxit immediat de públic i també un èxit comercial per a Stevenson que, malgrat ser la seva primera novel·la, es va consagrar com un exitós escriptor de relats d’aventures i acció.

La vigència de L’illa del tresor és absoluta; mai ha deixat d’editar-se. Des de la seva publicació, s’ha mantingut ininterrompudament a les llibreries de tot el món, cosa que en demostra la popularitat duradora al llarg de més d’un segle i la consolida com un clàssic tant per a joves com per a adults.