Oques Grasses: "Agradar de cop a tanta gent és molt fort"

Oques Grasses tanquen el que denominen la seva «primera etapa musical» amb la minigira Meravellós desastre, que en els últims dos mesos ha passat pels principals teatres de cinc localitats (Vic, Lleida, Mallorca, el Vendrell i Girona) i que avui culmina amb la celebració del tradicional Dia de l’Esperit Xai a l’Antiga Fàbrica Damm de Bar-celona, amb totes les entrades esgotades des de fa dies. Després del concert, el grup de Roda de Ter té previst fer un llarg descans abans d’emprendre la preparació del seu quart disc, que no apareixerà fins al 2019. De tot això en parlen els integrants del grup Josep Montero (cantant i guitarrista), Josep Valldeneu (saxofonista) i Guillem Realp (baixista).

–¿Com ha anat aquest Meravellós desastre

–Josep Valldeneu: Molt bé. Hem fet cinc teatres, més el de la preestrena [a Seva], i la veritat és que l’experiència ha sigut superxula. Hem tornat a tenir aquella sensació de quan comences una cosa nova i estàs nerviós. Aquelles pessigolles a la panxa... I la resposta dels fans ha sigut increïble. Hem omplert tots els teatres, a la gent li ha encantat. Molts no sabien què anaven a veure, perquè tampoc ho havíem explicat gaire.

–Josep Montero: Bé, nosaltres tampoc ho sabíem [rialles].

–J. V.: I ha estat molt bé, perquè el feedback de tothom bàsicament ha sigut positiu. L’experiència ha sigut sorprenent i ens ha agradat molt.

–¿Per què van decidir apostar pel format teatral per tancar aquesta primera etapa de la seva carrera?

–J. M.: Vam fer alguna cosa de teatre l’any passat i ens va agradar el rotllo que la gent estigués asseguda, no com a les festes majors. Que no vol dir que en aquestes festes no t’escoltin, però en un teatre assegut i sense estar bevent cubates, doncs escoltes una mica més [rialles]. I quan ja teníem els teatres lligats, va sortir la idea de fer una obra, i ens va fer gràcia i la vam escriure.

–En aquesta obra hi participen els intèrprets Anna Bussanya i Galdric Plana. ¿Com es van plantejar el treball amb els actors i la fusió de teatre i música?

–Guillem Realp: Nosaltres som la banda de l’obra i les nostres cançons funcionen com a fil conductor de la història que protagonitzen els actors. Però ens vam plantejar l’obra com un musical.

–En l’espectacle han incorporat tres cançons noves. ¿Com les han rebut els seus seguidors?

–J. V.: Hi havia espectadors que les cantaven, que se les havien après només amb el teaser que vam fer abans de començar la gira o veient altres vídeos de gent que havia gravat alguns moments de la funció. Molt sorprenent.

–L’actuació d’avui a Barcelona serà una mica diferent, ¿oi?

–J. M.: Sí, sí. La idea era presentar l’obra en diverses parts de Catalunya i fer el comiat final a Barcelona amb la celebració del Dia de l’Esperit Xai [una tradició que el grup repeteix cada 23 de desembre des de fa tres anys]. Serà un concert on vindrà tota la gent que ens ha acompanyat en aquests últims anys, una cosa així com una espècie de mix de tot el nostre recorregut.

–Han passat de tenir un públic de festa major a comptar amb una sòlida base de seguidors fidels...

–J. M.: Sí, sí, i això és de puta mare.

–J. V.: I no ens deixa de sorprendre. Perquè contextualitzes les coses i t’adones que el món no és pla, sinó rodó, i les coses et poden sortir per una altra banda. Portes al teatre un públic que no està gens acostumat a aquell espai, i ells et segueixen i a sobre els encanta. Tant de bo els hàgim incitat a veure altres obres de teatre.

–Després de tres discos, 400 concerts i més de set milions de reproduccions a Youtube, ¿quina valoració fan de la trajectòria d’Oques Grasses?

–J. V.: Ara tanquem una primera etapa que ens ha permès descobrir aquest món i en què hem hagut d’assumir l’impacte que genera l’èxit a la vida, a nivell social i a tots els nivells. Que de cop li agradis a tanta gent és una cosa molt molt forta. Quan passi un temps ens hi tornarem a posar, però sabent que serà una etapa nova.

–¿En aquesta nova etapa seguirà estant present la faceta teatral?

–J. M.: Això del teatre ens ha agradat molt i gairebé segur que ho seguirem fent. Quan faci fred, segur que ens vindran més idees per actuar en teatres, però sense deixar d’anar als festivals.

–¿Aquest èxit inesperat ha tingut alguna conseqüència en les seves vides?

–G. R.: La veritat és que ens sentim uns privilegiats de poder fer el que ens agrada.

Notícies relacionades

Jordi Casanovas: "Molts homes prefereixen la nostàlgia al progrés"

El ‘boom’ dels ‘artistes convidats’ a les marques

–J. M.: Sí, però la intensitat és tan bèstia... Et passen tantes coses bones a la vegada que no tens temps de valorar-les. Quan n’hauries d’estar valorant una, te’n passa una altra. I et queda la sensació que no pots aprofitar-ho bé.

–J. V.: Quan et passa dues vegades el mateix, ja no ho valores. I no és que anem de creguts, però després d’una sorpresa darrere l’altra, el teu cap es torna pla.