NOU PROJECTE DEL MÚSIC I ESCRIPTOR

Xavi Sarrià, després d'Obrint Pas

El cantant valencià presenta a Apolo el seu primer disc en solitari, 'Amb l'esperança entre les dents'

jgarcia40940898 xavi sarra  fotografia promocional171114194953

jgarcia40940898 xavi sarra fotografia promocional171114194953 / XEPO W S

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Després dels seus recitals amb Feliu Ventura es podia pensar que Xavi Sarrià potser es decantaria per l’estètica de la cançó d’autor en la seva carrera en solitari, però el disc, Amb l’esperança entre les dents, que va sortir aquest setembre, conserva bona part del pols agitador d’Obrint Pas. «És una continuació més que una ruptura amb el passat», estima el cantant valencià, que el presentarà avui a Apolo (21.00 hores; obrirà el hip-hop d’Atupa).

Després del final, el 2014, d’Obrint Pas –segurament la banda més influent de l’escena valenciana moderna amb la seva barreja de punk, ritmes jamaicans, amor a les arrels i activisme polític–, Sarrià va publicar una novel·la, Totes les cançons parlen de tu, en què evocava la València dels 90 en contrast amb la que els seus pares van conèixer als 70. Seguint aquest fil, el llibre connecta amb la cançó que dona títol al disc. «Planteja un repàs a les nostres vides, en l’època en què vam començar a créixer, a viure i a enfrontar-nos als nostres conflictes, tirant endavant amb actitud de lluita», explica Sarrià.

Coses que remouen

Experiències, conflicte, lluita… Conceptes tots molt Obrint Pas. ¿No pot ser esgotador veure la vida sempre des d’aquest lloc? «Bé, és la nostra manera, la meva manera, de fer cançons, reflectint les coses que ens remouen per dins, encara que moltes parlen de sentiments i emocions», argumenta Xavi. Més encara en aquest disc, afegeix. «Aquí no represento una veu col·lectiva, com a Obrint Pas, i puc expressar una visió més íntima».

Aquells recitals amb Ventura, com el de l’Auditori, dins de Barnasants, on van cantar autors com Viglietti, Jara i Montllor, el van acostar, efectivament, a la cançó d’autor. «I el primer que vaig pensar va ser fer un disc en aquesta línia, però vaig començar a treballar en composicions sense pensar en l’estil. Estava obert a tot i sense presses», explica. I es va adonar de quin era el seu lloc. «El món dels cantautors no és el meu, aquí no em sento tan a gust com en el del rock», confessa, si bé recorda que el disc es tanca amb una càlida peça a veu i guitarra, Cançó de l’alba.

Però el nou treball és tan poètic com rotund en la seva sonoritat, incorporant un registre vocal rapejat inhabitual en ell. «Em va agradar assumir aquest repte, provar una cosa diferent. Cantar d’aquesta manera em permet expressar les lletres d’una altra manera», diu Sarrià, a qui no li va passar pel cap muntar una banda hereva d’Obrint Pas. «Quan crees un grup hi ha d’haver tot un concepte nou, una identitat, i no m’hi acabava de veure. Em vaig plantejar aquest disc com una evolució personal».

Lectura en valencià

En paral·lel a la seva carrera musical es manté vinculat a la cooperativa editorial Sembra Llibres, que va publicar la seva novel·la i que aquesta tardor ha recuperat Milions d’ampolles buides, de Pedrolo, i editat el llibre sobre l’advocat August Gil Matamala firmat per David Fernàndez i Anna Gabriel. «Intentem acostar certs llibres a les noves generacions i convidar a reflexionar, a més de treballar per trencar la barrera d’índex de lectura en valencià, que està en el 3 o 4%».

Notícies relacionades

El concert d’Apolo estava programat per al 8 de novembre, dia de la vaga general a Catalunya, que Sarrià va recolzar «per l’onada de repressió que estem vivint, la més gran des del franquisme», apunta. I mirant al sud, afegeix: «Al País Valencià estem patint un augment de l’extrema dreta, que el 9 d’octubre va agredir la nostra gent amb total impunitat».

Amb «l’esperança entre les dents», en fi, fonent il·lusió i ànim combatiu, Sarrià es plantarà a Apolo acompanyat d’una banda de vuit músics, alguns d’ells procedents de grups com la Balkan Paradise Orchestra, La Gossa Sorda i Tashkenti. Presentaran el disc i rescataran, afirma el cantant, alguns clàssics d’Obrint Pas. I aquí torna a la idea primera: «El concert és una continuació, no una ruptura».