A la deriva cap a l'Os d'Or

Passats quatre dies des de l’inici de la Berlinale, les sospites generades fa setmanes quan es va anunciar la llista de pel·lícules a competició estan resultant ser del tot fundades. Cap de les tres candidates a l’Os d’Or presentades ahir, sense anar més lluny, tenen per on agafar-se.  A La prière (El res), el francès Cédric Kahn visita una granja on joves tracten de curar la seva drogoaddicció treballant i abraçant el catolicisme. El gran problema de la pel·lícula és que resulta impossible contemplar-la sense veure-hi un instrument d’adoctrinament tan flagrant que no es conforma amb defensar la religió com a forma legítima de netejar el cos i l’ànima sinó que, directament, legitima que la millor manera de curar-se de l’addicció a l’heroïna és fer-se addicte a Déu.

Notícies relacionades

Valente torna a l’univers de la família amb la comèdia ‘Amnèsia’

Zendaya i Rosalía causen sensació a la gala del Met

A Figlia mia (Filla meva), la italiana Laura Bispuri retrata un triangle afectivo-destructiu entre tres personatges femenins: un, una nena de 10 anys; l’altre, la mare que l’ha cuidat; i el tercer, la que la va portar al món però la va abandonar per dedicar-se al vici, i que ara intenta recuperar-la. Mentre les contemplem entregar-se a una mena de slapstick involuntari –i en el procés sentir certa llàstima pels referents materns que la pobra Bispuri devia de mamar–, queda clar que estem davant del tipus de pel·lícula que requereix que els seus personatges actuïn en tot moment de forma contrària a la lògica o els dos dits de front; si no fos així, no hi hauria història.

Cap d’aquests títols, això sí, arriba als nivells de despropòsit de The Real State, primera pel·lícula dels suecs Axel Petersen i Mans Mansson. Mentre acompanya en desagradable primer pla una dona madura que hereta un bloc d’apartaments ple d’inquilins, es revela com una obra tonta, histèrica, lletja, autoindulgent, esgotadora i gratuïtament cruel. Qui no es consola, això sí, és perquè no vol: després d’ella, la competició només pot anar a millor.